Abans de les eleccions municipals del mes de maig del 2023, qui fins ara havia sigut l’alcaldessa de la població, Olga Carbonell, va avançar que el nou mandat seria compartit amb Marc Sala. Fa poques setmanes, Sala ha agafat el relleu i s’ha posat al capdavant del consistori. Sala vol ser un alcalde proper i atent, i té la intenció de cohesionar encara més la població.   

Tot i que el relleu ja estava pactat, s’ha accelerat. Com ha sigut el traspàs?
S’ha accelerat molt. La idea que teníem amb l’Olga era que al cap de dos anys de començar el mandat faríem el relleu perquè ella també tenia ganes d’acabar alguns projectes encetats. Però, després de les eleccions, la decisió ja es va avançar per fer el canvi al cap d’un any, i després per qüestions laborals vam pactar que fos passat les festes de Nadal. 

El compromís era ferm, ja que fins ara era regidor. El seu, però, serà un mandat de continuïtat  o canviarà la dinàmica del consistori?
L’Olga sempre n’ha dit «continuista», en el sentit que hi ha molts projectes que va encetar ella i s’han d’anar acabant, però cada persona té la seva manera de fer. Si fos continuista, seríem com robots o màquines i jo tinc un tarannà ni millor ni pitjor, diferent. Per tant, intento que aquest tarannà aflori per tot arreu. Quan vaig fer el discurs d’investidura, vaig destacar que soc molt de consensuar de manera afable i propera amb la gent i intento portar-ho a terme. També soc molt d’escoltar, a vegades vaig a reunions o trobades i no dic gran cosa; soc molt més d’escoltar, apuntar i  intentar tirar les coses endavant. Hi ha gent que em desitja sort i molta que em diu «ai, pobre»; per mi són llegendes, perquè tot és segons com t’ho agafis. 

Sovint, però, passa allò que qualsevol cosa  que passa al poble sempre és culpa de l’alcalde. 
Sí, però per la meva manera de fer i la meva vida laboral, soc pallasso, suposo que m’ho agafo diferent. També m’ho han dit, eh? I defenso a mort la idea que no soc un pallasso alcalde, sinó un alcalde pallasso, que això és molt diferent. 

Precisament, una figura com la seva que ve del món del teatre, no té la sensació que massa sovint en política es fa teatre?
Totalment. Aquí no tant perquè intentes ser natural, però la política de més amunt sí. A més, els sents, i a banda que fa molts anys que em dedico a aquest sector i ja veig quan algú està actuant o no, sovint penso que  alguns necessitarien classes de dicció. 

Parlava de projectes que s’han d’anar tancant. A quins es refereix? El projecte de la cooperativa ja està finalitzat? 
A la cooperativa es va fer una primera fase, ja que és un edifici històric del poble, i es va rehabilitar la primera nau. Ara queda la segona fase i hem d’acabar d’ajustar els usos perquè en un primer moment vam pensar que seria un encert fer-hi una segona sala polivalent, com la primera, ja que l’altra sala que tenim ens suposa un cost energètic molt elevat, però realment hem vist que no ens cal. Parlant amb l’agutzil del poble, vam veure que ens falta un magatzem municipal per guardar-hi maquinària gran com ara el tractor o les carrosses... D’altra banda, amb el PUOSC ja vam acabar l’arranjament de carrers; l’any passat ens quedava un carrer pendent i ja el vam enllestir, també. 

Què més queda pendent?
Ufff... Sempre dic que potser hauré de ser alcalde durant quaranta anys perquè tinc una llista de temes pendents tan llarga que no acabarem mai. A més, moltes de les coses apuntades no són ni meves sinó propostes d’altra gent... Ara ens falta acabar el que havia estat l’antic parc de bombers, que ja s’estan acabant les obres i serà un altre equipament municipal que tindrem  en condicions. L’antic parc i el grup de voluntaris es van canviar a un annex de la cooperativa i és on hi ha el nou parc de bombers. Com a projectes més grans que ens venen a sobre, un és el condicionament de la Societat, és a dir, del bar. A en Jordi, el cafeter actual, se li acaba la concessió i no vol continuar, i ara ja estem movent fils per a finals d’any fer les obres que requereix la Societat, perquè els nous inquilins trobin l’espai en bones condicions, ja que té una cuina petita i vella i cal fer-li una mica de rentada de cara. 

