Vilajuïga és des d’aquest diumenge la nova seu de les oficines del Parc Natural del Cap de Creus. Després d’una remodelació de cinc anys amb un cost de 200.000 €, l’antic CAT del municipi ha agafat el relleu de l’anterior ubicació, situada al monestir de Sant Pere de Rodes. «Aquí estem més ben comunicats, tenim el tren i la carretera a tocar i una gran esplanada d’aparcament», ha explicat el director del parc natural, Ponç Feliu. L’acte inaugural ha comptat amb la presència del conseller d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, David Mascort, i els alcaldes i alcaldesses dels vuit municipis que integren el parc: Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.

La trobada ha arrencat a dos quarts de deu del matí amb la xerrada «El patrimoni natural submarí del parc», a càrrec de Boris Weitzmann, que ha fet una exposició sobre la fauna, la flora i el relleu marí del parc, incidint en la bio­diversitat i la importància de la zona mediterrània. Un espai singular al món pel que fa a espècies, on hi creix el coral·ligen, una alga de roca dura amb presència exclusiva al Mediterrani. La següent intervenció ha estat de Jenar Fèlix, autor del llibre La pedra seca al cap de Creus, que ha fet camí els darrers anys pel territori documentant carrers, empedrats, paravents, barraques, murs, baumes murades..., de construcció amb pedra seca. El relleu l’ha agafat un altre autor, Arnald Plujà, l’escriptor de Masos del cap de Creus, que ha volgut incidir en la població, el patrimoni, els masos i tot allò que sense estar dins de la definició de parc natural també en forma part. La penúltima xerrada ha estat a càrrec de Josep Maria Dacosta, que ha relligat deïtats grecoromanes amb diferents conceptes i característiques del mateix parc.

25 ANYS DEL PARC. La darrera intervenció abans que la trobada es traslladés a l’exterior de la nova seu ha estat a càrrec del director del Parc Natural del Cap de Creus, Ponç Feliu. La xerrada ha fet un recorregut històric pels 25 anys del parc, en què s’ha explicat el camí que s’ha recorregut fins al dia d’avui, així com la importància de les espècies i la fauna que hi habita, i també del seu gran valor ecològic, ja que dues de les cinc reserves naturals integrals de Catalunya estan dins del recinte del parc: «són espais de protecció màxima, llocs privilegiats que hem de blindar».
Feliu també ha incidit en els reptes que tenen davant, com la massificació del cap de Creus, els canvis de sòl, la sequera i els incendis: «treballar coordinadament amb ajuntaments, entitats i tots els que treballen i viuen al territori, ja sigui en la vinya, la caça o pesca artesanal, ens permetrà tenir un paisatge mosaic que augmenta i preserva la biodiversitat».

PENDENTS DEL PRUG. Els actes han continuat a l’exterior de la seu, on hi havia ubicada la mostra de fotos dels 25 anys del parc natural, de Xavier Turrà, i l’exposició de la reproducció en miniatura de barraques de pedra seca del cap de Creus, de Joan Manuel Ijalba. Davant de les exposicions s’han realitzat els darrers parlaments, en què el conseller d’Acció Climàtica ha assegurat la voluntat de «treure a exposició pública el PRUG [pla rector d’ús i gestió] abans de finals d’any i d’intentar aprovar-lo el 2024». Fins al moment s’han fet centenars de reunions amb tots els sectors implicats per arribar a un «consens, que no aconseguirà un 100% de felicitat per a tothom, però tampoc farà un 100% a tothom».

Un cop aprovat, el PRUG tindrà una vigència de quatre anys i regularà les activitats que es duguin a terme dins l’àmbit marí del parc per garantir la conservació del patrimoni natural. Entre altres mesures, establirà la regulació dels usos professionals, esportius, recreatius, educatius o científics. També preveu un augment de la vigilància i el control de les activitats que s’hi desenvoluparan.
Mascort també ha fet referència a la construcció prevista d’un macroparc eòlic al cap de Creus, assegurant que «cal implementar generadors d’energies renovables al país per deixar de consumir energies fòssils i seria incomprensible que es fes arreu del territori menys en alguns llocs perquè la gent no els vol».

MOLT PER DESCOBRIR. Tot i l’ampli coneixement que és té avui de l’espai, totes les intervencions han coincidit que encara queda molt per revelar. «Avui hi ha més de 400 masos documentats, però encara en falten més», apuntava Plujà. Weitzmann mira cap al mar: «Tenim un gran atractiu per fer esnòrquel  i submarinisme, però encara queda molt potencial marí per descobrir».