En el marc del projecte SEMICE, que fa un monitoratge de les espècies més comunes de petits mamífers (eulipotifles i rosegadors de menys de 150 grams de pes) a gran escala i a llarg termini, un equip de tècnics ha donat continuïtat en les darreres setmanes al projecte de seguiment de petits mamífers al Parc Natural del Cap de Creus, que va començar ara fa cinc anys. Des del 2019, el seguiment es fa a les dues mateixes parcel·les: una que està situada en un prat amb brolla arbustiva, i una altra ubicada en un alzinar. I els mostrejos se solen extreure dos cops l’any: un a la primavera i un altre a la tardor.

El 2023, el nombre de captures que es van fer a la parcel·la del prat es va mantenir constant respecte del 2022, amb un total de vuit (cinc a la primavera i tres a la tardor). A la parcel·la de l’alzinar, en canvi, el nombre de captures ha disminuït de les quatre del 2022 a només una el 2023. Però tot i el nombre baix de troballes, el tècnic reponsable del projecte, Oriol Palau, explica que «en general els resultats són força positius si ho comparem amb el declivi general que s’està observant en el seguiment en l’àmbit de tot el territori català».

UNA EINA DE GESTIÓ. Coordinat des del Museu de Ciències Naturals de Granollers, el SEMICE s’executa a l’entorn d’una xarxa de col·laboradors de tot Catalunya. El projecte es va iniciar el 2008 amb una vintena d’estacions de seguiment ubicades dins els parcs naturals de la Diputació de Barcelona i d’Andorra, i ha anat creixent i estenent-se per la resta del país. Actualment és un projecte de referència i consolidat.

Els seguiments a llarg termini són una eina bàsica per a la bona gestió i conservació de la biodiversitat, perquè permeten als gestors disposar d’una diagnosi precisa de la distribució i l’estat de conservació dels hàbitats i les espècies a temps real, però també preveure l’evolució de les poblacions i reconèixer les àrees i les condicions més importants per a la seva conservació futura. 
I els petits mamífers compleixen una funció rellevant en els ecosistemes, ja que formen part d’un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes i tenen una ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals. Això els converteix en bons indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens generals com el canvi climàtic.