El proper divendres 26 d’abril es compliran trenta anys de l’assassinat del sacerdot empordanès Joaquim Vallmajó a Ruanda a mans de l’organització guerrillera Front Patriòtic Ruandès (FPR). Per aquest motiu des del Grup d’Empordanesos i Empordaneses per la Solidaritat (GEES), han organitzat un conjunt d’activitats per recordar i homenatjar la seva figura. La primera serà aquest mateix divendres, a partir de dos quarts de vuit de la tarda a la plaça de la Solidaritat de Figueres, dedicada a Joaquim Vallmajó i Joan Alsina. L’acte començarà  amb un oferiment floral a la instal·lació de l’espai dedicada al sacerdot, acompanyat per la lectura de fragments de cartes redactades per Joaquim Vallmajó, a càrrec de Martí Aguer i Susy Fernández. La cloenda serà una interpretació musical del grup Tocamons amb la coral de Lladó.

Aquesta serà la primera proposta del cicle anomenat «Joaquim Vallmajó: 30 anys cercant justícia», que preveu activitats a Figueres, Girona Arbúcies i Navata. Tot gràcies a «la força d’en Quim, que ha fet renéixer una organització com el GEES; ens hem tornat a reunir i trobar tots», ha afirmat Josep Maria Bonet durant la presentació del programa. L’organització va començar a preparar-ho aquest gener, i compta amb el suport dels ajuntaments de Figueres i de Navata, de les parròquies de Figueres, de l’organització Justícia i Pau, l’Agenda Llatinoamericana, l’escola de Navata, el Cineclub Diòptria, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà i Elisabet Vallmajó, neta de l’homenatjat.
La seva intenció no només és recordar el sacerdot, sinó que també volen posar de relleu la situació que es viu actualment a Ruanda, on «encara continua el genocidi. Això no va acabar el 1994, encara continua. La gent està mal informada i cal parlar-ne», ha apuntat Bonet. Sobre el que va passar a Vallmajó han volgut destacar que «es trobava exactament allà on volia estar. Feia trenta anys que anava i venia de Ruanda, aquell poble era el seu poble».

JORNADA CENTRAL. La trobada d’aquest divendres obrirà un conjunt d’actes que s’allargaran fins al 23 de maig. La jornada central serà el 26 d’abril a Figueres, amb un primer acte a l’església de Sant Pere en memòria del martiri de Vallmajó. A dos quarts de dotze, a l’escola de Navata es realitzarà un homenatge a  la seva memòria. L’acció tornarà a Figueres, amb una taula  rodona sobre Vallmajó, a dos quarts de vuit de la tarda a La Cate. L’acte serà presentat per Imma Parada, i hi intervindran la metgessa i membre de Medicus Mundi Montse Soldevila, el missioner Josep Frigola i l’objector de consciència Josep Maria Tegido. La xerrada estarà moderada per l’advocat Jordi Palau Loverdos i, si les condicions tècniques i polítiques ho permeten, es farà una connexió en directe des de Ruanda, amb la candidata a la presidència i defensora dels drets humans Victoire Ingabire.

PRESENTACIONS. Els actes seguiran el 14 de maig al Teatre Jardí de Figueres, on es presentarà el llibre El genocidio que no cesa en el corazón de África. Una historia de desinformación, a càrrec de Josep Maria Bonet i l’autora i analista internacional Rosa Moro. El 22 de maig es projectarà el documental de Jon Cuesta Prisión Ruanda. La lista negra de Kagame, que es troba actualment a les fases finals de producció, i es comptarà amb la presència del director juntament amb el guionista, Xurxo Fernández.

També  hi haurà actes a Girona, amb una trobada a la Casa de Cultura el 9 de maig entre Josep Frigola i Jordi Palou, anomenada «El testimoni de Quim Vallmajó i el conflicte dels grans llacs». El 21 de maig es presentarà i projectarà a l’Espai Marfà el documental  Prisión Ruanda. La lista negra de Kagame, amb la presència de Cuesta i Fernández.

Una projecció que es repetirà el 23 de maig a Arbúcies, on tot i que no hi haurà la presència del director i el guionista, es farà un fòrum on hi serà mossèn Aquileu, ruandès supervivent del genocidi.

DOCUMENTS. A banda dels actes anunciats, el cicle també deixarà tres documents. El primer és una auca sobre Vallamajó que s’està elaborant des de l’escola de Navata. El segon serà un petit díptic, basat en una carta redactada per Vallmajó, recollida al llibre Una vida per un poble, on un nen de poble s’adreça a un noi de ciutat a qui explica el conflicte: «volem reflexionar sobre des de quins llocs del món ara es podria escriure una carta com aquesta», apunta Bonet. El tercer serà una síntesi de la figura de Quim Vallmajó, que es recull en el llibre Àfrica al cor, de Josep Valls.
A més, s’està treballant en la inclusió d’uns codis QR a la plaça de la Solidaritat «que puguin enllaçar amb més informació sobre Joaquim Vallmajó i Joan Alsina», ha explicat el segon tinent d’alcalde  de Figueres, Josep Maria Bernils, durant la presentació dels actes.