En un hivern dels anys vint, enmig d’un fort temporal de llevant, el far de s’Arenella, a Cadaqués, va il·luminar un d’aquells episodis locals que neixen per recórrer món, per esdevenir transcendents. El cèlebre Josep Pla hi va ajudar, en aquesta fita, emmotllant el que era un localisme amb la forma d’un fet gairebé universal: el de Palafrugell va convertir el naufragi del pailebot francès Douaumont en un dels protagonistes del relat ‘Derelictes’ del llibre Aigua de Mar. 

A l’escrit, Pla detallava com aquell buc de fusta d’una setantena de metres d’eslora defallia prop de la costa embravida, un fet que va suposar una actuació de socors que malgrat efectuar-se amb celeritat no va impedir la mort d’un dels tripulants –i un desaparegut–. També es van viure altres moments colpidors,  aquell dia, com ara la lluita agònica dels animals que viatjaven a bord, entre els quals una vaca i algun xai: les bèsties, poques, van arribar exhaustes a la costa, algunes amb fractures, però després d’aquell naufragi van continuar bramulant, belant i caquejant.

En tot cas, la citada transcendència no ha quallat per l’instint de supervivència que va brollar d’aquella nau. El Douaumont, escrivia Pla, «havia salpat de Marsella totalment carregat de rajoles, maons i teules de les grans teuleries provençals i anava despatxat cap a l’Havana i Nova York. Portava una cobertada impressionant». L’escriptor va descriure el xoc del mar enrabiat contra el  vaixell, i les seves conseqüències, d’aquesta manera: «El cop va escorar el vaixell que va quedar com escapçat: tota la cobertada va caure a l’aigua. Després d’aquesta primera enrocada va seguir el soroll, gairebé metàl·lic, que va produir el trencament dels milers i milers de rajoles, maons i teules que portava el Douaumont. El pailebot va ser agafat per una segona onada i precipitat, amb una fúria creixent, sobre els baixos: els testimonis presencials van quedar terroritzats: van veure com el vaixell s’obria com una magrana. L’arbradura va caure pesadament al mar. La immersió es va iniciar ràpidament. El contacte de les teules i rajoles amb l’aigua de mar va crear al voltant del buc un color tèrbol, vagament rosat. La lluita entre les despulles mig submergides i els cops de mar va durar dues o tres hores. A les aigües immediates van aparèixer imprecisos objectes flotants. En dies successius aquests objectes van ser recollits i venuts als drapaires». 

PEDRES ICÒNIQUES. L’onatge va portar els bocins del material que transportava el Douaumont cap a la platja, on van compartir protagonisme amb les pedres de pissarra –pròpies de l’entorn– i les de granit –usades pels vaixells de la marina marcant durant els segles XVIII i XIX–, configurant així una estampa d’allò més icònica. 

No obstant això, aquesta fesomia pròpia s’ha anat desfigurant els últims anys a causa de l’espoli d’aquests elements. Per combatre-ho, l’associació ecologista Amics de la Natura de Cadaqués ha impulsat diverses actuacions, l’última de les quals duta a terme el passat diumenge 3 de desembre, quan mitjançant una trobada van retornar a la platja de Port Lligat una tona de passanelles, que és el nom amb el qual els cadaquesencs bategen aquestes pedres rodones. «Fa dos anys ja vam fer la primera actuació, perquè ens vam adonar que cada vegada hi ha menys pedres a les nostres platges: a Port Lligat  la situació és dramàtica, ja se n’han extret al voltant d’un 40%», apunta la Kixe Grau, presidenta del col·lectiu, que també assenyala que a través d’aquestes accions demanen a la gent que retornin allò que han sostret. Fa dos anys, precisament, l’associació ja va reclamar a l’Ajuntament que actués per tal d’aturar aquestes actuacions, però la promesa de col·locar cartells prohibitius encara no és palpable. D’altra banda, també es treballa per establir multes «de fins a 700 euros» que estiguin adreçades a fer complir l’ordenança de convivència ciutadana i de via pública. «Recordem a l’Ajuntament que aquestes mesures són molt urgents, s’han de tirar endavant ja», diu Grau.

La presidenta també puntualitza la funció d’aquestes pedres, més enllà de la seva connotació estètica. «Per un costat preveuen la corrosió del mar al litoral i, per l’altre, existeix tota una biodiversitat –animals i plantes– que van desapareixent a mesura que desapareixen les pedres».
Que Cadaqués sigui un pol turístic no ajuda, és clar. Ho assenyala Grau, que apunta que molts visitants s’emporten pedres a la butxaca que no tornen mai, tot i que, alhora, reconeix que el passat dia 3, entre els assistents a l’activitat mediambiental, hi havia un turista de Berlín que va arribar amb una caixeta de passanelles.

RECLAM TAMBÉ A FIGUERES. Més enllà de l’activitat celebrada a Cadaqués, que va comptar amb la col·laboració de membres de Platges Netes de Llançà, Cuidem Cadaqués i voluntaris dels parcs naturals de l’Empordà, el grup també té la mirada fixada cap a Figueres. El 2004, amb motiu de l’Any Dalí, es van espoliar de les platges del municipi moltes pedres, rajols i còdols per instal·lar-los a la rotonda de l’entrada sud de la ciutat com a part de la decoració de l’obra ‘Font del xiprer’ d’Òscar Tusquets. «De moment, l’Ajuntament encara no ha reaccionat», conclou Grau.