La forta sequera que pateix l’Alt Empordà no només afecta diversos sectors socials i econòmics de la comarca, sinó que també fa estralls en l’activitat ramadera del Ripollès. I és que els ramaders de les valls de Ribes i de Camprodon que històricament baixaven el bestiar per fer la transhumància a municipis com Roses, Cadaqués, el Port de la Selva o Colera, aquest hivern no ho han pogut fer. I això és un fet sense precedents.

«Fa 50 anys que ho faig, però aquest any no hi ha ni menjar ni aigua», explica un dels afectats, Jaume Batlle, que afegeix: «fins i tot els matolls estan morts». I el seu company, Jaume Morera, ho confirma: «ja faria dos mesos que hi seríem». Ell és la quarta generació de ramaders a la seva família i assegura que no recorden un fet així abans. Assegura que passar aquest hivern «serà molt difícil», perquè el preu dels farratges s’ha doblat i, a més, tenen molt més bestiar del que seria habitual. «Els lloguers de les terres de l’Empordà s’han de pagar igual, com és normal, i hem de comprar el menjar per aquí dalt», detalla el ramader. El compren a França. Una bala de sitja ha passat de 40 a 80 euros i la d’herba seca també s’ha doblat fins a arribar als 120 euros. 

En la mateixa línia s’expressa Ramon Carbonell, que té totes les vaques a la vall de Ribes de Freser perquè no les ha pogut portar a Colera. «Tenim un abeurador on sempre havien begut els animals i ara s’ha eixugat», explica. Per ell també està sent un hivern molt dur. Cada dia es gasta 1.200 euros en farratges per alimentar més de 200 vaques de ramaderia extensiva, i es pregunta com pot ser que el preu d’una vaca sigui el mateix que fa 40 anys mentre els costos no han parat de créixer. Però en Jaume Batlle ja avisa que la situació afectarà el consumidor final, perquè «tot és una cadena».

Per intentar-se adaptar a la situació, molts ramaders han hagut de sacrificar animals abans d’hora per no haver de tancar. I per Jaume Morera, portar bestiar productiu a l’escorxador per falta de menjar i reduir costos «sap molt greu», perquè són molts anys de feina fent una bona selecció.
Els ramaders també es queixen que l’Administració no els està donant prou suport i que els ajuts que es van aprovar l’any passat han sigut molt insuficients. «Estem al 2024 i del 2023 encara ningú no ha dit res de què ens donaran i què hi ha previst», afirma amb impotència Carbonell, que assegura sentir-se «molt sol i molt cansat» d’haver d’anar a contracorrent.

A més, també els indigna saber que no cobraran de l’assegurança de pèrdua de pastures per sequera que van contractar el 2023 perquè la companyia, Agroseguro, els ha descartat com a sinistres. Segons informació d’Unió de Pagesos, l’asseguradora només indemnitzarà en punts de l’Alt i Baix Empordà, la Cerdanya i el Baix Ripollès (en menor mesura). L’Alt Ripollès, en canvi, n’ha quedat exclòs. Per calcular-ho, es basen en les dades obtingudes per satèl·lit que, mitjançant uns sensors, els permeten veure la vegetació de les finques entre l’abril i el novembre, el moment en què s’aprofita més el farratge a la muntanya. I ho compara amb l’històric dels últims 10 anys a la zona. Des d’UP reclamen que aquestes mesures vagin acompanyades d’inspeccions sobre el terreny per calcular amb més precisió els possibles danys.