Germanor. Aquesta és la paraula que resumeix l’ambient viscut  dissabte al migdia a l’Ateneu de Figueres, en l’acte de presentació del llibre La terra és llaurada de fresc, de Miquel Arnaudies Martí. La trobada va arrencar amb la intervenció de Carles Gorbs, editor del llibre, que va presentar els quatre convidats d’un acte que volia «crear un pont de coneixement i agermanament amb la Catalunya del Nord. La presentació d’aquest llibre és l’excusa per parlar de la situació sociolingüística que es viu al nord».

Les persones encarregades de portar-ho a terme van ser: Joan Iglesias, professor de català a la Catalunya del Nord, Pere Figueres, cantant i compositor nord-català, Miquel Arnaudies, pintor, escriptor i president del Centre Català Cultural del Vallespir, i Cristina Giner, poetessa nord-catalana. Aquesta darrera va ser l’encarregada d’iniciar l’acte amb la lectura a l’atzar de tres poemes, del poemari Co-incidències. Va agafar el relleu Arnaudies, que va explicar com «abans sentia certa vergonya del meu català. Jo soc de Ceret i el català era el que es parlava a casa. Era la llengua majoritària parlada de cada dia, era la llengua comuna». Un fet que afortunadament va canviar i l’ha permès, assessorat per Joan Iglesias, escriure el llibre que es presentava. «De català nomes n’hi ha un; sí que tenim diferències dialectals, com a Amposta, com a Barcelona..., i s’han de respectar. Ens hem de treure la vergonya i  parlar-lo. Aquest és el nostre poder. Cadascú de nosaltres som patrimoni».

Va agafar el relleu Joan Iglesias, que va explicar que calia «aprofitar en Miquel, que té unes capacitats deslleials, extraordinàries. Volia que no tingués vergonya d’escriure que no es preocupes per la sintaxi».

EL DEBAT. La darrera part de la trobada va permetre al públic interactuar amb els ponents, als quals van demanar sobre l’ús del català. Tots van admetre el retrocés de l’idioma, l’estat de llengua minimitzada i com és rebutjada per l’extrema dreta a Perpinyà. Una opinió compartida per cadascuna de les persones que van intervenir en aquest intercanvi.

Tot i aquest estat precari, membres de la Junta d’Omnium de la Catalunya del Nord van informar que a França comença a estar ben vist afirmar que es té una identitat diferent, especialment pel jovent, que sembla que s’hi interresa més, i això «és una oportunitat per al català». Van admetre que actualment l’entitat té «més empenta» gràcies a iniciatives com l’Oficina de la Llengua i van detallar projectes com el de l’escola Arrels, un centre pilot on s’imparteixen classes amb un 50% de francès i un 50% de català i que actualment compta amb dos centres educatius. 

El punt i final de la trobada el va posar un dels màxims exponents de la Nova Cançó a la Catalunya del Nord, Pere Figueres, que va cantar en directe acompanyat de la seva guitarra. La cançó de cloenda va ser «Desperta’t, Rosselló», que va ser corejada pel públic que omplia l’Ateneu.