Va ser un dels guardonats a la Gala de Soles Guía Repsol 2024, celebrada el març a Cartagena. Després de tants anys oferint territori i gastronomia, se’ls ha premiat per la dedicació i trajectòria de l’establiment. Darrerament, Els Pescadors s’ha centrat i especialitzat a divulgar i fer segell d’un dels productes més preuats de la nostra zona: la llagosta del cap de Creus. 

Enhorabona per aquest darrer guardó que han rebut, un premi Sol de Repsol. Com el van entomar? 
L. F.: La veritat és que no ens l’esperàvem. Ha sigut un guardó que ha vingut per la feina feta i nosaltres anàvem fent sense pensar en premis. La fita de casa sempre és que el client torni, surti content del nostre servei i s’emporti un bon record. Penso que el nostre èxit és intentar transmetre la humanitat que hi ha rere cada plat i el tracte de la sala. El guardó és un altaveu per a nosaltres i estem molt contents, ja que és un premi a la dedicació, als que hi som i als que no, i és un premi molt repartit; per això ens fa il·lusió. Sabeu allò de la loteria? Quan cau en una zona que li toca a molta gent perquè hi havia moltes participacions? Doncs és  una mica aquesta sensació. 

La dedicatòria va ser molt clara, al pare, qui va marcar l’inici de tot, encara que els calamars eren de la mare, oi? 
M.A.F.: Va ser molt emocionant perquè el tenim molt present. A la mare també, ja que va ser ella la pionera amb el plat de calamars i el pare va aportar el receptari gràcies al seu bagatge i experiència de tots els llocs on havia estat.  
L. F.: Va ser un moment molt emocionant, sobretot perquè sents que és una oportunitat de poder explicar la història de casa. Al nostre ofici no pots atorgar-ho tot a algú, això és un treball en equip, i per això ens sentim orgullosos d’aquest premi. 

Tinc entès que el viatge fins a Cartagena va ser una mica accidentat, en el bon sentit de la paraula. Quines anècdotes en pot explicar?
L. F.: Tot va començar a les cinc del matí del diumenge que ens tocava marxar cap a Cartagena i ens va ploure tot el camí després de mesos sense pluja, però això rai. Un cop a l’aeroport, ja ens vam trobar amb els representants gironins i, en baixar de l’avió, vaig adonar-me que m’havia deixat la motxilla dins de la cabina.  

M.A.F.:  En això és especialista, eh? És un cas. [entre riures].

L. F.: Amb això he après a no posar-me nerviós quan perdo alguna cosa perquè sé que després la trobo [també entre riures]. Però, un cop vaig recuperar la motxilla, vam posar rumb cap a Cartagena i la veritat és que Repsol va preparar una gala molt bonica i tot l’estrès d’haver-me deixat la bossa va valer la pena, ja que ens van tractar molt bé i va ser una nit inoblidable  en tots els sentits. 

Explicava també que en arribar a Llançà amb el Sol, van regalar-li la lluna. A què es refereix?
L. F.: Això es veu que ja estava premeditat entre la meva germana, la meva dona i en Joan Cardosa, ja que van preparar-me un regal per al Dia del Pare. Després de Cartagena, estava a casa i vaig explicar-li a la meva filla petita que ens havien regalat un Sol pel restaurant i ella va dir-me: «doncs jo et regalaré la lluna», i vaig quedar parat sense entendre massa res. Quan va arribar el Dia del Pare, va fer-me tancar els ulls i va donar-me aquesta lluna amb una llagosta a sobre, i vaig entendre que gràcies al Sol també m’havien regalat la lluna. 

"Intentem familiaritzar i posicionar la llagosta del cap de Creus"

Una lluna amb una llagosta que explica clarament l’aposta per aquest producte tan preuat de la zona.  
L. F.: Ja fa temps que treballem amb l’objectiu que la gent i la clientela ens localitzin a través de la gastronomia i de fer diferents receptes elaborades amb llagosta. A banda de la cuina, també en fem difusió amb xerrades i a les xarxes socials, ja que és un producte meravellós que tenim aquí, que ens els sentim nostre, i el que estem intentant és familiaritzar-lo, socialitzar-lo i que la gent l’entengui i li tregui aquella por al preu. 

Sovint s’ha relacionat molt amb l’alta cuina, però no és del tot així, oi?
L. F.: La nostra aposta va ser clara perquè considerem que aquí ho tenim tot per fer-ho: tenim el nostre hort marí just aquí davant, estem banyats pel cap de Creus, una zona protegida on hi ha una alimentació favorable a la llagosta. I per què no desenvolupar-la? Ara, a més, és un producte que a la sala també treballem molt i n’expliquem les característiques i curiositats per apropar-lo més a la gent. 

En aquest sentit, ja fa temps que quan algú  degusta una llagosta a Els Pescadors, pot endur-se una postal única. D’on surt la idea?
L. F.: Sempre busquem un motiu. El que hem fet és crear una acreditació interna,  com a vegades es fa amb les sèries limitades d’ampolles, i hem volgut jugar una mica amb l’art. És per això que creem un nombre aleatori i el client pot endur-se una postal cada vegada que ve. A més, cada any intentem incorporar un artista, per exemple, l’any passat vam tenir els dibuixos de la Pilarín Bayés i aquest any hem comptat amb la feina d’en Juli Capella, que és dissenyador i arquitecte. 

