Canvi d’ubicació confirmat del menjador social de Figueres. Les noves instal·lacions aniran a l’edifici de l’antic escorxador, segons va confirmar en el ple municipal —en l’apartat de precs i preguntes— la regidora de Serveis Socials, Gemma Gironella. Responent la pregunta de la regidora del PSC, Núria Navarro, que es va interessar pel servei, Gironella va explicar que el nou equipament tindrà més metres quadrats, un servei de bugaderia i dutxes. Tot i això, no es van donar més detalls com ara les dates d’obres i trasllat.

L’equip de govern també es va comprometre a informar sobre el registre de persones que utilitzen el servei, en unes instal·lacions que actualment estan ubicades a la zona de la plaça de l’Estació, en concret a la plaça Sant Vicenç de Paül. L’anterior equip de govern ja buscava fer el trasllat per unificar el menjador social Joquim Vallmajó i el Centre de Distribució d’Aliments. Els motius eren bàsicament guanyar espai, centralitzar, però també allunyar el servei del menjador social del focus de conflicte de la plaça de l’Estació.

30% MÉS PER LES ESCOMBRARIES

En el ple de febrer també es va aprovar un increment del 30% de la taxa d’escombraries a partir del segon semestre de l’any, quan entri en funcionament el nou servei de recollida. Aquest increment significatiu i controvertit es justifica per l’obligatorietat de complir amb les directrius europees. Segons la normativa, a partir del 2025 els serveis de recollida d’escombraries no poden ser deficitaris. L’oposició del PSC va votar en contra d’aquest punt dient que es tractava d’un «increment encobert». El portaveu, Pere Casellas, ho justificava pels titulars difosos a la premsa, que destacaven un augment del 4% de la taxa d’escombraries el 2024 i «no ha estat així». Per la seva banda, l’exalcaldessa i portaveu d’ERC, Agnès Lladó, va anunciar que el seu grup votava a favor de l’augment «per responsabilitat política» i destacava que amb l’aprovació de les ordenances fiscals «ja havia advertit que caldria augmentar la taxa». Al final, el resultat de la votació va ser de 17 vots a favor i 4 en contra (PSC i Vox).

COMISSIONAT MEMÒRIA HISTÒRICA

En un altre punt de l’ordre del dia del plenari es va aprovar un compromís de Junts per Figueres durant la campanya electoral: la creació del Comissionat per a la Memòria Històrica. El segon tinent d’alcalde, Josep M. Bernils, es va encarregar de defensar el punt. Segons el govern, el comissionat, que presidirà l’historiador Enric Pujol, exdirector del MUME i del Memorial Democràtic de Catalunya, garantirà i fomentarà la recerca històrica de la ciutat i en farà una divulgació que arribi al conjunt de la ciutadania. Per Bernils el comissionat ajudarà a «cohesionar la societat figuerenca i l’orgull de ciutat». La creació del comissionat va tenir el vot positiu dels regidors del govern, les abstencions de PSC, ERC, CUP i PP i el vot en contra del regidor de Vox. Al marge d’això, en el debat d’aquest punt el regidor del PSC Alfons Martínez justificava l’abstenció del seu grup per qüestions com el nom. Preferia la denominació de «memòria democràtica» en comptes d’«històrica», i també es mostrava reticent per si els objectius de la comissió no «manllevaria una mica els de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE), que fa recerca i investigació des de fa set dècades i amb independència». En aquest sentit, Bernils va respondre que es tractava «de sumar» i justificava també la creació perquè «hi ha coses que es poden fer millor des de les administracions». En alguns moments d’aquest debat també va sorgir el punt anecdòtic sobre el vas dels indiketes a l’Aigüeta. Va ser quan Bernils es referia al període que abastaria la feina del comissionat des de l’origen. En aquest tema Alfons Martínez deia que si ja es començava per l’origen de Figueres amb el vas dels indiketes, «ja comencem malament», i es referia a les teories que situen aquesta peça arqueològica no a Figueres sinó a Cabanes. En aquest sentit, Bernils assegurava que en aquell moment no hi havia els termes municipals que es varen fixar després. Tot plegat va ser un intercanvi molt cordial de dades i, potser, una tasca per al comissionat de nova creació que haurà d’aclarir o negociar aquest tema.

13 REINCIDENTS I 98 DETENCIONS

Llum verda també a la moció per combatre la multireincidència. Així, Figueres se suma a les iniciatives que diversos municipis estan impulsant per fer front a aquest problema. La moció aprovada per la via d’urgència va rebre els vots negatius d’ERC i la CUP que alertaven de discursos d’odi. En tot cas, el text exigeix al Govern de la Generalitat l’elaboració d’un estudi dels jutjats de Catalunya sobre la gestió de la multireincidència i que tot seguit se sol·liciti al Ministeri de Justícia nous jutjats i jutges de reforç.  En el debat l’alcalde va fer públiques les dades sobre multireincidència a la ciutat i que  «dificulten la convivència ». El 2023 es xifraven 13 persones  multireincidents amb un total de 240 antecedents; 98 detencions i es calcula que cada persona acumula una vintena d’antecedents i unes 8 detencions.  Aprovada aquesta moció, i ja en l’apartat de precs i preguntes, bona part de les qüestions adreçades al govern giraven al voltant de l’entrevista que el setmanari Empordà va fer a l’alcalde. El regidor de la CUP Xavier Colomer demanava a Masquef a què es referia quan  parlava de «viure del cuento». Masquef va respondre posant, segons ell, un exemple de viure del cuento: «cultivar marihuana, fer veure que no tenim ingressos, presentar un declaració de renda, dir que no tenim ingressos, no presentar declaració i rebre ajudes de les administracions».

Un altre tema va ser de nou el bloc del carrer Ponent quan Agnès Lladó va preguntar si es faria el mateix amb les cases ocupades de la Marca de l’Ham. En aquest cas, el govern responia que era més complicat perquè  no totes les cases són de la Sareb i  tampoc hi ha hagut inversors  interessats.