Com ha arribat el club a la presentació dels seus equips?
Hi ha arribat en un moment de salut molt bo. La feina que està creant l’àrea esportiva, especialment des de l’arribada de Cristian Ruiz fa un parell d’anys, està donant resultats: aquesta temporada hem aconseguit tenir entrenadors adults, qualificats i amb experiència a tots els equips del club, des dels més petits fins als grans. Això ajuda molt no només en la part esportiva, sinó també en aglutinar la massa social i a fer que els jugadors i les famílies se sentin partícips del projecte.

Quants equips té l’Adepaf, actualment?
Tenim onze equips oficials federats, de premini a sènior. A més, tornem a tenir un gran volum de mainada al projecte d’escoles de la CEBA, aproximadament uns 150 nens i nenes d’edats prèvia a premini. I també comptem amb el nostre equip de veterans i el conjunt sènior mixt amb persones amb diversitat funcional, juntament amb les fundacions Altem i El Dofí.

A banda, hi ha les aliances.
Exacte. Tenim relacions amb diversos clubs de la comarca, algunes de les quals des de fa diverses temporades. Amb Grifeu-Llançà, per exemple, tenim dos equips vinculats amb jugadors dels dos clubs, i aquest any també existeix una col·laboració molt més estreta amb el Castelló: realitzem la gestió esportiva dels equips dels dos clubs. I, en el seu dia, amb el Peralada vam fundar la línia femenina UCAP, que és tot un èxit i ja compta amb vuit o nou equips: es nodreixen, pràcticament, de les nenes de la CEBA que surten en edat escolar. Per tant, federativament l’Adepaf té uns 120 jugadors, però si comptem tota la resta de projectes i vinculacions tenim una massa social d’aproximadament 400 jugadors i jugadores, així com unes mil persones implicades de forma directa.

Per què aquesta transversalitat?
La idea del club és seguir en aquesta línia, la de realitzar tants projectes esportius i socials com es pugui per poder fer arribar el bàsquet a tots els col·lectius que ho desitgin; perquè en puguin treure beneficis de salut, de cohesió social...  Aquest any, l’Adepaf compta amb diversos projectes socials: la CEBA, per exemple, on hi ha molts nens i nenes amb situació en risc d’exclusió social, o el sènior mixt amb jugadors amb diversitat funcional. I també tenim argentins i africans al primer equip, basquetbolistes que han vingut per poder tenir una vida millor de la que tindrien als seus països. Precisament, a l’edició passada de l’Acústica se’ns va reconèixer la nostra tasca social, sobretot aquest fet d’haver portat jugadors estrangers a Figueres: no només per jugar i a entrenar amb nosaltres, també per viure-hi, treballar-hi o estudiar-hi.

Parla de l’equip de Copa. Satisfet?
Tornar a Copa després de tantes temporades és un èxit molt important de la part esportiva, un projecte que ja es va començar a gestar fa algunes temporades. Tornem a ser el sènior masculí en categoria més alta de la comarca, i un dels equips més amunt de la província –exceptuant el Girona a ACB i  els tres equips d’EBA–. Per a nosaltres és molt important tenir aquest equip a Copa Catalunya: és una referència per a la resta de jugadors i famílies del club, però també és el nostre punt de trobada dels dissabtes a Castelló. Ens fa molta il·lusió veure que l’equip està competint, i ho fa amb molts jugadors joves, molts dels quals formats a la casa; això anima a d’altres jugadors joves del club a poder seguir els seus passos. 

Vam començar la temporada molt bé i després, abans de Nadal, vam tenir una sèrie de derrotes, ja se sap que la categoria és molt dura. En aquests moments ens trobem en una situació una mica delicada, just per sobre del play-off de descens, per la qual cosa fins a l’última jornada haurem de patir i remar per salvar la categoria.  I aquest és un objectiu important, però no és la prioritat: allò fonamental és continuar fent créixer el projecte i que els jugadors joves s’hi puguin desenvolupar.

Insisteix amb els joves. El futur del club cap a on s’ha d’encaminar?
El futur passa per anar fent camí, de mica en mica, cap a la semiprofessionalització. Entenem que és la millor manera de gestionar el gran volum d’equips que tenim i el gran nombre d’activitats esportives i socials que realitzem. Paral·lelament, el futur també implica continuar reforçant les vinculacions que ja tenim amb diversos clubs de la comarca, uns vincles que ens permeten per exemple fer activitats com el Torneig Nord, un esdeveniment de referència de pretemporada en categories de formació, o la Quina, que vam fer fa poques setmanes juntament amb el Castelló. També volem iniciar nous projectes, com ara el campus de tecnificació per Setmana Santa al Collell o l’stage de pretemporada que vam començar el setembre passat.   

La manca d’instal·lacions és un escull, enmig de tants projectes?
El nivell de creixement que tenim els últims anys ha estat possible únicament gràcies a les col·laboracions amb altres clubs de la comarca: no només ens cedeixen pistes per poder entrenar en els seus pavellons, sinó que ens permeten tenir la millor línia esportiva a totes les categories, combinant jugadors i jugadores de diverses localitats en edats i nivells similars. Com tots sabem, a Figueres hi ha una mancança d’instal·lacions molt i molt gran, estem a la cua de Catalunya en aquest sentit, i essent sincers no veiem que hi hagi una millora substancial aviat. Per tant, no tenim més remei que seguir apostant per estar diversificats a la comarca, un fet que ens dificulta molt la gestió, però és l’única manera de sobreviure. Mentrestant, estarem atents a les notícies del govern per si hi ha algun canvi, tot i que no l’esperem.

Com dificulta això el dia a dia?
És la dificultat principal que tenim, més enllà de les despeses fixes, que són molt elevades. Ens ho posa tot molt difícil, i fa que pràcticament el 80 % de la nostra feina sigui per gestionar aquesta diversificació. És per això que comptar amb companys de viatge com el restaurant Sidreria Txots, el nostre patrocinador principal, és absolutament clau.