Aquest any sí. Cadaqués participarà a l’encesa de torres, talaies i talaiots de la Mediterrània pels drets humans. «L’any passat vem fer tard, però aquest dissabte hi participarem per primera vegada», explica el president del Centre d’Estudis Cadaquesencs, Josep Maria Villena. Això vol dir que dissabte s’encendrà un foc simbòlic a la torre de les Creus per sensibilitzar la població sobre la situació que viu la Mediterrània, on moltes persones es veuen obligades a abandonar casa seva i hi perden la vida cada any. No serà l’únic. «Hi participen 48 poblacions dels països catalans. Totes les torres començaran llegint el manifest redactat per Josep Vallverdú i Aixalà. Seguidament començarà l’encesa del primer punt a Prats de Molló i després s’aniran encenent tota la resta de forma correlativa. Un cop feta aquesta encesa simbòlica, es farà una cantada del Viatge a Itaca», explica Villena.

Aquest projecte també té un altre objectiu: reivindicar i posar en valor les torres, talaies, talaiots i fortificacions com a patrimoni històric i cultural present al conjunt dels territoris de parla catalana. Un punt de vista que des del Centre d’Estudis Cadaquesencs comparteixen, especialment en la construcció de la torre de les Creus. Aquest espai antigament  havia estat una torre de defensa i posteriorment un punt de  guaita que es va anar derruint de mica en mica amb el pas del temps. Per aquest motiu fa tretze anys l’entitat va decidir fer un acte anual per Setmana Santa per «reivindicar-ne la restauració. Aquests darrers anys des de l’Ajuntament i la Diputació de Girona s’ha aconseguit aturar l’enderrocament i s’ha restituït l’interior. Fins i tot ara és plantejable donar-li un ús que estigui en consonància amb l’entorn, que aculli actes expositius i serveixi per fomentar la conservació del patrimoni», explica Villena.

L’ORIGEN. El 9 d’octubre de 2016, mitja dotzena d’excursionistes feien camí tornant de la torre de Can Palou, sobre Tuent, al municipi d’Escorca (Mallorca), quan un d’ells va evocar el vell somni de fer possible la connexió entre les torres de defensa que circumden l’illa. Com a resultat de la proposta, un grup de professores i professors de l’Institut d’Educació Secundària IES Marratxí es van organitzar per fer-ho possible. Això els va fer adonar del mal estat en què es conservaven aquests elements patrimonials i va néixer la seva reivindicació per restaurar-los. A més, davant del drama humanitari de la migració per mar de tanta gent que ha de fugir del seu país, es va decidir integrar l’element del foc i el fum de les torres com un símbol d’acollida que mostrés el camí a port segur.

La primera encesa va ser el 7 de gener de 2017 amb dos senyals: un de fum al migdia i un de llum a l’entrada de la nit. Hi van participar les torres de defensa de na Pòpia a Albercutx, des d’Alcúdia a l’Esbucada, des del cap Vermell al cap Blanc, des de Cabrera a cala Figuera i des de Rafalbetx a Sant Elm.

La iniciativa ha estat liderada des de l’inici pel Consell de Menorca, i en particular la Direcció Insular de Patrimoni. Des dels seus inicis ha anat creixent i en els anys successius s’hi han adherit països del nord d’Àfrica com el Marroc o Tunísia; de l’Orient Mitjà, com el Líban, així com les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, o altres territoris com Catalunya, Aragó, el País Valencià o Andalusia.

L’INSTITUT RAMON MUNTANER. L’any 2021 l’Institut Ramon Muntaner es va sumar al projecte. Això va donar un impuls a la iniciativa, que sota aquesta coordinació va comptar amb la participació de nou poblacions repartides per Catalunya, la Ribagorça aragonesa i el País Valencià. L’any següent ja van participar-hi fins a nou fortificacions. Un dels canvis més importants va arribar l’any passat, quan es va decidir fer una convocatòria oberta que va comptar amb el concurs de 32 torres i fortificacions. Aquest 2024 de moment ja compten amb 48 punts participants.