El cicle que vostè coordina des de la seu del COAC a Figueres vol mostrar que a la ciutat hi ha bona arquitectura per exhibir. Digui’m, però, amb què es pot fer autocrítica.
Quan vas passant pel carrer és com les tecles blanques i negres del piano. Enmig dels edificis que poden estar d’una manera pots tenir un altre edifici tot buit, que hi entra aigua, que està ple d’excrements de colom i que costa molt que els cinc hereus que han heretat això —i no tenen cap vinculació amb la ciutat— decideixin mantenir-ho. Segurament els diners els anirien molt bé per anar a les Bahames i no per mantenir la finca dels avis mentre no la venen. I això està aquí al mig.

La ciutat també ha d’acollir els serveis d’aquells que han marxat fora del terme municipal.
Això és un tema de les ciutats mitjanes, que abans eren l’espai de totes les oportunitats i ara s’hi suma l’acumulació de la pobresa. Hi ha persones que fugen d’això i busquen l’homogeneïtat  perquè es posen nervioses amb determinats contextos. Jo crec que la ciutat continua tenint la funció d’estar al servei de l’àrea urbana i de la regió amb aquesta mobilitat d’entrada i sortida i sent proveïdora d’aparcament i de serveis, però també és cert que les ciutats petites o mitjanes no han tingut de les diferents escales de l’administració una atenció proporcional a les càrregues de problemes. I amb el cicle hem posat en relleu que hi ha gent que ha fet el contrari: s’ha estimat més no marxar i arreglar la casa dels avis.

I què en pensa d’àmbits oberts que no estan ben relligats com, per exemple, el sector Fages?
L’avinguda Dalí és una frontera molt gran i carrers com el Còncòrdia estaven pensats per anar a l’altra banda. Però què passa? Ens trobem amb un tipus d’edifici molt dens a les dues bandes de l’avinguda, amb ombres i canvis de paisatge molt grans i amb solars que podrien tenir una densitat d’habitatges i no la tenen i passen a ser equipaments. Tota la zona fins al Mercadona i a la ratlla amb Vilafant s’ha convertit en espai comercial i ara mateix no hi veig lloc residencial.

Algun dia aquesta barrera de l’avinguda ha de desaparèixer.
En aquests moments amb l’avinguda SalvadorDalí hi ha en estudi un projecte de reurbanització acordat amb el Ministeri, com a condició prèvia a rebre la cessió de l’antiga nacional. Espero que ho puguem veure en pocs anys —no poden ser gaires—, i comportarà tenir un carril bici de cap a cap, dues files d’arbres, i passar à tenir una via d’una calçada d’anada i una de tornada, com qualsevol carrer normal. En el moment que l'avinguda sigui així i totes les cruïlles estiguin semaforitzades, en comptes de partir, relligarà. Què passarà a la banda sud-oest després? A millor ha d’anar, però és el bon lloc per als operadors comercials i això no ho canviarem geogràficament.