El pròxim 11 d’abril, després de 44 anys de la primera inauguració de la discoteca Chic Roses, aquest local d’oci tornarà a obrir les portes amb la intenció de recuperar el que havien significat les seves nits a la comarca. Rachida Boutriq n’és la promotora i Thomas Spieker, fundador de la discoteca el 1980, també forma part del nou equip, que compta amb la direcció de Marcel Portella.

Sempre hem sentit la frase de «torna Chic». Ara serà de veritat?
T. S.: Bé, en tot cas, ara torna de veritat perquè és la primera vegada que el fundador de la Discoteca Chic hi està implicat. Vaig fundar Chic l’11 d’abril de 1980, i des que vaig deixar-ho, tothom qui ho ha agafat de nou sempre m’han convidat molt respectuosament a les reobertures, però mai m’hi havia volgut comprometre perquè sempre havia pensat que allò era una època acabada. Però la  Rachida és l’única que m’ha convençut per tornar-ne a formar part. 

Com van ser els inicis i com va passar de ser una sala de festes a una discoteca? 
T. S.: Això abans era El Cid, una sala de festes amb espectacles diaris de flamenco que gestionava el meu pare. Aquí venien els guiris en autobús, els donàvem mitja ampolla de cava i gaudien de l’espectacle de flamenco. A més, com que a la comarca encara no hi havia festivals com el de Peralada o Cap Roig, aquí també portàvem les grans estrelles del moment, com Julio Iglesias, Demis Roussos, Lola Flores… Però aquest model de negoci va morir, el meu pare va veure-ho molt clar i em va demanar que li donés una volta. Jo només tenia 22 anys i ja hi estava una mica implicat perquè feia la presentació de les estrelles, però estava estudiant empresarials perquè volia ser banquer de banca internacional. Jo volia una carrera seriosa, no pas endinsar-me al món de l’espectacle, i encara menys al de la nit. Però el meu pare tenia clar que el model d’El Cid no funcionava i l’havíem de canviar.

I van emmirallar-se en el que estava de moda a l’altra punta de món, és així?
 T.S.:En aquell moment, estava de moda l’Studio 54 de Nova York, el Dorian Grey de l’aeroport de Frankfurt i el Palace de París, i va dir-me: «hem de muntar una discoteca com aquestes», així que ves-hi i aprèn com ho fan. I així va començar tot, amb vint-i-pocs anys me’n vaig fer càrrec i crec que va funcionar perquè m’ho vaig prendre molt seriosament. A Chic vam crear una filosofia. Cada nit fèiem un espectacle on el protagonista era el públic i aquest públic sovint era més espectacular que el mateix xou que muntàvem nosaltres. Heu de pensar que d’aquí va sortir la posada en escena de Locomia; no eren els del conegut grup, però els seus vestits i la seva manera de fer va triomfar a Eivissa. O, per exemple, aquí vam fer la primera festa de l’escuma del món! La màgia de Chic és que cada nit tenia una estructura, obríem a les 23 h i fins a la una no passava res però, de sobte, posàvem música clàssica a tot drap i començava l’espectacle làser i la gent quedava intimidada. Després d’aquest moment d’inflexió, obríem la pista de ball i ho fèiem amb música coneguda com ara de Madonna o Michael Jackson, i era l’últim acte, com si fos la resolució d’un conflicte que nosaltres mateixos havíem creat. També teníem molt clar que el públic era el més important i aquesta consciència era el que ens feia seleccionar aquest públic. I això és el que volem recuperar. A mi em tractaven de grillat quan vaig dir que em posaria a la porta i seleccionaria qui podia entrar i qui no. Recordo que van dir-me que estava boig perquè a l’Empordà només hi havia pagesia i pesca i que la gent no vindria ben vestida, i va ser realment un model d’èxit. I això també ho mantindrem, hem fet una nova normativa d’accés, ja que no volem que el públic vingui de qualsevol manera; hi ha d’haver uns mínims. 

