Marc Barceló és un enginyer mecànic de Navata que un dia va decidir construir una moto elèctrica perquè no n’hi havia cap al mercat que li agradés. Avui, ha patentat un motor per a bicicleta elèctrica que canvia de marxa automàticament. En aquesta entrevista ens explica alguns detalls del projecte, el futur de la mobilitat sostenible i l’auge del sector. 

De Navata al món! D’on surt aquesta fal·lera per desenvolupar vehicles elèctrics?
M’introdueixo en aquest món a través de Volta, l’empresa que vam fundar de motos elèctriques. Un dia, vaig adonar-me que com a client volia comprar-me una moto elèctrica, però no en trobava que m’agradessin i vaig dir: «doncs me la faig». Tot va anar una mica així... Era el 2010, estava treballant a Tramuntana i el primer any vaig començar al garatge de casa. Vaig fer un xassís, vaig comprar un motor, algunes bateries... i del garatge vam anar a una fira, a la de Milà, que no és qualsevol fira, és la fira de referència, i allà vam veure que la gent volia la moto que havíem estat fent, quan encara era una maqueta buida per dins, i vam dir-nos: «posem-nos-hi». 

Us esperàveu aquesta rebuda amb tan sols un prototip? 
No, era un projecte nascut d’un garatge i fet fora d’hores, als vespres..., i a partir de la fira vam veure que allò no era una simple moto sinó que ja era un projecte i una empresa, i calia buscar recursos, socis, clients, distribuïdors... 

Tot això passa el 2010, quan no es parlava gaire de mobilitat sostenible, oi?
No, tot just Tesla estava desenvolupant el primer cotxe, un roadster biplaça per al qual havia comprat el xassís a Lotus. A banda d’això, hi havia uns americans que havien fet una moto elèctrica que no es venia aquí i per això vaig veure que havíem de posar-nos-hi. Han passat molts anys, però dins del sector del cotxe elèctric només li va bé a Tesla, que està venent molts cotxes, però pel que fa a la moto elèctrica el mercat no s’ha acabat d’enlairar. En canvi, la rebuda que ha tingut la bicicleta elèctrica és increïble. Se’n venen a tots els mercats i de totes les disciplines. De fet, me’n vaig adonar quan estava a Volta, quan anàvem a visitar distribuïdors europeus i concessionaris, i ens deien que això de la moto elèctrica estava molt bé, però en l’espai que ocupava una moto hi posaven tres bicicletes. Amb el temps que es ven una moto es venen dotze bicicletes, i va ser quan vam tenir clar que hi havíem d’apostar, ja que això és imbatible. 

D’aquí neix Niche Mobility?
D’aquí neix decidir entrar al sector de la bicicleta. Els meus socis de Volta no ho veien així i per a mi era un tema que tenia reprimit de feia temps. Vaig fer un pas al costat de Volta  i vaig decidir enfocar-me 100% en el sector de la bicicleta elèctrica, però em voltava pel cap la idea de no fer bicicletes sinó algun component d’aquestes. La intenció no era vendre al client final sinó als fabricants de bicicletes, i el tema del motor ja fa temps que ho tenia pensat. Quan vas en bici elèctrica i hi ha una pujada o una baixada, tu canvies de marxa, però veient que els cotxes elèctrics i les motos elèctriques no tenen marxes, per què les bicicletes elèctriques n’han de tenir? I d’aquí surt tot: sumo conceptes, m’arremango i torno al garatge. M’hi passo un any i trec una patent internacional que està tirant endavant. El procés de les patents és molt llarg, ja portem dos anys i hem passat el termini d’oposicions, per tant, tot va bé. Actualment, hi ha molts motors elèctrics, però tots necessiten els canvis de marxa i el que hem fet ha sigut integrar el canvi de marxa a dins i fer-lo totalment automàtic i electrònic. Quan el motor detecta que et costa més pujar, canvia de marxa. És tot automatitzat i no es podrà aplicar  per a tothom. Per exemple, el BTT és molt tècnic i seria més complicat, però hi ha molts usos com l’urbà en què hi encaixa. 

Fa la sensació que va veure molt abans que tothom que el futur aniria per aquí. 
Només cal viatjar per Europa per veure-ho. Del paral·lel de París en amunt és una altra Europa, i ja no em refereixo a ciutats com Amsterdam, que ja és molt conegut, sinó moltes altres ciutats que han integrat la mobilitat amb bicicleta de manera molt natural. Aquí serà més difícil, és un tema a resoldre i és un factor que queda per sobre del fabricant de la bicicleta. Avui dia el mercat ciclista, a Europa, ven 20 milions d’unitats; el de la moto és de 2 milions. És un mercat madur, molt bèstia i molt més gran que el de la moto. A Alemanya el 60% de les bicis són per a mobilitat; la resta, recreatives. I aquí és al revés, m’atreviria a dir que és un 90%-10%. Ara tothom té una bici elèctrica i molts fabricants de cotxes estan entrant al sector perquè veuen que els pròxims vint anys es vendran menys cotxes. SEAT ven motos elèctriques i Porsche i també BMW han comprat una marca de motors de bicicletes. 

