L’any 2021 aquest setmanari publicava una entrevista amb Júlia Gil, alcaldessa d’Avinyonet de Puigventós, que anunciava que «estem restaurant la Casa de la Comanda per convertir-la en un centre de divulgació». Aquest projecte, que continua en marxa, inclou d’una banda de la rehabilitació de l’espai, però també la cerca d’informació sobre la història d’aquest emblemàtic edifici que va pertanyer, entre d’altres actors, a l’Ordre de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem durant l’edat mitjana. Aquesta recerca, encomanada a l’investigador Toni Cobos, ha permès localitzar informació històrica molt rellevant que recull segons l’alcaldessa «pràcticament el naixement del nostre poble». Avinyonet de Puigventós està aconseguint reconstruir tota la seva història.

L’ESTUDI. Tot va començar abans de la pandèmia, quan cercant informació en diversos treballs de recerca es va trobar un capbreu en referència a la comanda. El capbreu «és com un llibre de registre de la propietat. Amb la diferència que hi ha el senyor feudal, el comanador, que té terres i vassalls», explica Cobos. A partir d’aquí van començar a estirar el fil fins a aconseguir trobar fins a quatre capbreus d’èpoques diferents a l’Arxiu de Girona i d’Aragó, datats del 1337, 1387 i 1601 i, un altre de més breu del 1640. 

Gràcies a la informació recollida en aquests documents, s’han pogut refer i recuperar els mapes d’un Avinyonet de Puigventós antic: «Els capbreus recullen la informació anotada pel “notari de l’època” sobre els límits i llindars de les propietats», detalla Cobos.

El primer document de l’any 1337 ja el tenen transcrit en la seva totalitat. Ha estat un treball de formigueta; «és com anar encaixant a poc a poc peces d’un puzle», explica Gil. Aquest esforç no només serveix per obtenir dades geogràfiques, sinó que  ha tret a la llum «cognoms  de famílies que coincideixen amb els d’ara. A més, també ens permet descobrir la transformació que ha patit el poble del segle xiv al segle xvii. Ara sabem com es va passar d’una època amb moltes cases petites a un cert despoblament, fins que després amb l’arribada de senyors feudals passin a ser menys propietaris que uneixen masos i fan cases més grans. A més, podem fer la hipòtesi d’on estava situada la primera muralla amb un encert del 80%. Realment és espectacular», apunta l’alcaldessa. La informació obtinguda d’aquests documents també els ha permès saber on eren elements cabdals del municipi com el molí, el canal, les cases antigues i fins i tot l’antiga església, «que patia inun­dacions», explica Cobos, que afegeix: «també es recullen els tributs que pagaven en ordi, civada, feixos de llenya, ous per Pasqua, llaurades... És molt curiós veure com el lloguer es pagava amb l’entrega d’una gallina per Nadal».

TOPONÍMIA. Un altre impacte de les troballes és que desvela l’origen de molts dels noms que s’han perdut, però també d’altres que s’han conservat i que s’utilitzen actualment, tal com explica Gil: «per exemple , creiem que el carrer Putxet té aquest nom perquè era l’entrada a Avinyonet i per tant era l’entrada de porxada».

La informació obtinguda confirma les dades sobre l’origen del nom del poble. «Des de l’antic que es deia Sant Esteve de Manibul, després Sant Esteve de Manol. Posteriorment es va passar a dir Avinyó, pel senyor d’Avinyó, però el topònim que va agafar va ser “Avinyonet”», explica l’alcaldessa. Sobre el mot Puigventós que acompanya el nom del municipi, el mateix consistori recull la hipòtesi que «es creu que el 1916 s’afegeix el topònim de Puigventós a Avinyonet per distingir-lo d’Avinyonet del Penedès».

LA ‘NOVA’ COMANDA. La intenció de tot aquest projecte de remodelació de l’edifici és obtenir un espai en què arqueologia i documentació històrica vagin de la mà. D’una banda hi haurà una zona que acollirà una exposició fixa amb informació i material sobre el mateix edifici de la comanda, formada per tots els textos històrics que s’estan rescatant. Aquesta documentació es presentarà transcrita i digitalitzada perquè tothom hi pugui tenir accés, i també s’explicarà com es va esdevenir la comanda dels cavallers de l’Orde de l’Hospital. A més l’alcaldessa apunta que intentaran «que els arxius ens cedeixin els llibres per exposar els originals en unes vitrines». A més, hi haurà un altre petit espai obert per a tothom perquè «la gent pugui aprofundir i indagar sobre la comanda i el seu espai», apunta.

Un altre dels espais és una zona diàfana que podrà dedicar-se a presentacions literàries, exposicions itinerants i diversos actes destinats a fomentar i difondre la cultura.
Aquesta remodelació s’està fent gràcies al suport econòmic del Servei de Monuments de la Diputació de Girona i amb una part del pressupost municipal. De moment, encara no es poden assegurar les dates en què s’inaugurarà l’espai. «Esperem que el primer trimestre de 2024 pugui ser visitable la part de la coberta. La part de dalt gairebé està completa, però encara quedarà pendent el tancament de la sala diàfana, que farà uns 80 metres. Tot i això, intentarem obrir l’edifici i que s’hi pugui accedir encara que de moment no sigui a la part de dalt», clarifica Gil.

EL LLIBRE. Paral·lelament a la informació que s’exposarà al remodelat edifici, el consistori té més plans per a la informació descoberta. «La intenció és editar un volum de llibres. No sabem si serà un únic llibre amb els quatre capbreus acompanyat del plànol amb els cognoms. O bé fer un llibre individual de cada capbreu. Encara ho hem de definir», explica l’alcaldessa. 

Les tasques estan bastant avançades. «Nosaltres hem transcrit els documents però evidentment al llibre no caldrà posar-ho tot. Tenim la informació original digitalitzada i transcrita, així que si algú no es fia de la transcripció, ho podrà revisar sense haver de traslladar-se a Girona», explica Cobos.
Es preveu que el primer volum vegi la llum el 2024. «A la partida pressupostària de Cultura ja està previst. Si quan ho tinguem enllestit podem fer la presentació del llibre dins de l’edifici, seria ideal», detalla l’alcaldessa. 

PUNT DE TROBADA. La Casa de la Comanda no només acollirà informació sobre l’edifici, sinó que també vol ser el centre de referència d’altres elements culturals del municipi. «Tenim un patrimoni molt ric per un municipi petit. Hi ha la vila romana de Mas Pau, la ruta literària de Pous i Pagès, la pedra de la Garriga d’Empordà...». De fet, el municipi ja compta amb diversos panells informatius que expliquen la història d’aquest patrimoni i que «incorporen un QR amb informació complementària i imatges, així com una secció on també s’explica el paper de la dona en aquella època, que moltes vegades ha quedat obviat», apunta Gil.

MOLT MÉS QUE HISTÒRIA. El projecte no només servirà per saber els orígens de l’edifici i de retruc del poble, sinó també per «saber d’on venim. És important saber per què les coses són com són. Tots els municipis tenen història més enllà del dia d’avui. Si la gent no dona valor a aquest patrimoni, sense aquesta estima, llavors si el perds, no passa res. Aquest valor va més enllà de la construcció de l’època; aquí hi han passat moltes coses que formen part de la història i és important explicar-les. Si humanitzes el lloc i li dones valor, aconsegueix anar més enllà d’una construcció freda», conclou l’alcaldessa.