Un cèrcol que s’alça ben enlaire

Helena Colinas i Judith Carrasco, integrants de Silver and Gold, van participar a finals d'octubre al Mundial de cèrcol aeri, assolint una meritòria tretzena posició

per Jordi Nierga

Esports

Un cèrcol que s’alça ben enlaire
Un cèrcol que s’alça ben enlaire | Silver and Gold

La progressió de les atletes i artistes Helena Colinas i Judith Carrasco amb la disciplina del cèrcol aeri és tan meteòrica com l’alçada –figurada– que han assolit les seves actuacions. Un exemple ben convincent el situem a finals del mes d’octubre, quan va tenir lloc a Kielce, a Polònia, el Campionat del Món de Pole i Aerial Sports, esdeveniment on les alt-empordaneses –l’Helena és de Pontós i la Judith de Vilabertran– van finalitzar en tretzena posició en la categoria de dobles artístic.

Tota evolució té un punt de partida. I, en el seu cas, ens hem de remuntar ara fa set anys, quan van començar a temptejar les altures acompanyades del cèrcol. Des de llavors, i més enllà d’aquest resultat mundialista, les dues atletes locals, integrants del duet Silver and Gold, han firmat bons papers a campionats nacionals i europeus.

L’EXPERIÈNCIA. Colinas és ben clara quan descriu les sensacions d’ara fa unes setmanes a terres poloneses: «Va ser una experiència espectacular, una de les més intenses que hem viscut fins avui. Vam marxar d’allà amb moltes ganes de més, d’apuntar-nos al Mundial de l’any vinent que es farà a Suècia». Així, doncs, les seves paraules ja ressegueixen quin ha de ser un bocí del rumb de la temporada vinent: classificar-se per la cita sueca. Un bitllet que, tot fa indicar, no les obligarà a «anar pel món per buscar-se la vida». «L’any vinent tornarem a tenir campionat nacional a Espanya després de molt temps, a causa de la pandèmia; sembla que torna a ressorgir  la Federació Espanyola de Pole Dance», diu Colinas, que també celebra la diversitat que van poder copsar de ben a prop a Polònia: «Ens va encantar veure tanta gent de tot el món, més de cinc-cents atletes de més de vint-i-cinc països... Era una celebració que anava més enllà de l’esport, es notava el vincle i la companyonia  que ens uneix entre tots».

Des del punt de vista competitiu, l’Helena recorda que la part artística «va quedar més fluixeta» en comparació amb la resta d’equips, que portaven «grans escenografies i vestuaris espaterrants». De fet, aquest context els va servir per esclarir una mica cap a on han d’anar les actuacions futures: «L’any vinent ens volem apuntar a la categoria esportiva, i no a l’artística». I no és d’estranyar, això, perquè el duet empordanès va cloure la part esportiva de manera impecable: en primer lloc, sense errors i amb la màxima puntuació possible.  «No vam tenir ni una deducció –errors tècnics que resten punts–. I ja que la Judith i jo som artistes de circ durant tot l’any, per un parell de cops optarem pel vessant esportiu, que ens agrada molt». 

DONES PIONERES. L’actuació de les dues esportistes de casa nostra va ser rellevant no només pel resultat en el rànquing, sinó també pel que representava la seva presència allà. «Va ser el nostre primer Mundial i és la primera vegada que dues noies espanyoles de duo participen en la categoria de sènior +18. A part d’haver estat pioneres marxem molt satisfetes, amb moltes ganes de més». 
 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article