El matrimoni entre el suro i Darnius és un dels mes longeus de la comarca. Una unió amb alts ­i baixos, èpoques més bones i d’altres que no ho són tant, però amb un lligam que ve de lluny i que avui encara queda palès al poble. Precisament per abordar i analitzar aquesta història, el consistori ha impulsat un projecte per elaborar un documental. L’audiovisual compta amb diferents entitats vinculades a la promoció de la història i la indústria a la comarca i està coordinat per Pau Llosa. La peça es basarà en entrevistes a persones referents de l’estudi de la indústria surera catalana i testimonis directes del poble que van treballar recollint suro, «els últims treballadors de fàbriques de taps, i algun testimoni sorprenent».

Els enregistraments començaran aquest més d’abril, i la previsió és que la peça es pugui presentar l’any vinent, després dels treballs de postproducció, que serà a càrrec de Wauuu. L’audiovisual també recull un bon grapat de dades històriques: «L’última meitat del 1800 i la primera part del 1900 és l’època en què la indústria del suro va ser més rellevant al municipi. Tenim la intenció de recollir les dades de l’Ajuntament de Darnius. Algunes d’elles es coneixen, i d’altres, com el nombre de dones que hi treballaven o la ubicació de la vintena de fàbriques que hi havia, es faran públiques», apunta Llosa.

Aquesta proposta té molt en compte l’exitosa pel·lícula Suro (2022), guanyadora de tres premis Gaudí i nominada als Goya, i gravada en aquest mateix municipi, però vol donar «una altra mirada» a la història surera i tapera del poble: «Estem molt contents de poder recollir la memòria viva», detalla Llosa.

EL FONS D’IMATGES. Un dels punts més forts que tindrà el documental serà el recurs gràfic, fruit del treball de l’historiador local Pere Perxès. Una seixantena d’imatges de principis del segle xx que mostren com es recollia, treballava i vivia el suro al poble. Unes autèntiques joies que Perxès ha anat recopilant al llarg dels anys, juntament amb documentació de l’època, que serviran per situar els espectadors a la realitat d’aquells anys.

OBERT. Tot i que ja disposen de molta informació, l’equip de treball ha fet una crida a la participació ciutadana. D’una banda per aconseguir «imatges, factures, notes, documentació..., que ho facin arribar a l’Ajuntament». La idea és aconseguir el màxim d’informació d’aquella època, i no es tanquen les portes a «sumar-ho  d’alguna forma a la presentació del documental».

D’altra banda, també interessa la col·laboració directa de la gent, ja sigui per aportar un testimoni interessant o per «donar un cop de mà a l’equip en diverses tasques». «Ja tenim una persona del municipi que ens ajudarà amb el filtratge i el treball de dades», apunta Llosa.

LA PETJADA. Tot i que avui en dia el suro no és tan important al municipi com abans, continua formant part de la vida del poble.  Queda clar en el paisatge: «Qualsevol part que no sigui urbana és alzina surera. I aquest suro es lleva les setmanes que toca, tot i que no es transformi al poble. Això fa que a més es netegin els boscos», explica Llosa.

L’altra part és precisament el poble en si. Especialment el nucli antic, amb elements a l’estructura pròpia de certes cases, com per exemple els arcs, que abans tenien una funció d’assecatge. Però d’entre tots els edificis n’hi ha un encara més especial. El podríem titllar fins i tot de fill del suro: és La Societat La Concòrdia, que «va ser construïda en gran part amb la quota que pagaven els treballadors del suro, per si es feien mal. Aquest edifici avui en dia continua sense ser de titularitat municipal, la propietat continua sent dels socis».