L’historiador i escriptor Albert Testart és el guanyador de la XI Beca Terra d’Ateneus concedida per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU) i la Federació d’Ateneus de Catalunya (FAC). El premi que obté el figuerenc consta d’un suport econòmic de 4.000 euros i la publicació per part de l’editorial Afers de la seva proposta, La construcció ideològica i cultural de la dreta: espais de sociabilitat de la burgesia i el catolicisme a Figueres (1858-1936).

Aquest estudi vol «analitzar com es conforma la dreta des del punt de vista social abans de la guerra», explica Testart. Per fer-ho el treball analitzarà, entre d’altres, els casos d’entitats de caràcter conservador, com el Liceo Figuerense o el Casino Sport, i de l’àmbit religiós, com el Centre de Catòlics o la Lliga d’Acció Social. «La banda de l’esquerra la tenim analitzada, i queda veure com es feia des de la dreta. A nivell estatal i català ja ho està, però volia fer-ho a nivell figuerenc. Sembla que estudiar-ho sigui un pecat, que quedi lleig, però si no s’analitza una cama, no entens l’altra», apunta Testart. Així doncs, l’autor vol intentar descobrir com s’organitzaven les formes de pensament més conservadores en una ciutat tradicionalment tan republicana. «Així podem entendre per què després de la guerra es manté durant tant anys aquest consens social», detalla.

ELS ATENEUS. La base de l’estudi de Testart són aquestes associacions tan esteses durant la Catalunya més contemporània. L’explicació d’aquest fet per a Testart és la manca «de l’estat del benestar, que no ha existit fins fa quatre dies. La gent s’organitzava a través d’aquestes institucions. A més, et donaven una identitat: hi feies el cafè, la tertúlia..., els ambients, ara els ateneus, són un centre de serveis, per a classes, conferencies... La seva funció ha variat».
Precisament aquesta identitat pròpia dels ateneus és el que produïa que hi haguessin propostes considerades de dretes, «una entitat que demanava aquestes quotes d’entrada, o que oferia representacions teatrals que castigaven la moral», i d’altres considerades més d’esquerres on «la temàtica escenificada narri la història d’opressió de la classe obrera, i que a diferència de les de l’altra banda sí que permetia que les dones pugessin a dalt de l’escenari», detalla Testart.

L’ACTUALITAT. L’autor explica que l’estudi que ha realitzat es podria aplicar a franges més actuals: «La història no acaba fins al dia d’avui. El que més m’interessa, però, és el període que he marcat. La resposta d’avui en dia me la quedo per a mi». Tot i que no ha volgut desvelar quina seria, sí que apunta a una manca d’iniciatives «trencadores». Considera que el «risc» està desapareixent, «aquí i a tot arreu. En general es viu massa de la subvenció pública, i això fa que deixis de fer coses que poden molestar». 

L’AUTOR. Llicenciat a la Universitat Autònoma de Barcelona en Ciències Polítiques i Sociologia, i en Filosofia i Lletres —especialització d’Història Contemporània—, Albert Testart (Figueres, 1968) és autor dels llibres Un segle d’associacionisme agrari a Navata (coautor conjuntament amb Erika Serna) i El Casino Menestral Figuerenc, 1939-1979. Un estudi de sociabilitat sota el franquisme, a més d’haver participat en 17 publicacions, entre les més recents: Llums i ombres d’uns anys difícils; Reivindicació de la classe obrera. Dialèctica entre paternalisme i emancipació; Socis, juntes i reglaments. Entre la representació i el lideratge; Construir la laïcitat. Una aportació a la llibertat de pensament; L’acció política i la creació d’un món republicà; i La secció d’esports. L’equip com a valor d’esforç i d’identitat popular.