Les restes de Rafael Sala Grau descansaran amb la seva família
Les despulles viatjaran des de Paterna fins a Valence, on serà enterrat amb la seva dona, Rosario Calpe, i la seva filla, Maria

Vuitanta-tres anys més tard, les restes del rajoler de Vilafant Rafael Sala Grau viatjaran des de la fossa 126 de Paterna fins a descansar a Valence (França) al costat de la seva família. Així ho ha comunicat un grup de treball format per Alfons Romero, coordinador del treball d’investigació, Josep Murlà, de l’equip empordanès de recerca, Lluís Fontané, president de Triangle Blau, Marciano Cardaba, historiador, el forense Narcís Bardalet i l’alcaldessa de Vilafant, Montse de la Llave, en un acte el passat divendres a La Cate de Figueres.
Romero serà l’encarregat principal d’aquest viatge de tornada. «El proper dissabte 13 hi haurà un acte al cementiri de Paterna, amb parlaments, cançons, i amb la presència de familiars, així com d’un dels enterradors. Allà s’entregaran les restes d’una vintena de persones. Entre aquestes, les de Rafael Sala», explica l’historiador. Ell és l’encarregat de portar-les de retorn, en un viatge que compta amb la col·laboració de la funerària Vicenç i també amb la funerària Leclerc de França, que està preparant l’espai perquè pugui ser enterrat al costat de la seva dona, Rosario Calpe, i la seva filla, Maria. La intenció és que durant el viatge de tornada es faci una aturada a Vilafant, tot i que els detalls encara s’han d’acabar de concretar.

EL RAJOLER. Rafael Sala Grau va ser cridat a files el 1937 i va formar part del cos de carrabiners. Al llarg de la Guerra Civil va estar al front republicà a la zona d’Andalusia, fins al darrer dia del conflicte. El 31 de març, quan es disposava a embarcar en un vaixell que el portaria a l’exili, va ser capturat. Després d’un periple per dos o tres camps de presoners, va arribar a Paterna, on va entrar com a pres comú. Aquí va ser sotmès a un consell de guerra arran d’uns informes enviats per la junta gestora de l’Ajuntament de Vilafant, indicant la participació de Sala en el comitè revolucionari de Figueres, en relació amb la mort de cinc capellans. «De res va servir el seu testimoni afirmant que els havia intentat salvar. Havia format part del comitè revolucionari, era sindicalista i estava relacionat amb la mort d’uns capellans. Aquest tres punts van ser suficients perquè el condemnessin a mort», detalla Romero. El 27 d’agost del 1940 va ser «assassinat i llançat a la fossa comuna 126 de Paterna».
EL PERIPLE. El 22 de novembre del 2022 es va celebrar a Vilafant un acte de memòria històrica, on es va restituir formalment la memòria de Sala. L’acte va comptar amb l’assistència del seu nebot i del seu net, després que el grup de treball els contactés i els expliques un passat que desconeixien. A més, Narcís Bardalet va validar l’ADN que confirma l’enterrament de Sala a la fossa comuna.
A partir d’aquest moment, Jordi Ramos, arqueòleg i treballador a l’empresa ATICS SL, s’ha encarregat de la reconstrucció antropomòrfica de les restes. Entre elles, les de Rafael Sala: «una vegada ha pogut identificar a qui corresponien, els ha enviat a Paterna. El dia 13 s’entregaran vint caixes», detalla Romero.
TRENCANT EL SILENCI. Encara queden moltes més històries com les de Rafael Sala que busquen sortir a la llum. De forma voluntària, persones com Alfons Romero, Lluís Fontané i tants d’altres continuen treballant en aquesta tasca amb el recolzament d’institucions com el Museu Memorial de l’Exili (MUME) i amb associacions com la de víctimes del franquisme de la fossa 126 de Paterna, encapçalada per Maria Navarro.
El mateix Alfons Romero està treballant en casos similars «com la columna Jubert, que surt el 36 cap al front d’Aragó, i d’on només en retorna la meitat». Uns interrogants que es volen resoldre en gran part per l’interès creixent «dels nets i netes, que volen trencar aquest llarg silenci oficial, social i familiar».

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari