No és habitual obrir un llibre acabat d’editar i trobar una pàgina afegida que indica la substitució d’una pàgina. Hom podria pensar que no és una cosa bona, però la veritat és que és tot el contrari, és una mostra de pulcritud. I és que precisament això és el que ofereix el llibre La repressió franquista. Represaliats i víctimes de la Guerra Civil a l’Alt Empordà, obra de l’historiador Manel Alaió i editat per Gorbs, que ofereix un recull detallat i molt elaborat de les prop de 7.000 víctimes de la Guerra Civil espanyola, desgranat poble per poble, a la comarca de l’Alt Empordà.

Aquest exhaustiu treball de recerca indispensable ha estat elaborat per Alaió «durant cinc anys remenant l’Arxiu Comarcal d’aquí, l’Històric de Girona i l’Arxiu Nacional de Catalunya» explica el propi autor. 

Tota aquesta informació està complementada amb documents oficials de l’època, reculls de diaris i fotografies. A més, compta amb un pròleg deliciós de Jaume Sobrequés, que dona una idea de com de laboriosa ha estat la tasca d’Alaió, i amb la presentació d’Alfons Romero, que introdueix al lector d’una forma senzilla sobre el que es trobarà a les pàgines següents.

L’ENTREBANC. Al llarg d’aquesta recerca l’autor s’ha topat amb algunes dificultats. No ha estat fàcil treballar en segons quin arxiu, ja que no tota la informació està digitalitzada i s’ha hagut de desplaçar per poder-hi accedir. Un altre dels problemes que s’ha trobat ha estat provocat per la situació geogràfica de la comarca «estant tant a prop de canviar de país hi ha molta gent que ha marxat per aquí i no està registrada».

Amb la voluntat també d’esclarir aquest assumpte, ha optat per «comparar el cens del 1936 amb el del 1940. Descomptar la gent coneguda que ha anat a l’exili, els soldats morts, els que van ser afusellats pel franquisme i aplicar la taxa de mortalitat pròpia dels anys de guerra». Els resultats obtinguts són sorprenents: «el que surt no encaixa. A Portbou per exemple en falten 800? On és aquesta gent?», explica Alaió que afegeix «això podria donar per una segona part, ja que s’hauria d’anar al Registre Civil poble per poble i veure com es pot treballar aquesta aproximació i també com podem treure més informació dels exiliats coneguts».