M.A.F.:  I, per exemple, a la minuta de Cap d’Any també hi havia el dibuix d’una llagosta, fet per una noia que treballa aquí amb nosaltres, la Natàlia Acquabona, que estudia Història de l’Art i és bonic veure com tot l’equip s’implica. Aquest any ja és el sisè consecutiu que fem aquestes postals i ja hi ha clients que les guarden i les col·leccionen; això ens fa molta il·lusió. És una manera de donar valor afegit al restaurant i al producte que més treballem. 

De fet, la manera de fer de la sala ofereix un valor afegit a l’experiència. A què es dona més importància?
M.A.F.: Soc molt meticulosa i m’agrada que tot estigui ordenat i net. Quan comencem el servei, m’agrada que tothom estigui al seu lloc i per la feina, encara que no hi hagi clients al principi del servei; sempre hi ha moltes coses a revisar. A la sala també fem d’altaveu del producte, ensenyem la llagosta, els expliquem si és mascle o femella i aconsellem els plats. A qui mai ha tastat una llagosta sempre els recomano començar amb la recepta tradicional, la que el meu pare va ensenyar a en Lluís després que a ell l’hi ensenyés un pescador d’aquí, en Nyoli. Sempre dic que un cop tastes la tradicional, ja pots tastar-la en les diferents receptes que elaborem. 

L. F.: A la sala també és molt important el món del vi. Any rere any intentem donar importància al nostre celler i als vins de la DO Empordà.Comptar amb la figura d’un somme­lier, en Xavi, ens ajuda a tenir  una oferta actualitzada i posada al dia. Tot aquest conjunt fa que el beure i el menjar sempre estiguin ben maridats. 

Un cop passada la Setmana Santa, quina valoració se’n fa d’aquests dies? 
M.A.F.:  Penso que no ens podem queixar.  Però potser en caure més aviat no convidava tant a sortir als vespres com quan cau a finals d’abril... Però des d’un temps, ja veiem que la tendència és que a les nits no hi ha tanta demanda. 

L. F.: Notem clarament un canvi d’hàbits, sobretot a les nits, potser perquè la gent es cuida més i té feines menys físiques, ja que hem notat que abans es menjava més tant per dinar com per sopar. Però bé, la resposta la té el client i quan preguntem si prefereixen dinar o sopar, sempre ens diuen que prefereixen fer un àpat fort al migdia.

Creuen que anys enrere no passava tant?
L. F.: Crec que abans tot estava més repartit i era més equitatiu. Nosaltres tenim la referència del nostre restaurant. Si ho compares amb un restaurant de tapes, com fem durant l’estiu amb el Mos, allà treballem només a les nits, tot depèn de l’oferta. Ara, la fórmula  de la petita ració que pots administrar i compartir funciona bé als vespres i potser al restaurant aquesta fórmula queda més limitada. Però és cert que hem notat que la gent ja no menja tant com abans i això ve motivat per un canvi d’hàbits. 

M.A.F.: Vols dir? Els vespres d’hivern sí que es nota de manera molt clara, però penso que a l’estiu queda tot més repartit.  Al Mos vam començar treballant-hi durant cinc mesos i ara hem vist que durant els vespres d’estiu és quan hi ha més demanda per al servei de nit.

En la seva base prima el bon servei. 
L. F.: En això ens hem educat molt i és important saber les teves possibilitats per donar un bon servei, que arribi bé a tothom i que l’equip vagi tranquil... El nostre sector és una cursa de fons que a llarg termini té resultats i si el client no rep una bona experiència, no torna. També ens hem d’educar que el client reservi, així es pot treballar amb més previsió. 

M.A.F.:  Sí, a més a més, des de la pandèmia de la covid hem tingut molt clar que una bona planificació del servei ajuda molt la cuina i ajuda molt l’equip. 

Aquí volia arribar. Pateixen també aquesta situació de manca de personal qualificat que fa temps que reclama el sector?
L. F.: Sí, però més que qualificat, penso que és perquè no hi ha gent que vulgui dedicar-se al sector, però tampoc en d’altres perquè hi ha manca a tot arreu. Penso que la situació econòmica global fa que el jovent no se senti motivat i això els fa desencantar. 

Un altre dels atractius de la zona és el  clima Mediterrani, i fa la sensació que si no fa sol, no sortim. Ho reben així?
L. F.: Ens hauríem d’acostumar a divertir-nos amb mal temps i ser una mica més nòrdics en aquest sentit, però ens costa molt, eh? En aquest sentit, a la festa de l’Associació d’Hostaleria, que va celebrar-se a Roses, va haver-hi una xerrada en què va quedar-me gravada una dada, i és que un dels turismes que més ens visiten o més han augmentat és el turisme americà, i vaig quedar parat. Després de la pandèmia, la tendència econòmica de l’Alt Empordà ha anat a l’alça, però per què? Perquè ha fet bon temps. Seria ideal que aquests números fossin iguals, però amb dies de pluges això no ens passa.

Després de rebre aquest premi, es preveu la fita d’encarar-se cap a altres guardons?
L.F.: Ostres, no! Tot premi es benvingut però torno a l’inici, ja que el millor per a nosaltres és que el client torni. Aquest és el millor guardó després de quaranta anys aquí. Els premis fan d’altaveu i és gasolina per continuar treballant, però per ser encara més humil.