En Max volia jugar a futbol, però no tenia un espai per a poder-ho fer. Aquest va ser el punt de partida del nou equip del Club Futbol Base L’Empordanet format per joves jugadors i jugadores amb diversitat funcional, molts dels quals de l’Alt Empordà. «La seva mare, la Mariona, es va posar en contacte amb mi i amb els Invencibles – projecte d’esport inclusiu que es va iniciar l’octubre del 2021 amb l’objectiu general d’oferir l’acompanyament i les eines necessàries perquè infants i joves amb diversitat funcional puguin gaudir de l’esport com a eina d’inclusió social–, que estan fent una feina molt maca, i vam mirar de donar-hi resposta», detalla el viladamatenc i resident a l’Escala, Marc Alabau. A partir d’aquí, l’alt-empordanès es va posar en contacte amb L’Empordanet, on té coneixences com el coordinador Pol Chico, i l’entitat baix-empordanesa –el seu àmbit d’actuació es troba a Verges, Albons i Bellcaire– s’hi va mostrar molt predisposada i va entendre la gènesi de la iniciativa: més que un projecte, es tractava d’una necessitat. 

FUTBOL INCLUSIU A L’EMPORDÀ. Encara que el projecte radiqui a la comarca baix-empordanesa la iniciativa és transversal i, de fet, brinda una fesomia clarament empordanesa: hi ha mainada de l’Escala, però també de Figueres.  Actualment, hi ha nens i nenes de diverses edats –dels vuit als tretze anys–, tot i que la naturalesa de l’equip fa que el ventall s’obri molt més: «És un projecte inclusiu de dalt a baix», diu Alabau, entrenador de l’equip. Aquesta mirada que abraça tothom s’evidencia observant les diferents diversitats funcionals presents al vestidor: hi ha futbolistes amb la síndrome de Down, amb diferents graus d’autisme, alguns amb mobilitat reduïda o d’altres amb Intel·ligència Límit. 

PARTICIPANTS. Fa pocs dies, a finals de gener, el col·lectiu va celebrar un entrenament i eren un total de setze jugadors i jugadores, però el volum de participació  depèn del dia. «Tenim la percepció que va en augment: els nens estan molt contents i creiem que anirà creixent, la qual cosa ens fa molt feliços», explica Alabau, qui ha derivat la seva trajectòria universitària, i també professional, amb el treball  amb persones amb diversitat funcional.

En tot cas, que la xifra de membres als entrenaments no sigui un volum fix, entre altres coses perquè el projecte es troba en fase de desenvolupament, provoca que s’hagin de fer sessions més aviat curtes i diverses –amb dos o tres exercicis i, al final, un partidet, «que és on s’ho passen més bé». El resultat de tot plegat és una iniciativa que transcendeix el vessant merament esportiu. 

I és que aquí hi pesa, sobretot, el component social. «Estic molt orgullós i satisfet que aquests nens tinguin una estona a la setmana per poder jugar a futbol i esbargir-se de manera lliure, agradable i sense una competició pel mig», diu Alabau. De retruc, ell i la resta d’entrenadors reben un agraïment absolut per part dels joves esportistes: «Tinc un centre on hi ha alguns dels jugadors, i només parlen d’això. Sempre esperen el divendres per anar a entrenar».

De cara a un futur pròxim, la idea és celebrar alguna trobada amb els Invencibles, sempre allunyades de la connotació competitiva:  «En defugim», recalca. «La nostra fita és anar creixent, desenvolupar tan bé com sigui possible el projecte i que els nens continuïn amb ganes d’entrenar els divendres, sobretot això», conclou Alabau abans d’assenyalar que l’existència d’aquesta aventura és possible gràcies a una ajuda plural, inestimable: a la gent del club, a la família, als amics.