Aixecar el cap, observar el cel  i preguntar-se què hi ha més enllà del nostre planeta és una cosa que tothom ha fet alguna vegada. La curiositat per saber què s’amaga més enllà del cel està àmpliament estudiada tot i que encara queden molts misteris per resoldre. L’empordanès afincat a Girona Àlex Bueno i el seu equip fotogràfic han aconseguit immortalitzar algun d’aquests secrets que guarda l’espai. Les seves imatges són fruit de «molta paciència i moltes hores» i es poden observar fins al 30 de gener a La Cate de Figueres, dins de l’exposició «Estels de l’Empordà». Una mostra que literalment ve del passat: «qualsevol objecte està molt lluny de nosaltres. La galàxia d’Andròmeda està a 2,5 milions d’anys llum de nosaltres. Els fotons han estat viatjant per l’univers fins a arribar aquí, on els ha captat la meva càmera», explica l’artista.

Les espectaculars imatges de l’exposició venen acompanyades d’un petit text, amb una descripció de la zona espacial retratada i les coordenades i el temps total d’exposició que s’ha necessitat per obtenir-la. «Normalment són unes cinc o sis hores, tot i que tinc una imatge obtinguda amb una exposició de 23 hores», explica l’artista.

EL PROCEDIMENT. Per obtenir aquestes espectaculars imatges, Bueno segueix un procediment basat en dues fases. La primera part comença amb el muntatge, on situa una muntura «a dalt del trípode i, com que és motoritzada, segueix el moviment que fa el cel, ja que faig fotografies d’exposició de cinc minuts i, clar, en tres minuts el cel es mou. Sense aquesta peça les estrelles no quedarien com a punts, sinó que es veurien com a comes», apunta Bueno. La ubicació del telescopi amb càmera és molt important, ja que s’ha d’orientar correctament amb el nord polar, per coincidir exactament amb les coordenades. «Ho tinc connectat amb un ordinador amb wifi, des d’on preparo l’enfoc i faig una prova per calcular el temps d’exposició. Un cop ho trobo, programo el temps de presa d’imatges».

La segona part inclou el processat d’aquestes imatges. «L’endemà a partir de les imatges obtingudes, 40, 50, 60, es realitza un processat que com a resultat et dona una imatge conjunta», explica l’astrofotògraf. 

SINGULARITAT. Les grans estructures, galàxies, nebuloses i estels actualment ja estan mapejats i es pot saber amb exactitud quin és el millor moment de l’any i el seguiment que s’ha de fer per fotografiar-les. Bueno explica que «no hi ha canvis. L’interessant és donar un altre enfoc de com ha estat fotografiat i poder ressaltar un aspecte que encara no hagi estat descobert». Tot i que per observar un canvi important calgui esperar milers d’anys, sí que pot passar «que aparegui una supernova. Una estrella que arriba al moment del col·lapse i explota. És un punt variant que apareix en una galàxia i poder-ho captar és el somni de qualsevol astrofotògraf», admet Bueno.

PER A TOTHOM. No es tracta d’una afició barata, però els darrers anys «hi ha equips nous que faciliten la feina. Fa uns 10 anys per fer imatges com les meves havies de gastar uns 10.000 €, i ara amb 3.000 o 4.000 € n’hi ha prou». Abans d’iniciar-se en aquest món, però, Bueno recomana apuntar-se a una associació astronòmica: «a banda de poder participar en les activitats que ofereixen, sempre és més fàcil començar amb l’ajuda d’una agrupació». A partir d’aquí només cal paciència, un espai fosc i meteorologia favorable. «Al principi sembla molt complicat, però no ho és tant un cop entens els conceptes i aprens a muntar l’equip», apunta.

Una altra de les recomanacions que dona Bueno és obtenir les imatges des d’un punt fosc; «en el meu cas és des d’un terrat de Vilamalla», i també tenir en compte la llum que ofereix la Lluna, que «és un element que molesta ja que brilla molt, i per obtenir bones imatges cal un cel ben fosc».