Dissabte 10 de febrer va començar l’any nou xinès, enguany representat per la figura del drac. Una festa que arriba 41 dies després d’acomiadar el 2023 i encetar un any nou ple d’il·lusions i d’optimisme. Precisament aquest canvi d’any ofereix un moment de reflexió i d’avaluació en què es pot girar el cap per veure què es deixa enrere al mateix temps que es fixa la mirada cap al futur. Una situació idònia que desemboca moltes vegades en els famosos propòsits d’any nou. Menjar més saludable, perdre pes, viatjar més, deixar de fumar, estalviar... La llista pot ser interminable. Però és bo fixar-se aquests objectius?

La psicòloga Manju Garcia Teixidor de l’Illa de Salut Figueres opina que sí: «és molt bo perquè et marques uns objectius; saps què vols canviar i què no». Tot i així, aquest efecte positiu pot anar-se’n en orris si no es defineixen correctament; «cal definir-los molt bé, i no marcar-los a grosso modo. I sobretot, si no notem canvis immediats, no desanimar-nos, sinó seguir», apunta.
Precisament aquest és un dels errors més comuns quan es defineixen els propòsits d’any nou, fixar-se un objectiu inabastable. «Cal posar-se metes que es puguin assumir. Per exemple, si no has fet mai esport i no tens la costum de menjar sa, és pràcticament impossible que puguis perdre 20 quilos. Fixar-se aquests objectius inasumibles fa que anem a patir, i més encara si no comptem amb l’assessorament de persones especialitzades, que ens puguin donar unes pautes per a aconseguir-ho», aclareix Garcia.

PROPÒSITS ADEQUATS. Més enllà que siguin assumibles o no, aquests desitjos han de respondre a una necessitat real, tal com explica Garcia: «El més important és el motiu que hi ha darrere. Cal fer una reflexió sobre si aquest canvi que ens proposem el volem fer o no. Cal tenir criteri propi. Per exemple, si la societat diu que cal viatjar molt però a mi no m’agrada, cal que m’ho marqui com a propòsit?».

EL CAMÍ. Segons Garcia el primer pas és la introspecció: «cal fer una anàlisi profunda cada any sobre  quin propòsit em faig , i sobretot el perquè, tenir ben clar per què vull fer-ho o per què no». Una vegada definit l’objectiu, cal definir-lo: «ha de ser realista, com més concret sigui, millor».  En aquest punt és important mirar enrere i veure «quines fórmules dels any anteriors han funcionat i quines no ho han fet», explica la psicòloga. 

Una vegada identificat correctament l’aspecte, o els aspectes, de la vida que volem modificar, cal traçar el pla per poder-lo assumir: «aquest gran objectiu que tenim cal dividir-lo en parts més petites». Així, pas a pas, d’una forma gradual i introduint a poc a poc l’esforç, és possible assolir les fites.

Si malgrat això no s’acaben complint, cal comprendre que «no passa res; o no volies o no estaves preparat», apunta la psicòloga. 

EL SUPORT. En moltes ocasions caldrà ajuda per aconseguir complir els propòsits. D’entrada «cal informar-se més. Si, com comentava abans, volem perdre 20 quilos, hem de saber si és fàcil fer-ho o no. A vegades sí que realment vols fer el canvi, però no saps el camí per arribar-hi». Per aquest motiu cal buscar ajuda externa que aporti aquestes eines necessàries. 

EL BENEFICI. Tot i que Garcia no s’ha trobat mai cap cas concret que arribi a la clínica per assessorar-se específicament sobre els propòsits, sí que veu «els factors socials» que impulsen a aquest canvi. Segons el seu punt de vista, «els propòsits estan bé, són un símbol de motivació, un bon començament, un impuls que arriba al principi de l’any. Ara bé, si en una setmana vols complir-ho tot, pot resultar molt frustrant. Cal ser realista, i encara que no aconsegueixis els resultats a curt termini, si continues en un procés, a llarg termini aconseguiràs el propòsit».