A les comarques gironines hi ha diversos exemples corroborats d’obres de Gustave Eiffel et Cie. Un dels més populars és el pont de les Peixateries Velles de Girona, sobre  el riu l’Onyar, però a l’Alt Empordà hi ha una mostra emblemàtica lligada al ferrocarril. Es tracta del pont de Colera, construït per la companyia Eiffel el 1878, i considerat una de les obres d’enginyeria civil més destacades de Catalunya.

Tant aquest pont com d’altres també construïts per la companyia Eiffel a casa nostra serviren per unir la línia ferroviària entre Tarragona, Barcelona i França.

El pont del ferrocarril de Colera té una alçada de 20 metres sobre el nivell de la vall i una longitud de 188 metres. Està suportat per quatre grans pilars prismàtics de formigó, recoberts amb maons de pissarra i embellits a les cantoneres amb pedra clara que imita l’estil dels carreus. A banda dels pilars, també destaca l’estructura metàl·lica.

L’ARQUITECTURA DEL FERRO. El desplegament de les comunicacions, amb el ferrocarril i la producció de ferro i acer, van transformar totalment els paisatges i les maneres de construir. Una tendència que va tenir el seu punt àlgid a finals del segle xix i, també, ben entrat el segle xx a Catalunya. A banda dels precedents de la revolució industrial i d’obres com la torre Eiffel, l’anomenada «arquitectura del ferro» ha tingut molt de recorregut i representa un llegat important en el patrimoni arquitectònic a Catalunya i a l’Empordà. En fa un repàs l’arquitecte figuerenc Joan Falgueras en l’article «L’arquitectura del ferro» publicat al número 20 de la revista Alberes. Allà cita exemples pròxims i imatges com la del pont sobre el riu Fluvià del 1880 al terme de Sant Miquel de Fluvià. També explica el desenvolupament de les siderúrgiques i les vinculacions que aquestes també van tenir amb el territori. Tot plegat va representar una nova manera de construir que no va quedar restringida només als viaductes per l’estesa «dels camins de ferro». També va servir  per «renovar ponts dels camins i les noves carreteres vuitcentistes». En un paisatge urbà i a Figueres, la influència de l’arquitectura del ferro i l’estil més industrial també es troben en la coberta de la plaça del Gra (1886), una obra gairebé de la mateixa època que el mercat barceloní del Born.