Chic va convertir-se en una catedral de l’oci nocturn. Què creu que va significar per a la comarca?
T.S.: Chic va convertir la comarca de l’Empordà en una destinació noctàmbula de primer ordre a tot Europa. El que ara és Eivissa, que també ho era llavors, aquí també ho teníem i era brutal. Això potser no podrem recuperar-ho, però hem de pensar també en El Bulli i Ferran Adrià, que va convertir l’Empordà en una destinació gastronòmica. Com ho va fer? Creant el seu propi mercat. Qui hauria dit mai que el millor restaurant del món estaria al cul del món? A qui se li acut? Doncs això és el que volem fer. Tornem a fer el que ja havíem fet a Chic: crear la nostra propia oferta, que és distingidament diferent de la resta.

Una de les voluntats és no tenir segells ni etiquetes. Musicalment, com ens ho hem d’imaginar?
T.S.: Com dius, el que no volem són segells. Ara les discoteques són famoses pels seus DJs, i sembla que només pots tenir èxit si portes David Guetta o Bob Sinclair. Nosaltres tenim molt clar que Chic no és una sala de concerts per donar fama a DJs; volem tornar a tenir una discoteca d’on la gent en surti dient que s’ho ha passat bé sense pensar quin DJ hi ha. És per això que la sala gran no tindrà una personalitat musical molt marcada, ja que la seva personalitat musical serà la diversitat i estarà encarada a tots els públics, perquè repeteixo que el que volem és que la gent s’ho passi bé amb tota mena de música. En aquest espai hi haurà sempre dos DJs residents. D’altra banda, pel que fa al Club, és a dir, la sala petita, la dedicarem a la música dels 80. Allà hi tindrem de DJ Brooklyn, que porta tota la vida vinculada a la comarca. 

Què va dir-li que calia recuperar aquest espai d’oci nocturn, Rachida?
R. B.: Bé, doncs, realment va ser la il·lusió. Fa 25 anys que visc a Cadaqués i cada dia passava per davant i pensava: «per què aquest espai està així?». A més, sabia que abans Chic funcionava molt bé i era considerada «la millor discoteca d’Europa», i vaig pensar: «per què no puc recuperar Chic? I si abans era la millor d’Europa per què no pot ser ara la millor del món?». Va ser una mica així. [Entre riures] A més, també conec molta gent de la zona que té ganes de sortir, per tant, hi ha potencial, però sempre diuen que no saben on anar perquè no hi ha una oferta engrescadora, i el que volem és tornar a tenir aquesta oferta d’oci de qualitat que abraci gent de totes les edats i de diferents generacions. 

I com pot tornar a posicionar-se com «la millor d’Europa?»
T. S.: Bé, no comparteixo en la seva totalitat l’afirmació de tornar a ser la millor, però comparteixo la visió de recuperar un ambient absolutament especial. Chic va tenir molt èxit en aquell moment, i no només Chic, perquè ja començava a haver-hi moltes altres discoteques, perquè hi havia una mena de germanor entre el públic. Val a dir que en aquell moment s’estilava la música funky i soul, que ja de per si fa germanor, però penso que cal incentivar aquesta germanor de nou i recuperar una mica la comunicació entre nosaltres. Els sistemes de comunicació dels 80 eren molt diferents i tenim clar que això no podrem recuperar-ho, però fa la sensació que hi ha un cansament global del que ha significat la comunicació entre els éssers humans dels últims quinze o vint anys. Sembla que la gent està cansada de les xarxes socials i de les webs de cites; la gent vol tornar a recuperar el contacte visual amb la persona amb qui l’intercanvies. I per això penso que hem de tornar a tenir aquest ambient d’«anem a descobrir». Val a dir que la gent gran ja estem de tornada, però el jovent sempre té ganes de descobrir coses noves i sembla que ara volen tornar a descobrir-les de tu a tu i no pas a través del global web.  A Chic dels 80 sempre hi havia hagut gent de vint anys i també gent de seixanta anys, i aquest és l’esperit que volem tornar a tenir. Per això no volem identificar-nos amb un segell musical molt marcat. 

