El nedador del Port de la Selva, Agustí Planas, ha acabat la temporada d’aigües obertes com un dels valors més ferms d’aquesta disciplina al país. El jove esportista del GEiEG i format al Grup d’Esports Nàutics (GEN) de Roses, de 17 anys, ha destacat com a júnior –i també en categoria absoluta– en esdeveniments referencials com la Copa Marnaton o la Copa Swim No Limits.

Per què les aigües obertes?
És una disciplina molt divertida dins de l’esport que més m’agrada, que és la natació: sempre és més divertit nedar veient paisatges com els de la costa a diferència del terra de la piscina. Les aigües obertes m’aporten una manera de competir completament diferent, ja no només pel fet que necessites moltíssima més estratègia, sinó que també és una disciplina que varia durant tota l’estona: les condicions del mar van canviant i no sempre pots nedar al ritme que voldries. A més, necessites una capacitat de resistència física molt més gran, ja que no pots descansar en cap moment de la prova. 

Arriba des de petit, aquesta afició?
De petit em feia molta por l’aigua, però al viure a un poble com el Port de la Selva, on hi ha el mar tan a prop, això va fer que els meus pares m’empenyessin a aprendre a nedar i des que vaig començar ja no he parat.

No ha parat fins a completar una gran temporada, enguany.
Només començar la temporada vaig tenir una fissura  a la tíbia, cosa que em va tenir aturat unes setmanes i que em va fer perdre tres etapes de la Copa d’Espanya. Estic molt content del resultat final, però haver nedat aquestes etapes m’hauria fet esgarrapar algun punt més i guanyar alguna posició. 

D’altra banda, també estic molt satisfet del podi absolut a la Copa Swim No Limits. Vaig guanyar totes les proves en categoria júnior, i malgrat no haver pujat cap vegada al podi absolut sempre vaig estar lluitant per les cinc primeres posicions: aquesta regularitat em va fer pujar al calaix final. 

Quin objectiu tenia a l’inici de la temporada?
Recuperar el primer lloc en el podi final de totes les proves en categoria júnior de la Copa Marnaton. Ja l’havia guanyat l’any 2021 i l’any passat vaig quedar segon. Per guanyar-la un altre cop aquest any em calia nedar distàncies més llargues de les que havia nedat fins ara –passar d’1,5/3 quilòmetres a travessies de 4–. Estic molt content de l’experiència d’aquest any, ja que he assolit podis absoluts a Begur (1,5 quilòmetres), Formentera (4), Barcelona (4), Sant Feliu de Guíxols i, sobretot, a Eivissa (4), on vaig quedar primer i ha estat una de les travessies on he competit millor, juntament amb la de Sant Feliu. Tancar la meva etapa júnior amb una victòria va ser un somni que vaig poder complir.

Arribar fins aquí no és senzill. Quina és la preparació?
Un cop acabada la temporada lògica de natació (juny-setembre) m’ha tocat treballar molt dur per aconseguir els meus objectius, ja que els mesos de juliol i agost combinava la meva feina a la farmàcia del Port de la Selva amb fer dos entrenaments d’uns 5.000 o 6.000 metres a la piscina i un entrenament de força al gimnàs cada dia. Per tant, feia uns 50 quilòmetres d’entrenament cada setmana, i això sense comptar amb les competicions. En tot cas, les etapes de la Copa d’Espanya com ara Zarautz (5) i sobretot Navia (7,5) m’obligaven a fer-ho així. 

I cap a on ha d’anar l’evolució?
Com a nedador, m’agradaria començar a preparar travessies més llargues, com per exemple Capri-Nàpols o la Batalla de Rande, de més de 20 quilòmetres. D’altra banda, també em veig en un futur cada cop més proper en un àmbit tècnic, tenir el títol d’entrenador. L’any que ve començo la universitat i, si tot va bé, vull estudiar Enginyeria Industrial. No és la meva primera opció, però no descarto acabar treballant en alguna professió on pugui relacionar la natació amb l’enginyeria. Treballar d’analista biomecànic, ser una mena de director tècnic en algun club important o, perquè no, d'un Centre d'Alt Rendiment.