Un total de 20 municipis alt-empordanesos estan afectats per la nova regulació de llicències d’apartaments turístics que dimarts va anunciar per sorpresa la Generalitat, i que al llarg d’aquesta setmana ha generat una allau de reaccions. El decret llei que va aprovar el Govern català afectarà els pisos turístics que es vulguin obrir en localitats que tenen problemes d’accés a l’habitatge, o bé que tenen més de cinc habitatges d’ús turístic (HUT) per cada 100 habitants.

En aquests pobles (o ciutats), els ajuntaments hauran de modificar el planejament urbanístic per recollir expressament la possibilitat d’acollir pisos turístics, justificant que tenen prou sòl per a habitatge permanent i sense sobrepassar mai els 10 pisos turístics per cada 100 habitants (val a dir que l’Alt Empordà és la comarca catalana amb més municipis que superen aquest topall: un total de nou). Les llicències noves tindran una durada de cinc anys (renovables), però els consistoris no les podran concedir fins que modifiquin el seu planejament. I els negocis afectats que ja funcionen tindran un marge de cinc anys per demanar la nova llicència.

DIVERSITAT D’OPINIONS. Davant el que va ser un anunci inesperat després d’una reunió ordinària del Govern, les reaccions dels alcaldes de la comarca han sigut diferents en funció de la idiosincràsia del municipi. En els pobles més petits i menys turístics, com ara Cantallops, veuen el decret amb bons ulls.

L’alcalde, Joan Sabartés, recorda fins i tot que «no fa massa temps estàvem parlant que hauríem de fer alguna cosa», perquè «molta gent vol fer la casa d’ús turístic, però vam començar amb quatre o cinc i ara ja n’hi ha un pilot. Per això ja ho volíem regular amb un topall. Perquè el que interessa és que la casa sigui de la gent que ve a viure, no amb aquest sistema».

En canvi, els municipis més grans i turístics consideren que la imposició generalitzada d’aquesta nova norma serà un gran escull per a les seves economies. Des de Llançà, per exemple, l’alcaldessa, Núria Escarpanter, creu que «això s’hauria d’haver enfocat diferent» per no vulnerar les «autonomies locals». «Cada municipi és i té una realitat ben diferent. Per tant, si aquesta normativa s’aplica d’aquesta manera, crec que hi pot haver un desequilibri territorial molt important, perquè et pot afectar a tu, però potser al municipi del costat no...».

A més, afegeix que els canvis generaran un impacte negatiu en l’economia de la zona, perquè «Llançà és un poble turístic que necessita ofertar aquestes places». I tot i admetre que s’han de regular, creu que és «el mateix municipi» qui ho ha de fer en funció «del que més li convé».
I en el mateix sentit s’expressa l’alcalde del Port de la Selva, Josep Maria Cervera, que també critica que s’intenti «aplicar la mateixa medicina per a totes les malalties, i per als que no tenen la malaltia». Cervera alerta que la nova regulació pot suposar la fi del model econòmic del seu poble, que gairebé no té sector primari ni industrial, i que viu plenament del turisme.

Actualment el Port de la Selva té 621 pisos turístics registrats. I «segons això, en condicions òptimes en podríem tenir 50, i 100 com a màxim», diu Cervera, que afegeix: «Que em diguin qui decideix a quins 521 se’ls ha de dir que se’ls ha acabat», tot matisant que no es tracta de grans tenidors, sinó de famílies que durant anys han invertit els seus estalvis.

EL SECTOR, EN CONTRA. La Generalitat atribueix el canvi al fet que «l’aparició del fenomen dels pisos d’ús turístic és una de les causes de la disminució del nombre d’habitatges que es lloguen com a allotjament permanent». Però el sector no hi està d’acord. De fet, la presidenta de l’Associació Turística d’Apartaments (ATA) a les comarques gironines, Esther Torrent, recorda que «hi ha un 10% de pisos buits i els apartaments turístics només representen un 2% del parc d’habitatges de Catalunya».

Torrent alerta que els municipis de la Costa Brava «hauran d’eliminar entre el 40 i el 60% dels apartaments» que hi ha amb una llicència vigent a dia d’avui, i assegura que aquesta limitació repercutirà en altres establiments del sector com ara la restauració, el comerç o les activitats de lleure i nàutiques.

A més, des de Llançà Escarpanter diu que el que troba «més criticable» és «que no s’hagi consultat, en aquest cas als municipis, per veure si realment això ens estava bé o no, ni tampoc al sector, que som part fonamental». I en base a això, diverses associacions (l’ATA, la Taula Gironina de Turisme, la FOEG, la Cambra de Comerç o el Col·legi d’API de Girona) van fer divendres una roda de premsa conjunta per alertar el Govern que la nova normativa pot comportar la pèrdua de fins a 5.000 llocs de treball a la demarcació de Girona. Asseguren que el tancament d’apartaments tindrà un impacte econòmic negatiu en comerços i restauració, perquè la normativa pot comportar la pèrdua de fins a 500.000 visitants.

Les associacions també critiquen que es proposi «la mateixa medicina per a tothom» perquè creuen que la realitat de ciutats com Barcelona és molt diferent a la de pobles com Colera. I ho exemplifiquen explicant que els topalls proposats per la regulació indiquen que a Figueres, per exemple, hi podria haver 4.709 HUT, quan actualment només n’hi ha 299 de registrats (en el cas de la capital el problema és el d’habitatge). I la Federació Catalana d’Apartaments Turístics estudia emprendre «la via legal» contra el decret.