Aconseguir un canvi de paradigma en el sector equí perquè els humans puguin entendre millor els cavalls i els cavalls puguin viure més alliberats i feliços. Aquest és el principal objectiu de Cavalls de Terraprim, un projecte de benestar i empatia amb aquests animals que actualment té la seu central a Bàscara, i una associació sense ànim de lucre (Proyecto Caballo) a Rabós.

Al capdavant de la iniciativa hi ha la Sofia Hagelberg, una apassionada dels equins que munta des dels tres anys. Amb un màster en Dret Animal, és experta universitària en Formació Eqüestre i tècnica d’Esport, i durant molts anys va treballar en hípiques. Ara admet que ha «torturat» molts cavalls, «sent-ne conscient o no». Fins que un dia es va adonar que s’hi podia relacionar d’una altra manera, i va començar a investigar sobre el benestar i la motivació dels animals i els genets.  «Es pensen que ensenyen a estimar els cavalls, però ensenyen a utilitzar-los per fer coses que volen fer els humans», diu referint-se a les hípiques. I la seva entitat vol demostrar que hi ha alternatives. «És igual que els nens a l’escola: ara ja no es poden picar, però es poden motivar d’una altra manera? Sí!», exemplifica, tot afegint: «Hem de pensar per què volem estar amb els cavalls. El primer dia no pensem “vull fer salt, vull fer horseball, vull fer...”. Pensem “vull estar amb cavalls”. Però on pots anar a estar amb cavalls? A les hípiques. I a les hípiques quines activitats ofereixen?».

DE PASSEJOS A TERÀPIES. Cavalls de Terraprim ofereix serveis de pupil·latge, apadrinament i rehabilitació. I també fan diverses activitats amb els equins. Surten a caminar, s’hi relacionen, els ajuden («perquè la majoria dels cavalls que venen tenen traumes», explica la Sofia), i també els munten, tot i que ho veuen com una opció d’ajudar-los a equilibrar-se («com si fos fer taitxí i pilates amb cavalls»).

I això, explica la responsable del projecte, enriqueix molt els usuaris, que tenen la sensació que «no venen a fer servir, sinó a aportar». «Hi ha gent que venen i paguen per l’activitat, però veuen que pagar és com fer una donació», diu. No és casualitat, doncs, que després de 20 anys treballant així, hi hagi usuaris que venen, per exemple, des de Barcelona fins a la seva finca de Parets d’Empordà només per caminar amb els cavalls. «I l’associació és això: com ajudem a fer aquest canvi cap a un sistema que també seria més agradable amb les persones que s’hi dediquen».
D’altra banda, aquest mes d’abril començaran un taller a l’escola de Bàscara. Partint de la base que el cavall és l’animal domèstic amb més expressions facials idèntiques a les de l’ésser humà, treballaran amb els alumnes perquè aprenguin a entendre’ls i a estimar-los. «Vam estar a la fira de Sant Martirià i vam veure que els nens ho enganxen de seguida, perquè miren objectivament. I ara farem aquesta activitat, que serà com una prova per fer activitats no amb els cavalls, sinó sobre cavalls i empatia», explica la Sofia. També fa temps que intenten fer alguna cosa a l’hipòdrom del poble, que actualment està força deixat. Una de les propostes era habilitar-hi un centre de rescat, però de moment han topat amb la negativa municipal.

MILLORAR LA BIODIVERSITAT. Actualment el centre té cura de 43  cavalls, la meitat dels quals són seus (la majoria rescatats o comprats «perquè venien d’explotacions que ens feien pena»). I disposen de tres finques: la de Bàscara, una a Llagostera i una altra a Romanyà. Aquesta última està cedida per un propietari de boscos, i hi estan desenvolupant un projecte conjunt amb la Universitat de Girona (UdG) sobre com millorar la biodiversitat forestal amb la introducció de cavalls. «Perquè ja ho vam veure amb el gran incendi de la Jonquera: el problema dels boscos és real, i també és un problema real que els cavalls són insostenibles de tenir en el moment actual», argumenta la Sofia.

Per això durant vuit mesos l’any tenen entre tres i quatre cavalls pasturant per una superfície de 19 hectàrees. «I tu veus aquells boscos i veus els del costat, i no tenen res a veure», assegura la responsable de Cavalls de Terraprim, que voldria aconseguir més espais on crear pastures. 

UN MOMENT CRÍTIC. Segons la Sofia, iniciatives com aquesta són especialment importants en un moment com l’actual, en què la pressió social i la situació econòmica clamen un canvi de model global. «I és una mica el que fa l’associació: intentar ajudar el món del cavall a canviar. A tenir els cavalls d’una manera més sostenible en tots els aspectes: econòmic, ambiental, pel que fa a benestar, també pel que fa a benestar de les persones... I que les activitats que es facin amb els cavalls siguin alguna cosa que els cavalls vulguin fer».

«S’està pressionant tant el món eqüestre, perquè últimament hi ha hagut tants escàndols de maltractament, que es qüestionen si és ètic continuar així o no», admet la Sofia, que afegeix: «Jo vaig pensar durant anys que no era ètic muntar. Però ara m’he adonat que no és una qüestió de muntar o no muntar, sinó de si tots dos ens ho passem bé o no. I no és una qüestió de filet o no filet, ferradures o no ferradures... La qüestió és: estan bé? Estem bé?». I per ella, per trobar la resposta cal analitzar diverses qüestions. 

D’una banda, censura que els poltres se solen desmamar amb sis mesos, quan haurien de seguir amb les mares. I lamenta que això es fa expressament, «perquè si són més porucs, són mes submisos; i així és més fàcil que et facin cas». Però «això és com l’antiga escola dels nens. I ja hem après amb la cultura humana que potser no s’ha de ser tan dur», diu.

D’altra banda, la responsable de Cavalls de Terraprim també critica que el preu del menjar s’ha triplicat, i que actualment els cavalls no es poden vendre perquè no hi ha mercat, però amb la nova llei tampoc poden participar en activitats econòmiques si tenen més de 23 anys, tot i que la seva mitjana de vida sigui d’entre 35 i 38. «I què hem de fer?», es pregunta, tot assimilant la situació a la dels presos: «A la presó no els poden obligar a treballar, però bé que poden treballar. Hi ha com una entesa, que han pres la llibertat a aquestes persones, i aquesta limitació fa que necessitin uns estímuls. Doncs els cavalls també! I quins estímuls poden ser? Sortir a passejar, anar a muntar, fer activitats, passar estona amb nosaltres... I a part d’això d’introduir-los als boscos i fer projectes de pastura. Hi ha moltes coses que es poden fer!», conclou la Sofia.