Primera entrevista en aquest setmanari a Miquel Brugat com a alcalde de Peralada després dels primers cent dies de govern. El batlle destaca projectes imminents i problemàtiques actuals com ara el tractament de la sequera per part de l’ACA. 

Passats els primers cent dies de govern, quina valoració en fa?
Com a alcalde, estic molt content i molt agraït de l’ajuda de la gent de la població. La veritat és que em sento molt acompanyat i això fa que els petits problemes del dia a dia es puguin solucionar amb immediatesa. 

Ser alcalde és posar solució a tots aquests petits problemes del dia a dia que sovint no són ni visibles. Ho creu així?
El dia a dia es menja molt la gestió. El dia et canvia per segons i has d’anar gestionant tot el que va sorgint, però és bonic, eh? Ho recomanaria a tothom. A mi l’experiència m’està omplint molt com a persona i, al final, el que dèiem dels entrebancs diaris és com arreglar alguna cosa de casa; el poble és casa nostra.

Rellevar una figura com la de Pere Torrent, amb setze anys al capdavant, no deu ser fàcil, tot i que vostè també té un cert bagatge dins l’ajuntament. Com ha sigut el relleu?
El relleu ha sigut molt natural, jo havia estat tècnic durant catorze anys i sempre hem treballat plegats, tenim molta complicitat. Els últims quatre anys vaig aprendre molt al seu costat com a tinent d’alcalde i regidor i, durant tota la campanya, m’he sentit molt acompanyat per part seva. Si tinc qualsevol dubte, el truco, m’ajuda i m’aconsella i, com un veí més, si veu alguna cosa que cal arreglar o una incidència, m’avisa. 

Aquest estiu se’ls ha posat en el punt de mira per la gestió de la sequera. És la problemàtica més important de Peralada ara mateix? 
Certament, la problemàtica més gran que ens hem trobat com a equip de govern és el tema de la sequera i, com a alcalde i representant de l’Ajuntament de Peralada, ens sentim molt desemparats. L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en cap moment s’ha posat en contacte amb mi o amb algun membre de l’equip de govern per saber el que passava. L’únic que van fer va ser el comunicat i no hem trobat cap més ajuda per part seva. Des del consistori, el que hem fet és elaborar una ordenança de sequera per posar fil a l’agulla amb les petites incidències de la gent que no compleix la normativa. L’ordenança està a exposició pública inicial, i ara és el moment de presentar al·legacions i resoldre-les. Aquesta feina la vam fer al mes de juny i tot just aquesta setmana l’ACA ens ha presentat el model que va comprometre’s a enviar a totes les poblacions. Nosaltres al mes d’agost ja la teníem aprovada, per tant, ja havíem fet la feina. També hem fet un pla de sequera, que tenim a exposició pública, i és el que ens ha de marcar les línies a seguir. Pel que fa a la normativa que ens ha imposat l’ACA, a part d’amenaçar de sancionar-nos, ja hem anat seguint tot el que ens ha marcat: no regar els espais verds —si passegeu pel poble, veureu que la majoria dels espais verds tenen les plantes mortes o s’han retirat— i tampoc netegem la via pública. Ara que s’ha acabat la temporada de bany, estudiarem usar l’aigua de la piscina i reaprofitar-la per netejar places i carrers. 

"L’ACA entén que som uns 1.900 habitants censats tot l’any i aquesta no és la realitat"

Entenc, però, que el que fa pujar el consum d’aigua és el camp de golf?
No, això és el que tothom es pensa i ataca, però no és així. El problema ve pels habitants equivalents al municipi. És a dir, l’ACA entén que som uns 1.900 habitants censats tot l’any i aquesta no és la realitat. La nostra empresa gestora de l’aigua va fer un informe —que hem presentat diverses vegades a l’agència— fent constar que no són aquests els habitants equivalents, són cap a uns 3.500 habitants equivalents cada dia, entre turisme i segona residència que hi viuen tot l’any, però no estan censats. A més, a l’estiu arribem a 4.600 habitants. És cert que tenim molts habitatges, més de 1.000, i a més a més tenim la restauració, els hotels, els equipaments esportius... Amb els clubs esportius, que funcionen molt bé, tenim més de 500 joves que practiquen esport (patinatge, bàsquet i futbol) i tot això també s’hauria de tenir en compte. Ara hem tancat totes les dutxes igual que a la piscina es van tancar les interiors, però l’ACA no fa cas de les dades i això ens fa pujar molt el consum. Aquesta problemàtica també la tenen molts altres municipis que també tenen urbanitzacions. I, segurament, hi ha gent que utilitza malament l’aigua i reomple piscines quan no es pot, però el que l’ACA no pot pretendre és que poblacions amb pocs recursos sancionin. Com ho fem? No podem entrar dins d’una propietat privada i comprovar si han omplert o no la piscina. No tenim suficients mitjans. 

