L’equipament privat ha dut a terme una remodelació integral de les diferents estances i també ha fet una aposta clara per la mobilitat funerària sostenible amb la introducció de dos vehicles elèctrics a la seva flota. Muñoz ens explica tots els detalls de la nova seu

Recentment, el Tanatori-Crematori Àltima Figueres ha fet una renovació integral de les seves instal·lacions amb una clara aposta per la sostenibilitat. Què ha canviat?
S’ha fet una primera fase que ha finalitzat aquest any i se’n farà una segona de cara a l’any vinent. La primera ha apostat clarament per la sostenibilitat i l’eficiència energètica, ja que tot s’ha elaborat amb fustes nobles i hem posat plaques solars al sostre de l’equipament. 

L’aposta verda va més enllà de les instal·lacions, també en el transport, oi?
Sí, amb els vehicles funeraris elèctrics. Avui dia ja en tenim dos, un de fúnebre per fer els serveis funeraris i un altre cotxe més petit per fer gestions de l’empresa. D’aquesta manera reduïm molt el consum.

Deia que la remodelació preveia una segona fase. De què es tracta?
La segona preveu fer una nova sala i també preveu canviar la zona d’operacions, és a dir, la sala de tanatopràxia. Al mateix temps s’ampliarà l’oratori i el forn. 

Aquest és un espai que ha d’oferir serveis que no són gens fàcils de gestionar. Com ha de ser el tracte humà per part de l’equip?
Hem de tenir molta empatia, i cada cas és diferent, ja que hi ha gent que interpreta la mort d’un familiar com una alliberació,  perquè potser aquella persona fa molts anys que té una malaltia, i en canvi, hi ha casos que és ben al contrari, que són traumàtics, com ara accidents o malalties inesperades. Nosaltres hem d’intentar saber el tarannà de les famílies, i en aquest sentit sempre tinc una màxima, que és que aquí la gent hi ve per força, i és per això que hem d’intentar que ho passi el menys malament possible. Aquí ningú ho passa bé i per això hem ampliat molt la zona de l’entrada, convertint-la en un espai més càlid i diàfan, i també hem fet uns jardinets a les sales de vetlla per donar lluminositat amb llum natural. 

"A Espanya paguem el 21% d’IVA i hi ha països d’Europa que l’IVA dels serveis funeraris és zero"

Morir-se no és precisament barat, econòmicament parlant, però tothom es mor.
No és barat fins a un cert punt. Cal partir de la base que som una empresa de serveis funeraris, però com a tal som una empresa. A més, cal tenir en compte que els nostres serveis funeraris estan previstos amb un 21% d’IVA, és a dir, l’IVA que s’aplica als articles de luxe. I, evidentment, ningú vol morir-se, no és un luxe morir-se. A Espanya paguem el 21% d’IVA i hi ha països d’Europa que l’IVA dels serveis funeraris és zero. Per tant, aquí hem de pensar que una quarta part de l’enterrament va a impostos i l’altra part també és la disponibilitat. Som una empresa que està disponible 24 hores durant els 365 dies a l’any. 

Creu, però, que la societat sap que l’enterrament es cobreix amb l’assegurança vital?
La societat no té gaire clar que el sector funerari va liberalitzar-se fa molts anys i tothom té la llibertat d’escollir la funerària on vol fer el servei, independentment que tingui o no una companyia. Si tu et mors aquí Figueres, però vols que el servei el faci una funerària de Lugo, no hi haurà cap problema: vindran de Lugo i ja està. Les companyies tenen clar que tothom pot escollir la que vulgui, però el que passa és que les companyies són les que paguen el servei, i què volen? Doncs que els seus clients, els familiars, estiguin molt ben atesos i prima la qualitat del servei de la funerària, la instal·lació... És per això que moltes companyies ens envien els seus clients a nosaltres. A més, som el primer centre de tot Àltima pel que fa a la qualitat de servei; hi ha una companyia externa que fa les valoracions i estem deu punts per sobre de la mitjana. 

Una pràctica que s’estila, darrerament, és deixar preparat l’enterrament en vida. Abans no es feia tant. Per què?
No és que hi hagi hagut un canvi, però per a les companyies d’assegurances és un negoci fer pagar unes primes per deixar l’enterrament pagat. Però, per exemple, la meva mare està assegurada des que té vint anys i ara en té noranta-tres; penso que al llarg d’aquests anys ha pagat molts i molts enterraments. A la gent no li agradava el fet de pagar-se el funeral a través de primes periòdiques i el que van fer les asseguradores va ser posar una prima única. Però què passava? Que es revalorava amb el temps i les companyies van posar un topall d’edat fins als 70 anys. Per aquest motiu vam treure aquest producte per a la gent de més de 70 anys, però és diferent de la prima única perquè ells t’asseguren un capital, no els serveis. 

