El futbol català viu immers en una espiral d’escàndols que n’embruta cíclicament la gestió. Enmig d’aquest context hi ha un punt concèntric, la Federació Catalana de Futbol (FCF), que a principis de març s’esquitxava amb un nou episodi que ha aixecat polseguera. 

El punt de partida de la polèmica s’ubica, en aquest cas, a la seu que l’ens federatiu té al carrer Sicília de la ciutat de Barcelona. El passat dia 5 d’aquest mes una trentena d’agents dels Mossos d’Esquadra van escorcollar durant més de deu hores les oficines per aconseguir informació en una investigació oberta, actualment decretada com a secret de sumari, nascuda de diverses denúncies interposades per clubs catalans que van empènyer el jutjat número 2 de Sabadell a obrir una causa contra la FCF. En concret, la policia va accedir a la seu per ordre judicial per investigar presumptes delictes de falsedat en documentació pública i privada i d’administració deslleial. Aquestes signatures s’haurien falsificat a favor de la candidatura de Joan Soteras en les eleccions del 13 de febrer de l’any passat, unes votacions que arribaven després d’una altra polèmica:  els comicis del maig de 2022, que van ser anul·lats per nombroses irregularitats ordenant-se, així, la seva repetició.

En total, els Mossos d’Esquadra investiguen 171 clubs de futbol i futbol sala de Catalunya que haurien estat víctimes de la presumpta falsificació d’actes notarials per delegar el vot a favor de Soteras a les eleccions de l’any passat. Segons La Vanguardia, el jutge ha imputat set persones a qui, en el moment de l’escorcoll, es va retirar el seu telèfon per efectuar el respectiu buidatge: es tracta del mateix Soteras, així com del director general de l’organisme, José Miguel Calle, i de cinc alts càrrecs més, entre els quals Víctor Güell, de la delegació territorial de Girona. També segons informació d’aquest mitjà, Soteras hauria fet servir les dades personals dels presidents dels clubs que consten a la base de dades de la federació per fer els certificats dels clubs i sol·licitar, així, els poders notarials per autoritzar-se a ell mateix el poder per realitzar el vot a favor de la seva candidatura. En aquest cas, La Vanguardia apunta que durant mesos els Mossos s’han dedicat a visitar els presidents dels clubs investigats per confirmar si la firma que figurava en el poder notarial era seva. Tal com detalla aquest diari, hi va haver molts casos en els quals els presidents van negar que haguessin subscrit res i van afirmar que els havien falsificat la firma. 

En clau gironina, la suposada falsificació de signatures i certificats a favor de la candidatura de Soteras i el seu equip hauria afectat, com a mínim, a una cinquantena de clubs d’arreu de la demarcació, segons dades provinents del Tribunal Català de l’Esport, via Junta Electoral. Aquest fet hauria facultat Soteras i Güell a la representació dels clubs davant notari per legalitzar les juntes directives irregulars d’aquelles entitats que no estaven correctament inscrites en el Registre d’Entitats Esportives. Actualment, aquests clubs estan essent investigats pel Jutjat d’Instrucció número 2 de Sabadell, tot i que existeix la sospita que el nombre d’actes falsificades podria ser més gran: això s’esclarirà un cop la investigació avanci i s’aixequi el secret de sumari. 

De fet, l’escàndol ja ha agafat una certa dimensió a Girona arran de les declaracions de Josep Ignasi Estany, president de l’Atlètic Club Banyoles. Com molts altres participants en les eleccions, el banyolí va ser cridat a declarar fa uns mesos com a testimoni, on va explicar que, per anar a votar, l’entitat que presideix havia regularitzat les actes  a una notaria de Girona. El dia de les eleccions, però, es van trobar amb una segona acta notarial, feta a Sabadell i que permetia delegar el vot, amb les dades del club banyolí i la firma del president. Estany va explicar la duplicitat als agents, però no va presentar denúncia perquè ells van poder exercir lliurement el vot que havia escollit la junta.

CORRUPCIÓ «HISTÒRICA». Una de les veus més contundents contra aquesta nova polèmica ha estat la de Juanjo Isern, candidat a la presidència a les últimes eleccions. A través d’un comunicat, Ja n’hi ha prou, Isern definia aquest episodi com el «cas de corrupció electoral més gran i lamentable de la història de l’esport català».

En declaracions a aquest mitjà, Isern lamenta que s’estigui patint «el pitjor moment» amb relació a la imatge federativa: «Mai la policia havia entrat d’aquesta manera i, sobretot, mai havia entrat amb unes possibles irregularitats tan greus en l’àmbit de la federació; és un fet sense precedents». «Ens hem de replantejar què està passant i preguntar-nos com és possible que s’estiguin investigant temes tan greus, com és possible que el president mai doni la cara i com és possible que pugui anar a les delegacions territorials enganyant amb la realitat del que està passant, dient que ho fa tot perfecte quan, en realitat, tenim tantes denúncies i qüestions jurídiques obertes», lamenta Isern.

Qui va ser candidat a la presidència també augura que Soteras «es mantindrà al davant de la federació fins que el treguin».  «Ho farà per una qüestió de dignitat i, fins i tot, per orgull personal per no haver de passar a la història com la persona amb més problemes com a president i amb més acusacions i segurament amb més imputacions per qüestions, en principi, de corrupció». A més a més, Isern també recorda que «cap president a la història de la federació ha estat imputat per delictes de corrupció». En tot cas, defensa la presumpció d’innocència de Soteras i la seva junta directiva a l’espera que s’aixequi un sumari que permetrà determinar i analitzar «la gravetat dels fets». 

D’altra banda, Isern subratlla que la Generalitat, en el marc d’un «fet històric», ha reconegut tots els fets de la seva demanda, on sol·licitava que es considerés Soteras un candidat no guanyador a les passades eleccions i que, per tant, se l’inhabilités com a president. «Es tracta d’una denúncia que vaig presentar al Tribunal Superior de Justícia i, en definitiva, és una denúncia contra la Generalitat per la resolució del Tribunal Català de l’Esport. La Generalitat ja ha estudiat i valorat la meva demanda i s’ha produït un fet històric: la Generalitat s’ha aplanat davant d’una demanda en contra seva; ha reconegut tots els fets que jo demando i ha reconegut que el senyor Soteras no podria haver-se quedat exercint de president durant els dies que va estar al càrrec després de l’anul·lació de les votacions per part del Tribunal Català de l’Esport: això significa que va incomplir d’una manera molt greu la resolució, i la mateixa Generalitat assenyala que aquest incompliment implica inelegibilitat i inhabilitació». 

La FCF diu que col·laborarà amb la investigació

Unes hores després que els agents dels Mossos d’Esquadra escorcollessin la seu de l’ens federatiu a la ciutat de Barcelona, la FCF va emetre un comunicat al respecte. A la nota, s’especificava que l’actuació policial havia acabat al voltant de les vuit del vespre –l’inici se situava cap a les nou del matí–, i que  «tot el personal i membres federatius presents han col·laborat àmpliament amb l’esclariment dels fets investigats». En el comunicat, on també s’exposava que la investigació es troba en sota secret de sumari, la FCF es mostrava «compromesa a esclarir el procés judicial i es posa a disposició dels Mossos d’Esquadra en tot el transcurs d’aquest procés». Finalment, la nota també detallava que a partir de l’endemà la junta directiva i els treballadors federatius –durant l’actuació s’havia impedit l’entrada d’alguns d’aquests treballadors– podien tornar a accedir al lloc de treball per continuar amb les seves tasques.