El somni del taekwondista rosinc Joan Jorquera de competir als Jocs Olímpics haurà d’esperar més enllà de la cita de París, una data fins ara marcada amb vermell lluent al calendari no només per la seva proximitat, sinó també per la creixent possibilitat que hi havia de fer-se tangible. De fet, l’empordanès s’ha quedat ben a prop d’assolir la fita: està instal·lat al top-10 del rànquing olímpic en la categoria de pes ploma (-68 quilos), però la millor classificació del seu company de selecció Javier Pérez ha estat determinant.

Un punt d’inflexió va tenir lloc en el passat Gran Premi Final de Manchester de principis de mes. Allà, Jorquera va caure als vuitens de final contra l’hongarès  Levente Mark Jozsa, un resultat que es contraposava amb el que va aconseguir Pérez, que finalment es va penjar la medalla de plata. Tot plegat va servir per incrementar una mica més la distància entre els dos competidors, una diferència que finalment ha tingut en compte la Reial Federació Espanyola de Taekwondo, que només optava a una plaça per a la categoria. Ara bé, que el competidor del TKD Joan’s no vagi l’any vinent a la capital francesa no significa que s’esfumi l’anhel olímpic. La intenció de la federació, en aquesta línia, és apostar fort amb el competidor empordanès de cara als Jocs de Los Angeles del 2028, quan Jorquera tingui 28 anys. Són conscients de la seva progressió constant, una evolució que ja l’ha conduït a pujar al podi mundial en dues ocasions als últims mesos –dos bronzes en pes gall (-63 quilos)–, entre altres resultats notoris.

RECONEIXEMENT CATALÀ. D’altra banda, Jorquera ha estat recentment proposat com a millor esportista de l’any 2023 per la Federació Catalana de Taekwondo. El reconeixement s’emmarca en la futura Festa de l’Esport Català convocada per la Unió de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC) que se celebrarà a principis de 2024. «Per mi és un honor molt gran haver estat convocat en aquests premis; després de tant d’esforç i de tant sacrifici és un privilegi ser tan reconegut en àmbit català», apunta Jorquera, que afegeix que la consecució del guardó queda ara en un segon pla: «Guanyar no és el més important: arreu de Catalunya hi ha moltíssims bons esportistes i tots ens ho mereixem, segur. Només pel fet de ser convocat ja és un autèntic honor».