És un espai de trobada molt actiu al poble, oi?
És una passada. Potser hi ha altres poblacions que no gaudeixen d’un espai així, però nosaltres tenim una gran sort perquè a banda que és un local preciós, amb pati i connexió directa amb la sala de darrere, és un espai de trobada i s’hi fa molta vida. 

Això demostra el teixit associatiu del poble,  petit i ben cohesionat. Ho creu així?
La meva idea és cohesionar-lo encara més. Disposem de gairebé tots els serveis. Amb la covid vam veure molt clar que no ens calia sortir de Sant Climent per a res, ja que tenim gairebé de tot: fleca, carnisseria, farmàcia, banc, supermercat, perruqueria, estanc, mecànic, estètica... Estem al voltant dels 600 habitants i estem a l’Associació de Micropobles, però amb tots els serveis. Tant és així que hi ha pobles del voltant que venen aquí, entenc que per la posició cèntrica i per disposar de tots aquests serveis. Recentment, ha vingut a viure al poble gent relativament jove i gent amb intenció de crear una família aquí. Mira, aquest 2023 han nascut vuit criatures al poble i això és el futur. 

Un poble sense mainada és un poble amb poc futur. 
I el fet de sumar població jove també es nota. Per exemple, jo que tinc mainada més gran, ho veig molt clar amb l’associació de joves. És una entitat fantàstica i molt activa. També tenim la Passió, que aviat farà els cinquanta anys, la Rectoria, que s’ocupen de dinamitzar-la, i ara, a més, ha aparegut un grup de dones que volen reivindicar la seva figura i fan moltes activitats, com ara caminades, xerrades, tallers... És cert que el teixit associatiu destaca. 

Deia vuit criatures... Això fa que el problema que hi havia fa uns anys d’envelliment ja no sigui una preocupació?
Ara tenim els dos pisos municipals que ja estan preparats. Era on vivia el secretari i d’aquí a poc ja es posaran a lloguer, tot i que en fan falta més, eh? Però és un primer pas. Serà una mena de lloguer social. Un dels pisos estarà destinat a joves i l’altre serà més obert perquè pugui optar-hi més gent. 

I de projectes en ment o d’aquesta llista llarga de què presumeix, què en destacaria?
Destacaria el silenci. No diré res. Saps què passa? Després em diran que soc un bocamoll i això ho tinc molt clar: no diré res ni avançaré cap projecte fins que no estigui ben lligat. Després et diuen allò de si «has dit que faries això i no ho has fet»; per tant, no cauré en aquesta trampa. 

Una de les voluntats de l’exalcaldessa era activar la Font Pudosa. És també una prioritat per a vostè? 
L’Olga va intentar-ho, però ens cal algun mecenes que vulgui destinar-hi diners. Fem el que fem, en aquest espai ens caldrà inversió privada perquè de la Font Pudosa ja tenim el certificat, des de fa temps, que l’acredita com a Aigües Termals de la Unió Europea, però el que passa és que l’aigua no surt tan calenta. Molta gent beu d’aquesta aigua i com que està just a la riera de l’Anyet, per fer-hi qualsevol cosa es necessiten permisos de l’ACA i no és massa fàcil, ja que tot l’espai és considerat zona inundable. Ara hi ha una mena de piscineta que com a molt podríem ampliar-la una mica i la idea seria això, però cal continuar treballant per trobar inversió privada o el que sigui per fer una explotació petita. 

Seria un atractiu diferent per al poble, ara que Capmany ha inaugurat l’espai ViVent, no?
Vaig ser-hi i és molt interessant, aquest nou espai que tenen. A més, a Capmany fan uns vins exquisits i els ha quedat un espai molt xulo. Ells tenen aquesta potencialitat; nosaltres també podríem intentar treure’n un xic més de suc, de la Font Pudosa. No cal fer un macroprojecte perquè perdria el seu encant, però alguna cosa caldria fer-hi. 

Un dels temes que és a l’ordre del dia és la transformació energètica. Cap on mira la de Sant Climent Sescebes? 
Es va fer un projecte per poder entrar als fons Next Generation; veurem com acaba. Des de l’administració supramunicipal cal apostar-hi amb més recursos perquè des de l’Ajuntament podem fer alguna cosa, però si no rebem les ajudes per fer una veritable transformació energètica, no anirem enlloc. La burocràcia és molt lenta i si no et donen la subvenció adequada, ja no tens els recursos econòmics per fer-ho. Sembla que sigui fàcil, però seria molt més fàcil que es digués «si Sant Climent Sescebes té tants habitants, teniu aquests diners per gastar», però no és així.