Impulsor, amb Ester Visa, del projecte SlowDating.cat, un moviment que té com a objectiu connectar gent sense parella i amb inquietuds i valors similars, com ara l’estima per la natura, la cultura, el creixement personal i la sostenibilitat. Des de l’entitat, s’organitzen activitats i sessions encarades a conèixer gent de manera tranquil·la, segura i natural. La seva web és: www.SlowDating.cat

Primer de tot, què és SlowDating.cat?
Quan més ho penso i més ho comparteixo, més amplio el concepte. Vam començar definint-ho com a comunitat i ara ho veig més com un moviment. Per a mi és un moviment de gent que està sense parella, amb més o menys ganes de trobar-ne. Això m’agrada reforçar-ho, ja que no només ve gent que vol trobar parella d’avui per demà. No tothom qui ve a les nostres activitats està en el mateix moment vital, però el denominador comú és que tothom està solter i té ganes de conèixer  gent amb inquietuds similars en un dels quatre pilars bàsics que defineixen el projecte: el primer és l’esport i la natura, el segon es centra més en la cultura i els viatges, el tercer pilar és el creixement personal, i la quarta àrea és la de la sostenibilitat i la solidaritat. Totes les activitats que fem estan enfocades, com a mínim, amb un d’aquests valors. Pel que fa a la branca de la sostenibilitat i la solidaritat, volem encarar-ho a fer activitats de col·laboració amb ONGs, associacions locals, neteges de platges, una manera de col·laborar amb la societat de forma altruista (aquestes activitats no es cobrarien i es farien donatius per la causa en concret).Però, resumint, l’SlowDating.cat és una comunitat de gent sense parella des d’on creem experiències vivencials perquè la gent es conegui de manera tranquil·la, segura i sense grans exigències ni expectatives. És obrir la mirada a fer una activitat que t’agrada i, si pot ser, poder conèixer algú que tingui interessos similars. 

Neix per fer front a un concepte de moda i conegut com a speed dating? 
No vaig en contra de res,  penso que tot suma i tot té el seu espai i el seu públic o mercat. No anem en contra de les aplicacions que hi ha al mercat per trobar parella ni de les activitats tipus speed dating, però aquest nou moviment neix de la frustració de l’Ester Visa i la meva en les nostres experiències personals en buscar parella. Jo fa uns tres anys que estic amb ganes de trobar parella i he notat un canvi a l’hora de conèixer persones, sobretot abans i després de la covid, ja que la influència de les xarxes socials ha augmentat molt. Avui en dia, el fet de conèixer algú es focalitza molt en aplicacions com ara Bumble, Tinder, Meetic, entre altres, i he quedat molt cremat. Són eines totalment vàlides, però em fa la sensació que avui tothom es pensa que és l’únic canal per conèixer gent i n’hi ha molts més. Em trobava en la situació que feia activitats que no eren encarades per a solters, com ara apuntar-me a un cap de setmana de creixement personal o bé una caminada i, una mica, hi anava amb la intenció subliminar de conèixer algú, però, clar, no sabia si la gent que hi havia era soltera o no, si tenia gens de trobar parella o no, etc. Arran d’això vaig pensar a crear un marc clar on posem els punts sobre les is. Si creem un espai amb les «regles» clares,  donem seguretat i això fa que la gent es relaxi. Aquí sabem que tots els que ens trobem en alguna activitat nostra estem sense parella; per tant, ja simplifiquem l’equació.

És una manera de posar filtres, no? 
Exacte. Per exemple, jo ja sé que a tota la gent que vindrà a fer la caminada del 3 de març al Montseny li agrada la natura. I això ja és un altre filtre, però són filtres de valors. Va més enllà de les quatre frases que tens apuntades a la descripció d’un perfil en alguna aplicació o de les tres preguntes de socors que pots fer en una cita ràpida.
 
D’on ve el nom d’aquest nou projecte?
Ens va venir al cap els coneguts speed datings i vam voler donar-hi la volta amb el concepte de Slow Dating, el qual ja hem inclús registrat com a marca. A la tardor, vam iniciar el projecte amb el disseny gràfic i una activitat de mostra el 3 de desembre amb gent de confiança per saber quina rebuda tenia. Vam engegar les xarxes i la pàgina web al gener amb una quinzena d’activitats programades d’aquí a finals d’abril per fer arreu del territori: Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i a poc a poc en programarem més fins a l’estiu.

"Tenim pensada una activitat de natura a l’Alt Empordà a finals de juny"

I a l’Alt Empordà teniu previst fer-hi alguna sessió?
Tenim pensada una activitat de natura a l’Alt Empordà, encara no sabem exactament en quin municipi, però la tenim programada per al 30 de juny i girarà entorn del món del caiac i els tastos de vins. De moment no puc avançar res més. Ara, estem aterrant a les grans ciutats amb les primeres sessions de slow dating (una de les notres activitats) i el 9 de febrer vam fer la primera. Les pròximes sessions que farem seran el 25 de febrer a Lleida i la següent, el 15 de març, a Girona. Aquesta primera proposta és una mena de speed dating, però molt més lent, tranquil i genuí, a través d’unes cartes inspiradores i creatives, i amb música i preguntes poderoses que anem fent als assistents. La gent interactua a través d’una conversa una miqueta més profunda i on et coneixes des d’un altre lloc més real. Durant l’activitat surten diferents converses de deu o quinze minuts que van molt més enllà del típic «estudies o treballes?».