Fa la sensació, però, que arribarem tard. Com amb els patinets, que no teníem ni legalitzat el seu ús.
Completament, això dels patinets és vergonyós. Qui hauria de regular i prendre mesures sobre el seu ús hauria de ser Trànsit o el mateix ministeri i, ben al contrari, han dit que sigui cada ciutat qui ho decideixi, i penso que no hauria de ser així perquè  no pertoca als ajuntaments. El que els pertoca és desenvolupar tota la infraestructura perquè tothom pugui agafar la bicicleta de manera segura.  

Vinculat al sector, una de les polèmiques és la contaminació de les bateries i la seva vida útil. Què hem de saber?
Les bateries es degraden i això pot esdevenir un gran problema des del moment que n’hi hagi milions. És un problema que ens trobarem. Quan hi havia mil cotxes elèctrics circulant per Espanya no era un problema, però quan la flota actual tingui deu anys, serà un problema. És un tema que no serà cap sorpresa i ja hi ha projectes i empreses que el que faran és donar una segona vida a les bateries: es trauran dels vehicles i es podran fer servir per a altres aplicacions. El que s’entreveu és que es faran servir per emmagatzemar energia del parcs solars, eòlics...

Què passaria si mai hi ha un col·lapse generalitzat i no podem carregar res?
És una bona pregunta. Això és un nivell molt macro i una opinió, eh? Però penso que tothom hauria de ser autosuficient des del punt de vista energètic i tenir plaques o el que sigui a casa seva. Passaran molts anys fins que puguem ser-ho, però crec que hauria de ser el camí per no fer macroplantes ni macroprojectes. A Holanda i Alemanya cada població té un aero­generador i gairebé abasteix tot el poble. Això és el que hauríem de mirar i voler ser. Cadascú ha de ser conscient del que consumeix i autogenerar-se. 

Vostè té plaques solars, a casa?
Sí, tinc plaques i un cotxe elèctric. I si ho comparem, ara omplir el dipòsit de gasolina són uns vuitanta euros, i a mi carregar el cotxe em suposa uns onze euros i puc fer 500 quilòmetres. És com si em fes la meva gasolina. En el cas de les bicis és encara molt més eficient, ja que per carregar un vehicle són 75 kW/hora, però una bicicleta és mil vegades menys. El que hem de tenir clar, però, és que com a societat n’hem d’aprendre molt. Amb Volta ho vèiem sovint, ens passava que la gent comprava motos i hi havia qui era previsor i quan la comprava ja sabia si a prop de casa hi tenia un punt de càrrega, però d’altres tornaven al cap d’una setmana perquè no sabien on carregar-la. Una tecnologia nova implica molts dubtes que la gent es planteja per primera vegada. Haurem de fer molta pedagogia i explicar tot el que impliquen les bateries i la nova mobilitat. 

Ara està enfocat al 100% en Niche Mobility, una start-up. Com ha aconseguit el finançament? 
 Aquesta vegada per trobar inversors vam fer una ronda de microinversió que va tancar-se aquest any i va anar molt bé. Es basa en microinversors. Van entrar-hi unes 240 persones, amb gent que aportava des de sis euros fins a molts més, però la mitjana era de mil euros. Tot plegat consisteix que la gent compra participacions de l’empresa. No és un donatiu, aquesta gent ha invertit i ara són propietaris d’una part de l’empresa. 

És una pressió afegida, no?
És una responsabilitat. Hi ha molts amics i familiars, allò de friends, fools and family. Aquesta fórmula et permet no haver de dependre d’un inversor molt gran. I volíem cremar aquesta fase abans d’anar a inversors més grans, que entren en fases més desenvolupades, i per això hi ha més sentit de la responsabilitat perquè, més que creure en el projecte, confien en mi. I t’esperona en positiu. Ara estem en la fase que tenim el prototip fet, però passarà un any fins que no tinguem el producte de preproducció, i d’aquí a un any ho tindrem llest per començar a fabricar. 

I la intenció és produir-lo aquí, a Catalunya?
Sí, ara de moment tenim unes oficines al Parc Tecnològic de Girona i el que necessitarem en algun moment serà una nau o un centre de producció. No serà una fàbrica com la gent se la imagina; serà una línia de muntatge on es muntaran components electrònics, en una sala blanca i amb bata blanca. No és el concepte de fàbrica o de cadenes de muntatge d’abans. 

Què més hi ha entre les mans o en la ment de Marc Barceló?
Aquest any hi haurà bones notícies. Ja us les avançaré perquè encara no es pot dir, però pinta bé. Hi ha molt de moviment en aquest sector i això fa que les star-ups tecnològiques despertin molt d’interès. Això amb Volta no ens va passar, potser ens vam introduir al mercat massa aviat, i ara en canvi amb les bicis, tot i ser un sector molt madur, creix més de dues xifres cada any. Hi ha molt interès, i a més, també subvencions europees i moltes empreses que volen obrir-hi negoci, i això ajuda molt. Polaris ha comprat una start-up, Decathlon també. Hi ha moviment perquè hi ha mercat.