Poques formes hi ha més boniques de conèixer Castelló d’Empúries que superin els dies en què s’hi celebra la Ruta de l’Art. La proposta artística, organitzada per la pintora Anna Maria Constanseu, transforma el municipi en un recorregut a través de divuit espais on s’hi poden veure obres de més de 100 artistes. La inciativa ha celebrat entre el 12 i el 15 d’octubre la seva setzena edició, i les valoracions que en fa l’organitzadora no podrien ser més postives: «ha estat bestial. Aquest any hem tingut gent molt bona. Tant artistes com públic han quedat molt contents».

L’edició d’enguany ha recordat en alguns moments la típica imatge dels turistes estrangers movent-se amunt i avall pel passeig de Gràcia amb un plànol de la ciutat barcelonina a les mans. En aquest cas, però, els visitants no anaven gens perduts, al contrari. La ruta no només és un magnífic aparador artístic, sinó també una gran font d’informació. I això és gràcies en bona part que a pràcticament totes les exposicions s’hi troben els i les artistes. «Molta gent coneix l’obra, però no posa cara a l’artista. Aquesta és una de les condicions que vaig posar des de l’inici; cada artista és responsable de les seves obres», explica Constanseu. D’aquesta manera, no és estrany veure com neix d’una forma amena i distesa un diàleg entre artistes i visitants. Els mateixos creadors són, doncs, els narradors de primera mà del rerefons que hi ha a cada obra, aprofundint en detalls que d’entrada podrien passar inadvertits. Fins i tot en alguns casos desgranen al mil·límetre les vicissituds del procés d’elaboració que hi ha darrere de cada peça exposada. «Ho capto tot al moment, després sí que hi ha un treball de color, però les imatges són instants, moments irrepetibles», explica l’artista Pere Sicilia sobre les magnífiques imatges exposades al convent de Sant Domènec.

Aquest és un dels motius pels quals la Ruta de l’Art és en si una proposta diferent, però n’hi ha més que aconsegueixen que els visitants gaudeixin de la passejada, descansin, dialoguin, contemplin i fins i tot que badin, que s’encantin. Una invitació a quedar-se embadalit.

TOT AL SEU LLOC. Un altre dels motius és la disposició de les peces. Ordenar els divuit espais de la ruta amb les obres corresponents no és una tasca fàcil. Per aquest motiu és d’agrair que cada peça sembla haver trobat el seu espai natural al llarg del recorregut. El resultat és una simbiosi entre art i espai on es genera una harmonia visual que permet al visitant gaudir d’un  passeig artístic amb certs  moments màgics.

Cada raconada és una meravella, com per exemple al claustre del convent de Santa Clara, on les peces reflexives de Lydia Jareño encaixen de forma gairebé natural amb l’espai, o l’impactant muntatge d’Enric Teixidó situat al pis superior del convent. Una concordança amb l’espai que es repeteix també al Palau Macelli amb les instal·lacions de Carles Arfelis, o a la basílica de Santa Maria amb les escultures de fusta de Xavier Puente.

DE LA ‘A’ A LA ‘Z’. Un altre dels trets més característics és la multidisciplinarietat, ja que al llarg dels divuit espais s’hi pot trobar un ventall ben ampli de propostes: escultures amb peces de marbre com les d’Albert Ferrer o metàl·liques com les Josep Maria Viaplana, pintures d’estils diversos amb aquarel·les de Gabriel Casadevall o traçats hiperralistes com els paisatges traçats per Josep Maria Solà... Fins i tot hi ha una  sorprenent instal·lació sinestèsica obra de Lisa Deskren, anomenada Le son des coleurs, que ofereix una experiència cromàtica  i acústica als sentits. Un festival artístic complet.