L’Escala donarà a conèixer aquest divendres una part molt important del seu patrimoni: la cançó tradicional oral. Ho farà a través d’una doble presentació a les set de la tarda al Museu de l’Anxova i la Sal amb el llibre El cançoner de l’Escala de Ramon Manent i la inauguració de l’exposició «Cent anys de l’Obra del Cançoner a Catalunya». El llibre està impulsat pel consistori, serà el primer volum de la col·lecció «Etnologia i història oral» i està basat en la documentació sobre l’Escala que es recull a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya.

El volum es divideix en tres parts. La primera d’elles recull les missions de recerca realitzades l’any 1926 a Barcelona pel matrimoni Antoni Gallardó i Roser Matheu, que van tenir accés al  repertori de Víctor Català que tenien Amèlia Albert i Dolors Paradís, germana i mare de l’escriptora, d’on en van obtenir 79 cançons.

La segona i tercera part del volum està formada per les visites que Palmira Jaquetti (1895-1963)  va fer al municipi escalenc. La primera d’elles va ser un viatge de només dos dies l’any 1929 en el qual va recollir 25 cançons, «la majoria d’elles de la Maria Artigas, la gallinaire». Veient l’èxit del viatge, la folklorista va tornar el Nadal del mateix any i «va entrevistar 14 o 15 dones i 2 o 3 homes», detalla Manent, que creu «tenim unes dues-centes cançons recollides en aquesta part del segle vint».

LA BASE. El treball de Manent s’ha centrat a transcriure el material obtingut en aquestes missions recollit al volum de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya: «Rafael Patxot va impulsar aquest cançoner que aplega el treball que van fer els folkloristes arreu de tot Catalunya».

Aquestes recerques es feien per parelles, un músic i un literat que s’encarregaven de recollir lletra i partitura; «no ha quedat gravat, perquè o bé no hi havia mitjans o eren molt rudimentaris, però almenys tenim la partitura i la butlleta», explica Manent.

L’arribada de la Guerra Civil va propiciar que Patxot i l’Orfeó Catlà decidíssin amagar aquest material a Suïssa «amb una clàusula al document, on el mateix Patxot va dir que no volia que tornés fins 25 anys després de la mort d’en Franco», puntualitza Manent. Passat aquest període la família de Rafael Patxot va decidir retornar els milers de fitxes i partitures, que van ser dipositades  a l’Abadia de Montserrat a càrrec de mossèn Josep Massot i Muntaner. Actualment es troben a càrrec de la Generalitat.

CONTAMINADES. En la seva estada a l’Escala, Jaquetti va recollir més cançons procedents de dones que d’homes. Aquesta tendència Manent l’atribueix bàsicament al fet «que les cançons dels homes estaven plenes de vulgaritats. Els folkloristes tenien una idea del país formada que les cançons haurien de ser més cavalleresques; per això quan en trobaven més de tavernes, satíriques i contaminades d’altres idiomes, no les recollien. Per això n’hi ha més de cavalleresques del tipus llegendari». Malgrat aquest filtratge hi ha algunes mostres d’aquest estil que s’han mantingut al cançoner català, com Un carreter català, que s’ha anat preservant i ha estat una de les primeres cançons que van interpretar Els Pescadors de l’Escala».

LES MEMÒRIES. Aquestes missions de recuperació del patrimoni musical popular també tenien com a propòsit fer una memòria de l’expedició. «Eren veritables dietaris que explicaven la recerca, els costums, la personalitat dels cantaires, coses que els impressionessin». Una de les coses que més han sobtat a Manent de les estades de Jaquetti a l’Escala és com les i els cantaires reaccionaven a la paga: «Era una norma que cada persona que cantava rebés una compensació econòmica. Alguns reaccionaven bé, d’altres s’enfadaven perquè creien que cobraven massa poc, i també n’hi havia que no entenien perquè els pagaven simplement per cantar».

Jaquetti estava acompanyada del seu marit, Enric Daoust, que va retratar imatges de cantaires, del port i del municipi durant les visites que també s’han inclòs en el volum.

L’EXPOSICIÓ. El mateix dia de la presentació del llibre també es donarà a conèixer la mostra «Cent anys de l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya (1922-1940)», que recull la història documentada del que hi ha darrere d’aquesta obra patrimonial imprescindible. L’exposició està comissariada per Jaume Ayats, que és per Manent «el millor musicòleg de Catalunya, que a banda de la feina que ha fet en el llibre més enllà del pròleg, també presentarà l’exposició al Museu de l’Anxova i la Sal, on curiosament s’hi sentirà una de les poques gravacions de l’època. Es tracta d’una dona de Cervera gravada als any 20 amb  uns cilindres de cera, que es van trobar a Roma.