Què és el que no s’hauria de preguntar mai per tenir una bona conversa en una primera cita? 
Si parlem de l’activitat sessió SlowDating, una de les nostres propostes, durant aquestes sessions, els convidem a no fer les típiques preguntes de l’edat, la procedència, la tipologia de feina o si tenen o no tenen fills. És a dir, els quatre primers filtres que molts posaríem a les nostres xarxes socials, els eliminem. Entre això i que l’entorn acompanya (solem estar en una sala de  ioga o un espai natural) ja desmuntes el teu personatge i fas que les persones entrin en una altra dimensió. En la primera sessió vam ser gairebé trenta persones i des de fora vaig veure mirades i converses de gent que s’acabava de conèixer, però que semblava que es coneguessin des de molt més temps. No sé si realment van fer «matx» o no, però nosaltres justament provoquem això: el fet de potenciar que la gent es conegui des d’un lloc més real i que després ja vagin a fer un cafè o a prendre alguna cosa. 

Quines altres propostes i activitats oferiu des d’aquest moviment?
Una altra proposta que desenvoluparem d’aquí a pocs dies és una sessió de Slow Tantra, on la gent connecta a través del llenguatge no verbal (totalment oposada a les sessions SlowDating). Ja som gairebé 36 inscrits i ho farà una persona professional del tantra: l’Amerai Carrera. M’agradaria explicar que Slowdating.cat no som l’Ester Visa i en Narcís Pellicer; per a mi té sentit si es converteix en un moviment paraigües on ens associem amb gent de qualitat per poder desenvolupar de manera òptima les quatre àrees esmentades anteriorment. Per una senzilla raó, ens agrada fer xarxa i ni jo ni l’Ester som professors de tantra ni guies de muntanya, per exemple, és per això que busquem gent de molta confiança que ens ajudi a oferir un ventall d’activitats ampli però que tingui sentit i coherència amb nosaltres. Sempre busquem el win-win amb les sinergies  necessàries. 

Veient la bona rebuda, es veu clarament el cansament d’una part de la població a l’hora de conèixer persones a través d’aplicacions, oi?
Hem vist molt clar que hi ha aquesta necessitat. Jo ho he fet perquè al meu entorn no soc l’únic que penso igual i en moltes sobretaules amb amics i coneguts ha sortit el tema. Molts i moltes de nosaltres estem cansats de les aplicacions i volem conèixer gent d’una manera diferent, però per alguna raó no ens trobem. Et puc dir que hi ha un munt de gent que ens ha contactat per Instagram per donar-nos les gràcies per la iniciativa només en les primeres setmanes de vida...

Fa la sensació que ara tenim més obsessió per trobar l’amor, o bé ha canviat la manera de buscar-lo?
Diré una frase una mica lapidària, que no és meva: per a mi el moment actual és l’era de la història que més connectats estem amb qualsevol persona i part del món, però a la vegada és el moment en que ens sentim més sols que mai. És una dicotomia molt bèstia, però ho veig i ho sento així. Tenim molts amics i coneguts, però quan sortim de la feina i estem a casa molts ens enganxem a les xarxes per conèixer gent. Abans què feies? Anaves al bar del costat de casa. Ara, vas al bar del costat i hi ha la mateixa gent, però amb els ulls clavats a les pantalles del seu telèfon. Jo el primer, eh? Fa trenta anys, si anaves a fer una copa sol, no passava res perquè la gent de l’entorn era molt més oberta, però ara no. Per aquest motiu, el projecte també té el component social d’intentar revertir una mica aquesta situació de solitud social que patim. Amb les poques activitats que hem fet, veiem clarament el potencial d’aquest projecte, ja que es generen moltes sinergies, i que no sempre són en format “parella”. Sense anar més lluny, jo he fet un grup molt brutal d’amics amb gent de les últimes activitats. 

Entenc que a les sessions hi tenen cabuda totes les maneres d’estimar, tant heterosexuals com homosexuals?
Hi ha diferents temes que hem de saber adaptar i anar incorporant. Un d’ells és l’orientació sexual dels i les participants. De moment no ens hem posicionat, però les primeres activitats estan pensades per al món heterosexual. Clarament no ens volem quedar aquí i volem ampliar el projecte a totes les orientacions sexuals i estem treballant per veure com ho fem de la manera més sensible, no és un tema fàcil. D’aquí a poques setmanes, esperem tenir programada ja la nostra primera activitat «no heterosexual».   Un altre dels temes que no ha estat fàcil de decidir és l’idioma. Es diu SlowDating.cat perquè desenvolupem les activitats a Catalunya i perquè els creadors som catalans, per tant, catalanoparlants. Per tant, la majoria de les activitats es faran en català i algunes en castellà, així que  farem ús de les dues llengües sense cap mena de problema, sempre amb el català com a llengua vehicular, amb total naturalitat. 

En molts àmbits, sovint és costós arribar al públic més masculí. Us trobeu amb aquesta problemàtica? 
Aquest és un tema que estem treballant bastant. Ja n’érem conscients per l’experiència que teníem, ja que ens hem endinsat en aquest projecte des del creixement personal i aquest públic és majoritàriament femení. Per a nosaltres, el fet de no comptar amb públic masculí pot ser un problema perquè tenim unes dinàmiques molt equilibrades i poden quedar descompensades. Ens costa molt trobar homes i des d’aquí voldria fer una crida perquè s’animin a fer aquesta mena d’activitats, ja que són activitats molt maques i divertides i en tenim de molt variades, des d’aquí animo a tots els homes que ens llegeixin que s’animin a provar-ho!