«Llegint centenars de llibres, de documents... Aplegant durant molts anys una dada per aquí, una dada per allà. I fent-ne una narració global des de molts testimonis i informació», així explica Xavier Febrés com ha elaborat el llibre El tresor de la Vajol.

El volum editat per Editorial Gavarres s’ha presentat per duplicat a l’Alt Empordà els darrers dies. Primer en un dels escenaris icònics del mateix llibre, a la mina Canta de la Vajol, i també a la Biblioteca Fages de Climent. Ambdues trobades han tingut molt d’èxit. Ho explica en part el títol llaminer del llibre, que crea un interès immediat, però sobretot el que aporten les pàgines interiors , on l’autor ha aconseguit fer confluir anys d’estudi en un text instructiu, amè i que, a banda de ser imprescindible per explicar els darrers trams de la República, resol molts dubtes i llegendes que s’han generat al llarg del temps.

ELS TRESORS. Febrés detalla amb rigorositat què és el que va succeir tant amb les reserves d’or del Banc d’Espanya i les obres d’art del Museo del Prado, com amb la Caixa de Reparacions. Aquesta separació permet al lector comprendre la diferència existent entre les reserves oficials, «que han estat inventariades», i el valor que es va obtenir a través de l’expropiació d’objectes de valor que configurava el valor de la Caixa de Reparacions: «hi ha precisions que no són possibles. En aquest cas, no hi ha un inventari concret. Hi ha aquesta estimació, d’entre 10 i 40 milions de dòlars, provinent de diverses fonts que el 1939 es trobaven enfrontades».

LA MINA. Els «tresors» van amagar-se en tres punts de l’Alt Empordà: el castell de Peralada, el castell de Sant Ferran de Figueres i la mina Canta de la Vajol. Aquest darrer espai és per l’autor «el més curiós de tots, ja que és un espai d’emmagatzematge molt més deliberat, molt diferent dels recintes ja disponibles. Simbolitza el conjunt del que estava succeint». Precisament aquesta visió panoràmica del que estava succeint queda narrada al llarg del volum, on es detalla  la rebuda de les obres artístiques, la riuada humana de soldats i civils travessant la frontera, i la rebuda que els va oferir el govern francès.

EL SETÈ  CAMIÓ. El gener del 2010, la revista Avenç publicava l’article «Aportacions i usurpacions». L’historiador Francesc Vilanova Vila-Abadal desacreditava el treball d’Assumpta Montellà, anomenat El setè camió, publicat el 2007, on es parla d’un setè camió ple de tresors amagat als voltants de la mina. Febrés nega de forma clara aquesta hipòtesi al seu llibre, ja que «m’he basat en documentació, i no en testimonis orals d’una època de trasbals».

ENCARA OBERT. Tot i l’extens i detallat treball de Febrés recollit en el volum, el mateix autor afirma que «encara queda molt per descobrir. Sempre queden moltes informacions». Fins i tot potser del que va formar part de la Caixa de Reparacions. «En aquest llibre ja en sabem moltes coses més. Confio que amb el pas dels anys puguin sorgir documents o estudis que puguin ampliar  tots aquests coneixements».