El càncer continua sent la principal causa de mortalitat a la nostra comarca. L’any 2022, el 29,9% de les defuncions registrades per la Fundació Salut Empordà (és a dir, tres de cada deu) van estar provocades per alguna variant d’aquesta malaltia, mentre que la segona causa van ser les malalties del sistema circulatori (22,35%) i la tercera, les del sistema respiratori (14%). Així, per primer cop després de la pandèmia, la mortalitat per covid-19 passa al quart lloc del rànquing, amb un 7,78%. 

Aquesta és una de les conclusions que es pot extreure de l’informe Indicadors Clau de l’Alt Empordà 2023, de la col·lecció INDIKA, publicat recentment per la FSE. Un informe que precisament demostra que el coronavirus ha anat retrocedint. «La repercussió de la pandèmia en l’economia ha tocat tots els sectors i, a la nostra comarca, es reflecteix especialment en l’activitat del turisme i l’hostaleria», diu el document, que afegeix: «Tot i que els indicadors del 2020 i el 2021 són dolents, les dades relacionades amb l’ocupació hotelera, els usuaris o el nombre de pernoctacions del 2022 han superat ja les dades del 2019 i, a més, amb recuperació de turisme estranger». 

MENYS FORMATS. Una altra de les dades destacades que constata l’Indika és que l’Alt Empordà és la segona comarca catalana amb una taxa d’escolarització més baixa, només superada per l’Aran. Tan sols el 73% de les persones amb 17 anys o menys estan inscrites en centres autoritzats, quan la mitjana catalana és del 81,6%. 

A més, l’any 2020 (que és l’últim de què es disposen dades) hi havia 26.825 alt-empordanesos amb estudis superiors; és a dir, un 22,13% de la població d’entre 15 i 85 anys. D’aquests, 14.675 eren dones (un 24,34% del total) i 12.150 eren homes (19,93%). Així doncs, hi ha més dones amb estudis superiors que homes, que de fet ja és la tendència europea. Però comparant les dades amb les del conjunt de Catalunya, s’observa que els percentatges formatius de la comarca també són inferiors a la mitjana en aquest sentit. I és que, el 2020, el 35,31% de les catalanes i el 31,85% dels catalans tenien estudis superiors.

ATUR, NATALITAT I ENVELLIMENT. L’estudi de la FSE indica que les taxes d’atur registral del 2022 milloren respecte dels anys anteriors (fet que també constata una recuperació postpandèmia), tot i que continuen sent pitjors que en el conjunt de Girona, i també que a la resta de Catalunya, durant la major part de l’any.  

D’altra banda, la natalitat ha anat a la baixa a les nostres contrades i es perceben algunes diferències clares entre els municipis en funció del pes percentual que hi té la immigració i dels perfils de procedència dels residents. Concretament, la taxa bruta de natalitat ha caigut un punt a la comarca: ha passat del 8,4 nadons cada 1.000 habitants del 2020, als 7,6 del 2021, que són les últimes dades disponibles. Pel que fa a la taxa d’envelliment, augmenta. El 2022 hi havia 3,62 persones d’entre 15 i 64 anys per cada major de 65, quan ara fa una dècada aquesta xifra era de 4 persones. Malgrat tot, les previsions de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) apunten que d’aquí a 20 anys l’Alt Empordà només tindrà dues persones d’entre 15 i 64 anys per cada major de 65.