La inversió ha sigut elevada. En què s’han centrat més?
R. B.: Ha sigut una inversió molt gran, hem estat molt de temps fent obres. Nosaltres no hem fet un rentat de cara a la discoteca, nosaltres hem aconseguit fer una discoteca pràctica per a la plantilla de treballadors i també per als clients. Tenim les barres totalment adaptades i equipades perquè la gent que hi treballa se senti còmoda. També hem fet una gran aposta amb l’equip de so i hem renovat tota la instal·lació amb una empresa de renom d’aquí Roses. Tot el que hem renovat, ho hem fet a través d’empreses locals. Hi ha molta feina artesanal i no ens hem volgut lligar a cap marca concreta. Per tant, tot el material que hem creat és de marca pròpia, és a dir, marca Chic. 

A banda de les obres, també us heu hagut d’adaptar a les noves normatives, oi?  
T. S.: Totalment, ara les normatives són molt més estrictes a causa dels diferents episodis que han anat passant al llarg dels anys en discoteques i festes. Ara seria impensable fer coses que jo havia fet als 80 aquí dins, però qui em coneix sap que les coses normals no m’agraden. Per això volem continuar deixant al públic bocabadat i en farem de grosses.   

Ja s’ha fet públic el cartell de la reobertura, que també té pinzellades de nostàlgia, a través dels traços d’Enric Bug. És així? 
T. S.: Certament, el cartell de la inauguració l’ha creat l’Enric Bug, que era el dissenyador gràfic que en la meva època ens feia els cartells de Chic, i ens fa molta il·lusió que aquest primer cartell, després de tants anys, l’hagi fet ell una altra vegada. Per a ell ha sigut un gran honor i per a nosaltres encara més. 

L’home de confiança amb qui compten com a director és Marcel Portella. Què se li ha transmès?
T. S.: Marcel Portella té experiència en el sector de l’oci nocturn, ell també va estar al capdavant d’una altra discoteca i és el perfil que buscàvem per controlar el personal, una cosa que jo no feia als 80. La previsió és que serem un equip d’unes quaranta persones, això els dissabtes, eh? De mica en mica ho anirem veient, ara estem provant una fórmula que no sabem si tindrà èxit, però crec que tot el que té personalitat acaba funcionant. I juguem aquesta carta de fer una cosa que no fa ningú més. L’objectiu és que la gent, si no ve a Chic, tingui aquella sensació de dir «ostres, m’ho he perdut». 

En l’oci nocturn van posar-se de moda les festes temàtiques. Està previst oferir-ne, també? 
T. S.: Les festes temàtiques se les han inventat les discoteques que no saben vendre’s o no tenen un producte molt clar per oferir. És veritat que nosaltres en fèiem alguna de tant en tant per trencar la monotonia, però hem de tenir molt clar que el nostre producte és l’experiència de venir a Chic. Per això cada nit hi haurà una pinzellada de diferents espectacles i passaran coses extraordinàries. La gràcia és el fet de descobrir-ho i no saber amb antelació res del que hi haurà. Abans hi havia l’espectacle del làser i ara recuperarem aquest esperit perquè és part de l’estructura de la nit de Chic. Sempre hi haurà algun moment especial entre el canvi de la música d’ambient a obrir la pista de ball, que serà a dos quarts de dues, i la gent ens dirà «esteu bojos», però no ho estem perquè seran festes pensades i dissenyades per al nostre públic, no per atraure més públic.  

I pel que fa als preus, entre què oscil·laran?
T. S.:  Cal dir que seran preus totalment assequibles i normals, no estarem als preus de les copes d’Eivissa, perquè és evident que no estem en aquell entorn. En aquest sentit, no cal patir.