Més dies, més propostes, més qualitat, més premis i molt més públic. Així es podria resumir d’una forma curta i ràpida el que ha estat la sisena edició del BaiDeFest. El Festival de Curts Fantàstics i Terror de Roses s’ha fet amo i senyor del teatre de la vila, des d’on ha ofert quatre dies de curtmetratges i per on hi ha passat un nombre sorprenent de públic. «Ha estat brutalíssim. Estem extasiats. L’any passat varem fregar les  cinc-centes persones i aquest any superem les set-centes», explica Tito Gore, director del BaiDeFest.

Un dels motius que sens dubte explica aquests bons resultats és la nova programació d’enguany, que ha inclòs moltes més propostes mes enllà dels curtmetratges. «Hem volgut posar més activitats com el concert amb els Pistons Stroke, que ha tingut molt èxit i potser repetirem. Hem tingut una masterclass d’en Julian Sánchez sobre com autoeditar el teu propi llibre, a més d’una degustació d’un còctel especial que s’ha inventat anomenat BaiDeFest. Els amics del Far Friki explicant anècdotes de Gremlins i Gremlins 2, i també  la presentació del llibre Figueres de por, i la projecció d’El sabater d’Ordis de David Ruiz i Pitu González , dos actes indispensables per a la gent d’aquí», explica Gore.

ELS CURTMETRATGES. L’única cosa que s’ha reduït en aquesta edició són els curtmetratges. I no ha estat per falta de propostes, en total s’han rebut 632 curtmetratges procedents de més de 45 països, i d’aquests se n’han seleccionat 80. Un procés en què, segons Gore, el jurat «ha suat molt, han tingut una feina molt complicada per fer la selecció», i afegeix que «no només perquè ens hem ajustat a una cartellera més curta, sinó sobretot per la qualitat de les propostes». La sisena edició ha viscut un «salt qualitatiu». «Hi ha curts que opten a entrar als Goya, uns altres estan classificats per als Oscars,  que poden ser escollits», conclou el director del certamen.

PREMIATS.. Els guanyadors d’enguany han estat: Solo hay una de Mik J. López,
que ha rebut l’Iris d’Or al millor curt del festival; Sincopat de Pol Diggler, amb l’Iris Vermell al millor curt de terror; Visión parcial de una mañana insólita de David Tangarife, amb l’Iris Verd, Heleno de Mikel Arraiz, que ha obtingut el Premi Almanegra al millor curt freak;  Kafka’s doll de Bruno Simoes, que s’ha endut el Premi Eyemation; Esto no es Noruega d’Alicia Albares i Paco Cavero, Premi del públic; A mi nadie me escupe de Yolanda Belvis,  Premi Big Little Eye, i El padrastro de José Casas, que s’ha endut el Premi Iris negre, un reconeixement nou d’aquest any per al curt més gore, violent i salvatge.

A més s’han donat cinc mencions honorífiques a: Sota les mans de David Conill, Isola dei resuscitati morti de Domenico Montixi, Mientras duermo de Toni O. Prats, Nap de Javier Chavanel i Payasos de Callahan Ruiz. També s’ha volgut entregar el Cop d’Ull al Teatre Municipal de Roses, «a la Fina i Rafel per l’ajuda que ens han ofert en aquests cinc anys», explica Gore.

EMILIO MOYA. El premi més emotiu, però, l’ha recollit el director James J. Wilson. «És un guardó honorífic en record a Emilio Moya, un gran amic nostre, que ens va deixar fa cinc anys just uns dies abans de començar el festival. Va ser un xoc per a tots nosaltres», explica Gore. L’organització no només ha volgut recordar Moya amb aquest premi, sinó que han projectat Campamiento sangriento, dirigida per Wilson, «que està basada en diferents curtmetratges que va fer el nostre amic, i que s’ha pogut veure en format llargmetratge. Un homenatge a les pel·lícules de Viernes Trece però amb molta més mala folla», descriu Gore.