A quines altres dificultats municipals caldria posar el focus?
El que tenim a les poblacions petites és el fet de trobar finançament per tirar endavant projectes rellevants. Ara tenim un municipi molt arreglat i on tenim l’ull posat és en  temes urbanístics i de serveis que hem d’anar treballant, però ens cal trobar finançament. 

Darrerament, s’ha rebut una subvenció pública de Cooperació Econòmica i Cultural. Com es revertirà al municipi?
Aquesta és una subvenció de la Diputació de Girona que demanem cada any. Hi ha una part de cultura que es reverteix en espectacles culturals i has d’escollir-los del catàleg propi de l’ens, Escènics, i una altra part preveu el manteniment de camins que es fa anualment. Finalment, n’hi ha una altra que va destinada a maquinària tecnològica del consistori, com ara equips informàtics. 

Tot i això, sempre se’n necessita més. 
Sí, ara les subvencions interessants són les dels fons europeus Next Generation per fer un carril bici que connectarà el golf amb el poble i també per fer el canvi de lluminària d’una part del centre històric i d’una part de la urbanització Peralada Residencial. A més de la instal·lació de plaques solars als equipaments esportius. També en tenim una altra de destinada al canvi d’una part de la xarxa d’abastament d’aigua de Vilanova de la Muga. 

Ser alcalde d’un municipi ja és complicat, però ser-ho de dos nuclis com ara Peralada i Vilanova de la Muga no deu ser fàcil, oi?
Considero que som un municipi; com a treballador i dinamitzador sempre he intentat traslladar que no és cap barrera. Puc entendre que és una barrera per a la gent gran que no pugui desplaçar-se o no té una xarxa que el pugui acompanyar en segons quins serveis ubicats a Peralada, però vaig veient que hi ha gent de Vilanova que utilitza els serveis. Per exemple: la mainada ve a l’escola, fan les visites mèdiques al CAP, fan gestions  municipals o venen a activitats que s’organitzen a Peralada, i al mateix temps veig com gent de Peralada va a Vilanova. No hi veig problema. Sobre el tema de la gestió, els darrers quatre anys com a tinent d’alcalde gestionava part de Vilanova de la Muga, però ara hi ha en Jaume Caball que ocupa aquest càrrec i és més fàcil de gestionar perquè s’ocupa de tots els temes que se’n deriven, amb el meu suport, evidentment. 

Parlant de serveis, com ha canviat la vida del poble amb l’ampliació dels serveis educatius de l’institut?
S’ha notat notablement. Ara ja hi ha les quatre línies i enguany ja tenim 4t d’ESO amb dues línies a cada curs. Actualment, ja hi ha cap a 240 joves que fan l’ESO aquí i això ajuda el poble perquè veus que els joves del municipi se’l senten com a seu i donen la benvinguda a alumnes d’altres pobles, és a dir, que fan una mica d’ambaixadors i això és important. També es palpa perquè els pares d’aquest alumnat utilitzen els comerços, serveis i instal·lacions del poble.

Pel que fa a equipaments municipals, Peralada està bastant cobert. Què manca, però, de manera imminent?
Com a projecte gran ens agradaria fer una residència de gent gran. És un projecte que teníem al programa electoral i hem de veure de quines opcions disposem, ja que difícilment la podrà construir l’Ajuntament per tots els costos que suposa, però cal trobar quines fórmules tenim per tirar-la endavant. 

Un altre dels problemes de Peralada és l’elevat cost de l’habitatge. Hi ha alguna mena de pla per fer-lo més accessible?
Ara tenim sobre la taula una modificació del planejament urbanístic i hi haurà una gran quantitat de parcel·les destinades a habitatges socials, i serien habitatges amb el màxim de metres que permet la llei. També  tenim altres zones on s’està estudiant la viabilitat per poder-hi desenvolupar aquests habitatges. 

El municipi té una història i llegat cultural que sovint es coneix més a fora que no pas a dins de la mateixa comarca. Ho creu així?
Sí, potser ens coneixen més pel castell de Peralada, per l’empresa de joc del casino, els restaurants... Costa que la gent entri al centre històric, i convido a tothom que ho faci. El castell i el celler són els nostres grans ambaixadors, però de mica en mica hem anat trobant solucions i fent activitats de dinamització del centre històric, això fa que ens complementem molt bé i pel municipi és beneficiari. A més, fa poc vam recuperar 60 metres de muralla i això ens va fer veure que havíem de traslladar el pessebre vivent al centre històric. Al cap de 38 anys vam canviar l’emplaçament i la sorpresa va ser de tothom en veure que hi havia una gran resposta per part de la població pel que fa a voluntaris i figurants i també pel nombre de públic, que va augmentar. La fira medieval també l’hem traslladat al centre històric i, ara, el club de futbol, que l’any passat va muntar el passatge del terror al centre cívic per festejar Halloween, enguany el trasllada també als carrers del centre històric. La clau és anar trobant activitats per convidar la gent a descobrir que tenim un gran centre històric.