Tirem endavant un exercici senzill d’imaginació. Suposem que som un ocell, un amb bona vista i d’alada generosa, ja que hi som, i que ens trobem sobrevolant Figueres el passat diumenge, 5 de novembre, al voltant de les deu del matí. I suposem, també, que tenim almenys una minsa capacitat comparativa, un do que ens permet veure com els carrers i les places es van tenyint de mica en mica de rosa i, això, ens empeny després a fer un símil: a contemplar un bombeig sanguini que va acolorint i vitalitzant la ciutat. 

Tot seguit, aquest ocell buscaria el cor, és clar. Per què, d’on si no és del cor es pot impulsar tanta i tanta sang? I aleshores, si fóssim una au perspicaç, entendríem que el cor també es pot vestir de metàfora: en aquest cas, deixaria a un costat els teixits musculars per adquirir la forma d’entitat. I ja podem deixar de ser un ocell.

El Grup Iris va tornar a exhibir diumenge batecs solidaris amb la vuitena edició de la Cursa de la Dona. La presidenta de col·lectiu, Lídia Albert, assenyalava en una entrevista recent a aquest mitjà, un mes abans de la celebració de la prova, que més enllà de la participació el més rellevant era que es pogués transmetre el missatge: el que són, el que fan i el perquè de tot plegat. «La cursa és el motor econòmic de Grup Iris, i el més important és arribar a la màxima difusió possible del que és i el que representa l’entitat: a què ens dediquem per si mai ningú ens necessita», deia. 

I aquesta tramesa es va reivindicar durant la passada jornada dominical. Ho va fer amb una nova multitud altruista: des de l’organització concreten que es van registrar fins a 4.340 participants, un volum de dones molt semblant al de l’any passat que permetrà aconseguir una recaptació que es destinarà a la lluita contra el càncer de mama, sigui mitjançant l’impuls de tallers i teràpies o a través de la donació a investigadors i hospitals. «Un any més, la gent solidària i l’univers s’han unit per regalar-nos un dia màgic i espectacular: arribar a 4.340 persones inscrites diu molt de la població figuerenca, de l’Empordà i d’arreu», assenyala Albert, que també fa un esment particular al voluntariat, l’autèntic motor d’aquesta activitat: «Hem vist treballar més que mai el nostre voluntariat, persones que són vuit anys més grans i que, per tant, han fet un sobreesforç. A banda, la gent dels Almogàvers ens ha ajudat en tot el procés de muntatge i també hem vist emergir un voluntariat molt jove i solidari –procedents de les escoles Escolàpies i La Salle–, que ofereixen el seu temps a canvi de res; gràcies als centres per fomentar un ensenyament amb valors».

Amb l’ajuda de tothom es va poder efectuar el tret de sortida. A les deu del matí, com sempre. Des del carrer Nou, a l’altura de la Font Lluminosa, les corredores –i caminants– van emprendre un traçat de cinc quilòmetres que va resseguir els punts cèntrics freqüents: des del carrer Nou van tornar pel carrer Sant Pau i van vorejar la Rambla abans d’emprendre la pujada del Castell, i des d’allà van retornar a la plaça Catalunya, aquest cop passant per la plaça de l’Ajuntament.

Més enllà de la cursa, l’organització també va preparar altres activitats paral·leles:  jocs per als més menuts –novetat d’enguany–, food trucks, ritmes de batucada o la ja emblemàtica classe de zumba a l’escenari de la plaça Catalunya. 

LA CURSA VINENT. Segons apunta Albert, la Cursa de la Dona figuerenca l’any vinent s’avançarà al calendari per evitar la «saturació» de proves esportives i de caràcter solidari, molt presents a principis de tardor. Encara no hi ha data, però la fita és clara: «Mirarem de no afectar ningú i de donar aire a la població». Sigui quan sigui,  l’ocell tornarà a volar, i segurament ho farà amb un ambient menys fresc, tot gaudint ben enlaire d’un pla zenital on un gran cor bombejarà solidaritat per carrers i places amb tanta força que entrarà a les llars.