La Carme Contreras és una veïna de Llançà a qui fa més de 20 anys que van diagnosticar fibromiàlgia. D’aleshores ençà ha pres analgèsics, antiinflamatoris, antidepressius i tota mena de medicaments per intentar minimitzar les fiblades cròniques. La Teresa Nuses, de la Selva de Mar, pateix la mateixa malaltia. I malgrat que té la platja a 2 quilòmetres, feia 3 anys que no hi anava. «Perquè a mi no m’agrada el sol. Per tant, abans baixava a primera hora o a darrera hora. I ara, a primera hora aprofito per fer el màxim de coses, perquè el dolor va in crescendo al llarg del dia i si no ja no puc fer res. I a la tarda és quan estic més fotuda i, per tant, també vaig deixar de baixar».
Però ara en torna a gaudir, perquè juntament amb la Carme, i amb vuit persones més, participa en una iniciativa pionera a Catalunya que vol reduir el dolor i la fatiga crònica i millorar el benestar emocional d’aquests pacients a través d’accions grupals vinculades al mar i el seu entorn. Es tracta d’un programa impulsat per l’Equip d’Atenció Primària (EAP) de Llançà, amb la doctora Carme Pigem al capdavant.

«La fibromiàlgia és una malaltia de moment encara una mica incompresa en què, tot i que a nivell farmacològic no tenim medicaments específics, a nivell no farmacològic tenim una activitat, que és l’exercici físic adaptat, que sí que s’ha mostrat eficient», explica Pigem. A la consulta es trobaven moltes persones amb dolor crònic i van pensar que per intentar ajudar-les es podien fer valdre del mar com a «actiu terapèutic». «Com que el mar té uns beneficis extres per la flotació, el fet que facilita el moviment de les persones, i també el soroll, les ones, el color... que ens relaxen, vam pensar fer una activitat adaptada aquí», diu la doctora.

Després d’una sessió teòrica sobre la fibromiàlgia, van convocar les participants a la platja per fer sis sessions pràctiques. Per organitzar-les, van contactar amb l’associació local Som Mar. I la seva presidenta, Xènia Ros, detalla: «La Recepta Blava per a persones amb fibromiàlgia consisteix a fer moviments suaus, llargs, articulars, en els quals es puguin sentir millor només pel fet de moure el cos d’una manera conscient». 

Per això, durant les sessions pràctiques es fan exercicis de moviment corporal, tècniques de relaxació, caminar en silenci i lentitud, mindfulness i banys de mar. I més enllà de la flotabilitat i la sensació de llibertat que dona a les usuàries, Ros destaca: «Amb un mar saludable rebem molt de benestar, perquè aquestes sals, els ions negatius, el paisatge, la bellesa, el silenci... ens influencia en un altre nivell. Augmenta la capacitat de deixar el dolor en segon terme i passa a primer terme el benestar d’estar amb altres persones, de compartir».

Preguntades sobre si han notat algun canvi, les participants responen afirmativament, per dos motius. La Carme Contreras explica que mai havia gaudit tant del mar perquè se’l prenia com un esbarjo, però ara se li han «obert els ulls». «Pel meu pes i la meva incapacitat no puc caminar i la dieta no em fa res; però fent exercicis a l’aigua em puc moure. Li he agafat el gustillo i em noto desinflamada», diu, tot afegint que també hi ha el vessant emocional. «Estar amb persones que pateixen com tu i que fan l’esforç com tu, et fa veure que totes tenen aquest benefici. I dius: “Bé, potser no és alguna cosa psicològica meva si tothom ho sent igual!”».

Uns beneficis subscrits per la Teresa, que recorda que «amb la fibromiàlgia la gent es focalitza molt en el dolor, però també és molt fotuda a nivell anímic i molt desconeguda. I trobar-te amb gent que té el mateix t’ajuda molt».

De moment l’EAP s’ha plantejat l’activitat com una prova pilot a partir de la qual s’extrauran dades que puguin ser l’avantsala d’un estudi científic. La doctora Pigem admet que encara és una mica inicial i diu que, malgrat que «l’experiència immediata ha estat molt positiva», volen veure si aquest efecte és persistent en el temps. Per això, abans de començar van passar dos qüestionaris a les participants i quan acabin totes les sessions (ara se’n farà una de mensual perquè puguin mantenir els hàbits adquirits) els hi tornaran a passar. A partir d’aquí, decidiran com avancen. Però les usuàries ja n’han extret les seves pròpies conclusions. 

La Carme Contreras, per exemple, ja s’està pensant com ho farà ara que arriba l’hivern. I ella mateix es respon: «La piscina no és igual, perquè aquí estic respirant l’olor de la posidònia, de les aigües, del mar... i la piscina és tot clor. Per això crec que ho combinaré i faré les dues coses».