Fomentar el coneixement científic i despertar vocacions. Aquest  és un dels objectius del projecte BiblioSTEAM, impulsat pel Servei de Biblioteques de la Diputació de Girona, produït per l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica i en el qual hi participen les biblioteques de Figueres i Roses.

Amb temàtiques diverses —i fins al juny del 2024—, primeres espases de la ciència catalana ofereixen ponències com la celebrada el novembre passat a Roses, que va comptar amb la presència de Sara Martí, investigadora de l’Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia. Amb ella hem après que parlar de nanociència és referir-nos a ciència a escala molt i molt petita. I és que «un nanòmetre és 10.000 vegades més petit que el gruix d’un cabell humà».

Sara Martí (Barcelona, 1992) destaca que la nanotecnologia és multidisciplinària i explica: «En el món macroscòpic en el qual vivim tenim unes propietats físiques de les coses que quan les reduïm moltíssim passem a partícules subatòmiques; és aquí quan canvia la física i apareix la física quàntica. Doncs la nanotecnologia estaria entre aquests dos móns. Aleshores passen uns fenòmens que provoquen canvis de propietats dels materials».Un exemple de canvi de propietat molt visual pot ser el de l’or. Quan ens imaginem un tros d’aquest material, l’imaginem de color daurat, però si l’esmicolem en partícules molt petites, de l’ordre de 10 o 20 nanòmetres, l’or passa a ser de color vermell; en una mida una mica més gran és lila, i amb segons quina forma, pot ser de color blau. Això explicaria, segons Martí, com la nanotecnologia aprofita les propietats millorades respecte dels materials macroscòpics.

Demanem a la Sara Martí que ens faci una comparativa més sobre dimensions en nanociència. La jove investigadora respon: «Podem comparar el radi de la terra amb una pilota de futbol. Una pilota és tan petita respecte a la terra com un nanòmetre respecte a una pilota de futbol». Pel que fa al futur, Martí té clar que la nanotecnologia ha de servir per millorar la vida de les persones amb moltes aplicacions. Per exemple, en medicina es poden aconseguir tractaments menys invasius per al càncer i implants de grafè per tractar malalties neurodegeneratives. També es poden aconseguir superfícies hidrofòbiques —que repel·len l’aigua— per a la construcció i fer finestres autonetejables. En aquest sentit, la jove científica veu en la medicina el camp amb més potencial però «a dia d’avui tenim al telèfon mòbil molts components nanomètrics; per tant, el futur és alhora present».

Si ens referim a Catalunya, la Sara explica que s’ha avançat molt i destaca la inau­guració fa uns mesos al Sincrotró ALBA del microscopi que «ens permet veure àtoms». Si hi ha un àtom de més o de menys, això afecta el comportament dels materials. En qüestió de dones i ciència, la Sara Martí veu cada vegada més un canvi i «un equilibri entre homes i dones en carreres com la física». Martí conclou que «el més important són els punts de vista diferents, i la diversitat és el millor que pot tenir la ciència per avançar».