El Club Bàsquet Escolàpies de Figueres va celebrar diumenge la presentació oficial d’equips per a la temporada 2023/24. Actualment, l’entitat està formada per tretze conjunts (a més d’escoleta i escobol), una mida que el president del club, Martí Carbó, valora com a «correcta».

Quin moment de salut té el club, ara mateix?
Entenem que després de vint-i-sis anys estem consolidats, que la base de treball feta en els últims anys ha creat una manera de fer i que ara això s’ha d’anar modificant o adaptant segons els temps o el dia a dia. Però insisteixo: la base ja està feta. A partir d’aquí, i en funció dels nostres criteris i valors com a club, hem d’anar seguint. Mirant enrere i observant cap on anem, creiem que estem consolidats i el projecte està clarament definit, sí.

Mantenir una entitat esportiva avui és més difícil que quan vau començar?
Totalment. El Club Bàsquet Escolàpies es va crear en el marc d’una ciutat de Figueres molt diferent de l’actual. Avui dia seria pràcticament impossible crear un club de bàsquet a Figueres, seria molt difícil. No només per la manca d’instal·lacions per poder practicar esports, sinó també per la competència i l’oferta que hi ha en àmbit figuerenc i comarcal: això fa que dins de l’oci esportiu cada dia hi hagi més alternatives i menys espai per a tothom. En el seu moment, crear el club va ser una proposta que es va fer perquè a Figueres faltava aquest bàsquet formatiu de base; va ser tot un repte. I també ho seria fer-ho avui, és clar... De fet, mantenir aquest projecte cada any ens costa molt.

Parlar de l’Escolàpies és parlar d’un club de base, doncs.
Som un club-escola, i això significa que els nostres orígens venen del col·legi Escolàpies: és a dir, el bàsquet era una activitat extraescolar que es va decidir enfocar cap a nous reptes. De competir en àmbit escolar o comarcal vam pujar de nivell i vam passar a competir en àmbit provincial i federatiu. El temps ens ha posat al nostre lloc. Hem anat creixent, però sempre amb l’esperit de no renunciar mai a res: l’any passat, per exemple, vam arribar a tres fases finals a Catalunya, i això significa que el treball fet els últims anys està molt ben fet, amb rigor.  L’escola és la base del nostre club, sí, però això no significa que no sortim a guanyar a cada partit. Al final, la base del nostre club és formar persones i formar valors, però també anar a totes.  Això, de fet, ens ha conduït a tenir sèniors, que no era un objectiu  a l’inici, però avui estem competint en categories mitjanes-altes tant en masculí com en femení. El temps ens ha anat posant on ens mereixem amb consonància al treball que hem fet dia rere dia.

I cap a on ha d’anar el futur?
Fer la carta als Reis és molt fàcil. Sempre se’n vol més, ja sigui en àmbit esportiu com social. En tot cas, nosaltres som un club que tenim als peus a terra, que sabem el que som. Oferim una oferta d’oci i esport, som un club que dona una oportunitat als esportistes de Figueres de practicar un esport que es diu bàsquet. A partir d’aquí,  nosaltres gairebé comencem de zero, cada any: això significa que esperem amb molta esperança que els equips renovin, que els entrenadors continuïn i que els patrocinadors ens ajudin. I també esperem el moment per veure quins espais de les instal·lacions esportives de la ciutat podem utilitzar. Tot plegat és un ‘sudoku’ que cada any tenim damunt la taula, i el futur comença aquí: amb el dia a dia de cada temporada. És a dir, parlar de futur és una mica complicat, el nostre plantejament va de temporada a temporada. És clar que tenim uns objectius marcats i una guia de cap on volem anar, però és el dia a dia el que ens va ajudant.

En aquest dia a dia hi ha el mal endèmic de la manca d’instal·lacions.
Sempre que parlem amb l’Ajuntament els expliquem el mateix: com menys esportistes creem a la ciutat de Figueres, hi haurà menys persones i jovent que es dedicarà a fer esport, i això està molt vinculat amb la salut i la qualitat de vida. Si no donem una oferta esportiva tindrem menys esportistes i, per tant, tindrem menys qualitat de vida a Figueres. Si no tenim infraestructures hem d’inventar-nos els horaris, estirar-los fins a altes hores de la nit, per poder practicar aquest esport que tant ens agrada. I això fa que els horaris siguin totalment desfasats. Si ens comparem amb altres països no pot ser que la mainada arribi tant tard a casa després d’entrenar, i això és per falta d’horaris. Tot això no ens agrada, és clar. Voldríem tenir més espai i poder utilitzar els horaris adequats perquè els joves poguessin tenir qualitat de vida.

Hi ha hagut contactes amb el nou equip de govern, en aquest sentit?
Hem parlat amb ells, sí. Ens han fet arribar moltes propostes i idees, com cada equip de govern que hi ha hagut a l’Ajuntament. En tot cas, és massa aviat per avaluar la feina feta per l’ajuntament actual: això seria un error i una frivolitat per part nostre. Esperem que tot vagi bé, però és important recalcar que la mancança d’instal·lacions esportives no és un error dels equips de govern actuals. Figueres fa molts anys que té aquesta herència, i això no es canvia d’un dia per un altre: ni amb uns mesos, ni amb uns anys. És un pes que tenim a sobre des de fa vint o vint-i-cinc anys i de mica en mica hem d’anar buscant el rumb.