Setanta anys després El Crist torna a casa. La icònica peça pintada per Salvador Dalí ja es troba al Teatre-Museu Dalí de Figueres provinent del Kelvingrove Art Gallery and Museum, d’Escòcia. Es tracta, sens dubte, d’una de les exposicions més importants dels darrers anys tal com ha explicat durant la presentació de la mateixa el president de la Fundació Dalí, Jordi Mercader, «la gent podrà gaudir durant sis mesos d’aquesta obra que tant a costat portar. Tot l’esforç ha valgut la pena». De fet, la intenció era que la peça arribés abans però la irrupció de la Covid va provocar «que tot s’endarrerís. Això ha fet que haguem tingut més temps per preparar-la amb més intensitat, interès i il·lusió» clou Mercader.

Un fet que queda palès amb l’excel·lent muntatge que acompanya la mostra de la tela.  El projecte expositiu té com a preludi un altre dels quadres icònics de Dalí La cistella de pa (1945), que abandona temporalment el seu lloc a la Sala del Tresor i que permet «veure únicament aquí aquestes dues obres» ha apuntat la directora del Museu Dalí, Montse Aguer. El recorregut continua a través d’una mostra del procés de creació de l’artista amb material inèdit com cinc fotografies, sis peces de material preparatori i un quadern amb estudis i esbossos creats els any 1948 i 1958. Abans de l’entrada a la sala on està situada la peça principal es poden veure dos audiovisuals d’uns 6 minuts on es posa en context el procés de creació, el paisatge i la comparativa de la peça de Dalí amb altres obres sobre Crist com el de Velàzquez, Zurbarán o Alonso Cano. Tot just després hi ha la sala amb el majestuós Crist. La iluminació curosa convida a contemplar aquesta meravellosa obra. La seva ubicació permet visualitzar la peça des de diversos angles, un fet que permet observar amb detall tota la peça.
 
LA CREACIÓ. «El meu Crist no s’assembla als altres, sense deixar de ser clàssic. Crec que és al mateix temps el menys expressionista de tots els que han estat pintats actualment. És un Crist bell, com el Déu que és», així explicava el propi Dalí el perquè de la seva obra. Una peça que va comptar amb dos models: el gimnasta i especialista de pel·lícules d’acció californià Russ Saunders i un altre model «que encara no hem pogut identificar, però que sabem que existeix gràcies als negatius inèdits de Weiman & Lester que es conserven a la Fundació» ha detallat Aguer.
La directora ha explicat diverses fases de la creació de la peça, com el viatge de Dalí per veure el dibuix de Crist al monestir de la Encarnación a Àvila el 1948. Aguer també ha desvetllat perquè han decidit anomenar la mostra El Crist de Portlligat: «la part baixa del quadre és un reflex magnífic de la badia».

PER QUÈ GLASGOW? El desembre de 1951, el director de la Kelvingrove Art Gallery and Museum, Tom Honeyman (1891-1971), visità l’exposició del Crist dalinià a la galeria Lefevre de Londres. L’impacte que li produeix la peça és tan gran que decideix adquirir-la. Després de vàries negociacions, la ciutat de Glasgow es fa amb la peça de Dalí per 8.200 lliure esterlines. El quadre s’exposà al Kelvingrove Art Gallery and Museum fins que l’any 1961 un visitant va apedregar la tela. Tot i els excel·lents treballs de resturació, si s’observa amb detall la part inferior esquerra de l’oli, es pot intuir la zona on es va produir l’impacte.

L’any 2006, després de la reobertura del museu per reformes, la peça va tornar al seu lloc habitual, on només en marxa en comptades ocasions. «Són el museu i l’Ajuntament, és a dir la gent de Glasgow, la que ens ha fet la confiança i han permés que tinguem El Crist avui aquí», afirmava Aguer durant la presentació.
 
EL LLIBRE. L’arribada del quadre ha estat acompanyada de la publicació d’un llibre que indaga sobre els motius pels quals Dalí va crear El Crist. El volum publicat per Planeta té per nom Per què Dalí? i en són coautors l’escriptor i guanyador del premi planeta Javier Sierra, el pintor Antonio López i la directora del Museu Dalí Montse Aguer. La directora ha explicat que el volum «es complementa amb articles tècnics molt precisos de personal de la casa», com Carme Ruiz, Irene Civil, Laura Feliz i Rosa M. Raurell. Entre els textos en destaca especialment el de Sierra qui s’adreça al geni empordanès com si es tractés d’una correspondència epistolar.