No és estrany que, a banda de ser la llar de milers de llibres i presentacions literàries, la Biblioteca Fages de Climent de Figueres aculli de forma temporal alguna mostra. Aquest novembre però, no n’acull una, sinó dues. Les exposicions repassen la vida i la trajectòria de dues grans pianistes Camil·la Lloret i Altafulla i Alícia de Larrocha. 

Just entrant a la dreta s’hi troben dues vitrines amb materials i documents relacionats amb la pianista figuerenca que donen una petita idea de la figura d’aquesta icona de la ciutat, tant del seu vessant professional com de la part més personal. Una mica més endavant hi ha diversos panells on es repassa la vida de de Larrocha. Cadascun fa un retrat d’algun dels vessants de l’artista, com per exemple la problemàtica que va patir a les seves mans.

Les exposicions es complementen a més amb una conferència sobre Alícia de Larrocha on Alícia Torra ha conversat  amb Miquel Alsina. I també amb una presentació-conferència a càrrec d’Anna Costal i Joan Gay anomenada «Camil·la Lloret, una pionera de la professionalització musical a Catalunya» prevista per avui dimarts a les 19.30 h.
 
CAMIL·LA LLORET I ALTAFULLA (FIGUERES 1903-1998). Filla del també músic Agustí Lloret Marquès, va viure en un ambient musical des de la seva infantesa rebent les primeres lliçons del seu pare. Va estudiar piano amb Lluís Bonaterra i va establir contacte amb Xavier Cugat amb qui va treballar i aprendre. L’any 1922 va haver de renunciar a una gira internacional europea amb Cugat degut als prejudicis de gènere de l’època.

Es va dedicar a l’ensenyament musical a Figueres i va complementar-ho amb la participació en formacions musicals com l’Orquestra de la Societat Coral Erato (1925), l’orquestra de la família Tortra (1924-1926) i The King Jazz (1927), on tocava a la Sala dels Miralls del cinema Edison. El 1933 es va convertir en directora del sextet instrumental del Teatre Municipal de Figueres. Entre el 1946 i el 1968 va tocar en orquestres de ball com la Mendoza (temporada 1946-47), Panamá (dècada dels 50) i l’Orquestra Río (1957-1968).

Va encapçalar la direcció de l’Escola de Música de la Cambra Agrària (1950) i va aconseguir que, l’any 1976, la seva escola passés a ser l’Escola Municipal de Figueres. En total van assistir a les seves classes entre 2.500 i 3.000 alumnes, amb col·laboracions d’il·lustres com Josep Maria Surrell o Margarita Mas.

La ciutat de Figueres va reconèixer la seva trajectòria professional, amb l’entrega de la Fulla de Figuera de Plata (1981), a més també té una plaça dedicada al seu nom.

ALÍCIA DE LARROCHA (BARCELONA 1923-2009). La seva mare i la seva tia, Carolina de la Calle, van ser deixebles d’Enric Granados i, per tant, va créixer en un ambient familiar molt musical. El 1927 va ser instruïda per Frank Marshall, qui va acordar amb la família limitar a dues o tres les aparicions en públic a l’any degut a la popularitat d’aquesta «nena prodigi». El seu debut amb orquestra va tenir lloc el 28 d’octubre de 1934 al Palau Municipal de Belles Arts de Barcelona, quan tenia 11 anys, amb el mestre Joan Lamote de Grignon i la Banda Municipal de Barcelona.
L’impacte de la Guerra Civil va fer que, des de l’any 1940 fins al 1946, els seus concerts es limitessin al territori espanyol. Això va canviar el 7 d’octubre de 1947, quan va anar a Lausana (Suïssa) a fer el seu primer recital a l’estranger. L’any 1954, el director d’orquestra Alfred Wallestein la va convidar a fer una gira de nou concerts pels Estats Units. La relació amb el país americà es reforçà el 1965, quan el relacions públiques de Nova York Herbert Breslin li va oferir un contracte amb Columbia Artist amb una sèrie de concerts per començar. A partir de llavors, va ser reclamada per fer tres gires anuals de concerts als EUA, fins al 2003, any de la seva retirada dels escenaris amb gairebé 4.000 concerts acumulats.

El 14 de juny de 1968 va tenir una greu lesió a la falange del dit polze de la mà dreta que va fer perillar greument la seva carrera. L’exitosa intervenció del Dr. Trueta a Barcelona va aconseguir salvar i solventar la lesió.

Entre els nombrosos premis i honors rebuts per la pianista hi figuren quatre premis Grammy, tres premis Edison i el premi UNESCO, Consell Internacional de la Música.