Que als pròxims Jocs Paralímpics de París de l’any vinent hi hagi presència alt-empordanesa és una possibilitat que s’agafa de la mà amb la fortianenca Emma Feliu. La jove, de 20 anys, lluita en aquests moments per aconseguir la marca que li permeti fer braçades a la cèlebre cita esportiva, després de rebre el suport d’una beca de la Fundació ONCE que li permetrà pagar-se les rondes classificatòries. «Ja portem molta feina feta, però encara en queda molta més per fer. El treball del dia a dia és el que ens acosta cada vegada més als resultats que busquem. De moment, pel poc temps que portem de temporada, les sensacions són bones i això em motiva a seguir amb el treball marcat», explica l’Emma, qui pateix una discapacitat visual de naixement, albinisme oculocutani.

El camí que pot acabar a la capital francesa, però, no ha esdevingut una sorpresa. Feliu apunta que ja era «un objectiu» marcat al calendari. «Després del Mundial de Manchester, on vaig poder baixar les meves millors marques nedant al costat de les millors del món, vaig veure que podia ser una d’elles», concreta la nedadora local, que més enllà dels Paralímpics té altres reptes damunt la taula: «L’Europeu a Madeira, a l’abril, serà el primer Europeu de la meva carrera i en tinc moltes ganes». En tot cas, els Jocs continuen alçant-se com la meta més anhelada. «Seria un somni fet realitat», descriu Feliu, que també ho valora des d’una perspectiva més panoràmica: «No sé si suposaria el moment més culminant de la meva vida esportiva, perquè considero que encara em queda molt a millorar i m’agradaria seguir fins a arribar al punt on ja no pugui millorar més.  Però segur que seria un dels millors moments, és clar».

UNA TEMPORADA «INTENSA». Que l’esdeveniment olímpic de París estigui a l’horitzó converteix la temporada actual en un curs especial. «Una temporada molt intensa», especifica la nedadora formada al Club Natació Figueres. «De moment, portem dos campionats potents, on alguns companys d’equip ja s’han pogut classificar per als Jocs amb la marca mínima, mentre que d’altres, com jo, ens hi hem acostat bastant. Encara ens queden competicions i molts entrenaments per poder-ho assolir, i la il·lusió i els nervis cada cop els sento més», subratlla l’Emma, que més enllà de la piscina també té altres fites cabdals, en aquest cas ubicades a l’aula: estudia Ciència i Enginyeria de Dades, una aposta acadèmica que li «agrada moltíssim» i que, si les circumstàncies ho permeten, voldria compaginar amb la natació.