Dimecres a les set de la tarda s’inaugura a la sala d’exposicions l’Escorxador de Figueres la mostra de la 14a edició d’Empordoneses, anomenada «Dilogies alternatives. Digues... pren la paraula!». L’exposició d’enguany està comissariada per Pilar Farrés, que a diferència d’anys anteriors no ha volgut centrar-se únicament en una temàtica central i ha apostat aquesta vegada per llançar un repte a 22 artistes perquè creesin treballant en parelles una nova obra, amb llibertat total com a única indicació creativa, tal com ha explicat el director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, durant la presentació: «s’ha volgut que marcar el contingut no fos l’aspecte més important de l’exposició, sinó que el que sigui interessant sigui la creació en conjunt amb una altra persona, i que el contingut el decidís cadascuna d’aquestes parelles».

D’aquesta interacció n’han sorgit onze obres de nova creació fruit de l’interès dels mateixos creadors, que coviden l’espectador a reflexionar sobre l’ésser humà, el misteri de la vida i la complexitat i els reptes del nostre present. La majoria de les peces són instal·lacions que presenten una mescla de disciplines, i de cadascuna en neix una frase, un missatge, que queda recollit en l’exposició formant part d’una mena de relat; «possiblement per això hem cregut necessari convidar a la reflexió cinc veus expertes que, des del coneixement de les intencions dels artistes ens han obert el ventall de diferents temàtiques», detalla Farrés. Per aquets motiu cinc crítiques d’art, Judit Barnés, Glòria Bosch, Irene Gras, Marta Pol i Clara Garí, han estat convidades a escriure sobre allò que els ha interessat proposant una segona lectura dels onze treballs.

PARTICIPANTS. Les parelles que han pres part en aquesta edició són: Assumpció Mateu i Josep Massana fan una mirada a l’espai i la natura a través de Pulsions universals; Clara Oliveras i Roser Amills ens parlen de les limitacions de la nostra existència humana a Nàufrags del temps; Ester Baulida i Maria Culubret fan una meravellosa metàfora de la vida a Funàmbul, l’ofici de caminar sobre una corda; Fiona Morrison i Michelle Wilson ens condueixen a repensar el reggaeton a Com s’hi juga; Elena Font Rodà i Andres Brühlmann fan una exploració sobre la supervivència de les espècies en clau d’univers interior a Recordant el cérvol gegant irlandès; Lisa Bos i Gemma Ridameya fan referència al principi de tot plegat a Orígens; Mercè Riba i Eugeni Prieto se centren en la part sensitiva de l’ésser humà i terapèutica del tacte a Jo-pell. D’altra banda, Mònica Campdepadrós i Maria Mercader, a Les tres Gràcies, mostren els conceptes d’harmonia, bellesa i creativitat; Lola Ventós i Carme Huerta parlen de la part fosca de l’existència a Mentre el dolor dorm al ventre de la garota; Fina Miralles i Mar Serinyà se centren en la relació propera entre éssers humans a De tu a tu, i Pilar Farrés i Jaume Geli exploren les relacions infinites de l’univers a través de diversos bastidors a Interferències i connexions. Paral·lelament, les crítiques d’art han treballat temàtiques íntimes i alhora universals com la «Ceguesa», a càrrec de Glòria Bosch, «L’art pensat des del fet de ser dona», per Irene Gras Cruz, el fet de «Caminar» lligat a El Grand Tour, per Clara Garí, i la dualitat «Jo-tu», de Judit Barnés.

ACTIVITATS COMPLEMENTÀRIES. Una de les coses que no canvien en aquesta edició són les propostes adjuntes que s’oferiran durant la mostra. El 5 de novembre i el 13 de gener Pilar Farrés, juntament amb alguns dels artistes participants, realitzaran una visita guiada a través de la mostra. Una proposta semblant a la del 16 de desembre, si bé en aquesta ocasió seran les parelles d’artistes  participants en el projecte les que guiaran la visita. El 25 de novembre Eudald Camps, crític d’art, i Jesús Martínez Clarà, professor i crític d’art, participaran en una xerrada anomenada «Art i transformació». També hi ha una proposta familiar anomenada «Paraules que dibuixen», el 4 de novembre i el 2 de desembre, i dues accions educatives.