Creu que la mort s’hauria de normalitzar i així facilitaria el moment a les famílies?
Sí, totalment. La veritat és que la mort és un tema que costa molt de normalitzar i penso que és un tema que s’hauria de començar a tractar a les escoles, per poder dir a la mainada que les persones neixen, viuen i es moren. És cert, però, que cada vegada hi ha més gent que porta la canalla a la sala de vetlla. Abans quan la vetlla es feia a casa deien allò d’«a l’habitació no hi entris perquè l’avi se’n va al cel amb els angelets». Personalment, sempre que puc, aconsello que a la mainada els va bé psicològicament entendre que l’avi o l’àvia mor, ja que forma part de la seva educació. A vegades quan parlo amb docents els dic que jo mateix estic disposat a fer xerrades, perquè la mort ens costa d’entendre, a mi el primer, que estic en contacte amb ella cada dia, però realment penso que hauríem de normalitzar-la més, tot i que costa. 

Fins fa uns anys, aquí Figueres la majoria d’enterraments religiosos eren cristians. Com s’ha adaptat l’equipament a la multiculturalitat?
El nostre oratori és multiconfessional,  hi ha una creu que es pot treure i posar, i hem arribat a fer-hi pícnics o repartir-hi cava. Les cultures nòrdiques estan molt més acostumades que les nostres a la mort. Allà preparen una cerimònia de comiat i l’entenen com un ritual que després acaba amb un sopar o dinar amb tota la família. La cerimònia no és per als que es queden, és per  a qui se’n va. També hi ha les altres cultures que venen: musulmans, jueus, protestants, hindús, testimonis de Jehovà...

Quina és la religió que més abunda? O va cap a una tendència més laica? 
La cristiana, però és cert que hi ha una tendència a reduir les cerimònies religioses davant de les cerimònies laiques. I el perquè engloba diferents motius: el primer, perquè la gent molt gran normalment l’enterren a les esglésies dels pobles, i en segon lloc perquè les cerimònies laiques són més càlides que les religioses. I, finalment, en tercer lloc perquè hi ha una gran manca de capellans. Si vols fer una cerimònia un dissabte o un diumenge, ho tens complicat perquè aquí només tenim un mossèn, que l’assigna el Bisbat de Girona, per donar servei a les dues funeràries de la ciutat però aquest mossèn també fa missa a la Jonquera, Capmany, Masarac..., i normalment les misses són els dissabtes i els diumenges. Per tant, és complicat disposar dels serveis parroquials durant el cap de setmana. És per això que molt sovint l’alternativa fàcil és fer una cerimònia laica, ja que es fa el dia i l’hora que la família vol. 

Quines novetats hi ha al sector? Fa uns anys no ens imaginàvem que de les cendres d’algú en faríem joies o que les caixes serien de cartró.
Hi ha qui fa caixes de cartó, però no estan del tot homologades. Una de les nostres novetats és que hem fet una caixa que la part de la tapa és feta de pissarra, per poder-hi escriure o, sobretot  la mainada, pot dibuxar-hi. D’altra banda, una de les novetats més recents és que d’aquí a pocs dies incorporarem la planta viva. És a dir, fins ara, les flors que es feien servir per a la corona eren flors tallades que ens venen d’Holanda o de Sud-amèrica, per tant, la petjada de carboni és molt alta. El que hem començat a implementar a Barcelona i ara farem aquí Figueres és que les corones o els centres es faran amb una planteta amb test que forma la corona o el centre floral i, un cop acabada la cerimònia, es donarà una planteta a cada assistent. Així eliminem la petjada de carboni perquè és planta autòctona, ja que fem servir plantes de temporada.

Està prohibit o no llançar les cendres al mar? Hi ha urnes fetes expressament per ser dipositades al fons marí? 
Aquí tenim urnes fetes de sal i de sorra. Sobre el que preguntes, Espanya és un país que aquest tema no el tenia regularitzat, per tant, no estava ni permès ni prohibit, i per això la gent feia el que volia. És evident que cada vegada hi ha més gent que tira les cendres al mar i el que es feia abans era llançar les cendres amb urnes metàl·liques. El Ministeri de Transports va autoritzar dos punts del litoral català com a cementiri d’urnes al mar: un punt a unes quantes milles del Port Olímpic de Barcelona i un segon punt a unes quantes milles de les illes Medes. Però, al cap del temps, van començar a sortir aquestes urnes especials que dins tenen una bossa biodegradable i tot el conjunt es desfà. I va ser quan l’any passat va sortir una disposició que autoritza a fer el llançament d’urnes al mar sempre que estigui fet per una empresa autoritzada. Hi ha empreses que tenen una embarcació i poden fer el llançament, però cal fer un registre i donar una localització d’on l’ha deixat anar. Així és com es pot fer legalment. També hi ha urnes especials per enterrar i plantar-hi damunt arbres o plantes.