Aquesta història va començar essent una simple idea, va agafar cos amb els primers entrenaments i, finalment, va adquirir entitat després de complir els tràmits federatius. Les Valkirias, les ‘Valkis’, l’equip femení del Rugbi Club Alt Empordà, afronten tot just la tercera temporada com a equip oficial, un context que dota de sentit aquell esforç previ «de reunions i entrenaments» que es va dur a terme al principi. «L’evolució ha estat una veritable jornada d’aprenentatge i creixement: passar de ser un equip nou a arribar a les semifinals de la lliga a cada temporada que hem completat és molt especial», explica la llersenca Anna Ferrusola, capitana del conjunt. 

Ella forma part d’un engranatge prou transversal, sigui per edats  –al col·lectiu hi ha jugadores a partir dels 16 anys i fins als 35, encara que no hi ha cap límit perquè «tots els perfils són benvinguts»– o per procedència geogràfica: «La majoria som de l’Alt Empordà, però també hi ha noies d’altres comarques: de Vilobí d’Onyar, de Torroella de Montgrí, de Banyoles... Gràcies a totes les que s’animen a venir fins aquí podem mantenir l’equip viu», diu l’Anna. 

En efecte, els esforços de cada jugadora i del cos tècnic –encapçalat per l’entrenador, en Nil Compte– són fonamentals per tirar endavant la iniciativa. «Cada temporada hi ha molta feina al darrere, perquè som un club petit i no és gens fàcil trobar jugadores», assenyala. Actualment, la plantilla està formada per una vintena de noies, un bloc que no només entrena i competeix, sinó que també evoluciona des d’una mirada més eixamplada: «Volem fomentar el creixement personal de cada jugadora, treballant en les seves habilitats individuals i col·laborant per ajudar-nos mútuament a millorar en tot moment». 

AMB OPTIMISME. El bon ambient al vestidor –també a fora– és l’ingredient principal d’aquesta recepta reeixida. Ho confirma la capitana, que recorda que «aquest equip va néixer precisament de la cohesió entre amigues fora del camp amb una il·lusió comuna». «Fer pinya és clau a qualsevol esport d’equip, però per a les Valkis aquesta unitat és la nostra força: sabem que tenim germanes tant a dins com a fora del camp de rugbi, i això justifica tots i cadascun dels blaus que sempre tenim al cos». 

Les Valkirias van iniciar la temporada el passat 30 de setembre amb  una renyida derrota contra les Spartans (24-27), mentre que dissabte van sumar el primer triomf davant l’Hospitalet (12-31).
 
SENSE MASCULÍ. Enguany, l’equip femení no comparteix protagonisme amb el masculí, que s’ha dissolt per falta de jugadors. Tal com lamenta el president del Rugbi Club Alt Empordà, Luis Losantos, la davallada d’integrants –extensible a molts clubs esportius–, va tenir la pandèmia com a causa: «No hi ha hagut el reemplaçament que hi hauria d’haver». «L’any passat teníem prou gent per jugar partits, però com a mínim necessitem 25 o 30 fitxes, i ja anàvem molt justos; a mitjan temporada vam arribar a un acord amb el Banyoles per poder jugar amb ells, i n’estem contents», detalla. Aquests acords s’han repetit aquesta temporada: en veure que no s’assolirien prou fitxes per fer un bloc competitiu, s’han arribat a establir vincles amb equips com el GEiEG, el Torroella o el mateix Banyoles per poder donar una sortida òptima als jugadors locals. «Ara bé, continuem fent entrenaments amb nois, amb l’objectiu d’aconseguir crear i refer un equip masculí rejovenit que pugui competir el setembre de l’any vinent». 

I qui també es prepara a terres alt-empordaneses, en aquest cas amb les noies, és un grup de jugadores de l’incipient projecte femení dels Senglars de Torroella, un fet que permet a les Valkirias ser encara més competitives. 

Equips sèniors a banda, el club ja fa quatre anys que treballa amb el planter. Des que tenen l’escoleta en marxa, vaja: entrenen els dimarts i divendres a la tarda, amb mainada d’edats compreses des dels 5 fins als 15 anys. «Tenim una quinzena de nens i nenes, ben repartits, la qual cosa demostra que s’està perdent el biaix de gènere, i això ens omple de joia», celebra Losantos.