En aquesta entrevista la presidenta de l’entitat explica quins serveis ofereix l’associació en l’àmbit local, però també en l’àmbit gironí i estatal, ja que una de les novetats és la branca de la fundació per a la investigació.

L’Associació Contra el Càncer és coneguda i consolidada estatalment, però, com comença a caminar?
L’associació va fundar-se a Girona el 1953, ara fa setanta anys, de la mà del senyor Biosca, ja que va veure que hi havia unes necessitats dels pacients d’aquesta malaltia i la Seguretat Social no podia donar els serveis que dona ara. Va ser el primer a aconseguir comprar la bomba de cobalt per a la gent que no podia accedir a determinats tractaments, i des de Girona ens hem fet tan grans que hem arribat a ser una entitat estatal. Avui dia, pel que fa al nombre de persones associades, podem dir que anem rere la Creu Roja, per exemple. Des de l’Associació Contra el Càncer ens organitzem amb juntes provincials, som la junta provincial de Girona i la junta local de Figueres. Per ser més clars, la junta de Girona té un total de 34 juntes locals que treballem com a satèl·lits per donar visibilitat i suport a l’entitat.  

Des de l’ACC s’ofereix un ampli ventall de serveis tant per a pacients com per a famílies. Què en destaca?
Per damunt de tot som una entitat sense ànim de lucre que dona suport als familiars i pacients de càncer. Aquesta és la nostra base fonamental. A partir d’aquí, ens vertebrem en diferents eixos com ara el suport psicològic, la fisioteràpia i, en el fons, tot el que no pot abraçar la Seguretat Social. Pel que fa a Figueres, tenim el servei de psicooncologia, que cada setmana presta el seu servei. D’altra banda, també hi ha treballadores socials que vetllen per les famílies amb vulnerabilitat econòmica i segueixen l’evolució del malalt i de la família. Aquesta és la part més propera, però també tenim la nostra pròpia fundació científica. Dins la Fundació Científica AECC hi ha un patronat que el que fa és destinar una part dels diners de l’entitat a la investigació. I, en aquest sentit, podem dir que som l’entitat privada que més diners dona a la investigació. Concretament, a Catalunya, des de 2015 ja hem invertit 43 milions d’euros en 160 projectes actius. La investigació, avui dia, és el futur del càncer. Fins ara la nostra tasca ha estat la de fer costat al malalt i a la seva família, però ara hem d’anar més enllà. La malaltia és una realitat i el que hem d’intentar és passar-la com un fet a la nostra vida i superar-la. El nostre objectiu és que l’any 2030 hi hagi un 70% de supervivència al càncer i això només es pot fer amb la investigació. És per això que la nostra fundació científica fa una gran tasca en la investigació d’àmbit estatal.

Per això l’entitat local organitza, aquest cap de setmana, el III Sopar Benèfic a Peralada. Què se n’espera?
Aquest sopar es fa des del 2020, quan ens vam topar amb la pandèmia, però el 2021 amb la nova junta local de Figueres vam intentar que fos un sopar que conglomerés tota la comarca de l’Alt Empordà per donar visibilitat a l’entitat i a tot el que fem. Enguany, el sopar anirà dedicat a la fundació científica, perquè la gent conegui com treballa i com desenvolupa els projectes. A més, comptarem amb la presència d’una investigadora, l’Erika López-Arribillaga, que ens explicarà com funciona el patronat i com la fundació arriba al carrer per tal que els malalts se’n puguin beneficiar. 

El 2020 va renovar-se  la junta local de Figueres. Quins canvis hi ha hagut des de llavors?
El 2020 va haver-hi molts canvis, ja que va haver-hi renovacions també en l’àmbit estatal, al consell provincial  i també en l’àmbit local, el relleu és necessari pels canvis d’edat i renovacions de l’associació. 

I, s’ha aconseguit aquest relleu generacional dins l’entitat?
Moltíssim, en aquest sentit vull dir que estic molt orgullosa de l’equip que som actualment a la junta, ja que tenim un ventall d’edats molt ampli i això és molt positiu. No podem desvaloritzar la gent amb experiència; jo vaig aprendre al costat de la Pili Cusí, que va ser-hi més de 25 anys. Vaig agafar-ne el relleu i vaig intentar crear una junta plural i diversa, tant en l’edat com en les facetes professionals i els coneixements, i d’aquesta manera podem arribar a tota la població. 

Fa la sensació, però, que rere entitats com la seva o en el voluntariat en general hi ha més dones que homes. Ho creu o ho viu així?
Seré molt sincera. Avui dia, a la junta local de Figueres no hi ha cap membre masculí. I des d’aquí fem una crida, eh? Seran molt benvinguts i ens agradaria comptar-hi. 

L’Associació Contra el Càncer treballa amb altres entitats que dediquen la seva activitat a la branca oncològica com ara el Grup Iris de Figueres?
Des de l’entitat considero que vam fer una cosa molt important i va ser posar-nos en contacte amb totes les entitats que treballem o tenim alguna cosa a veure amb el càncer, i així vam veure que a Girona hi ha prop de quaranta entitats o associacions que hi dediquen la seva activitat. A Figueres, amb les primeres persones que vam contactar va ser el Grup Iris i com a associació els vam transmetre el que sempre diem: tireu de nosaltres. En ser una entitat amb més professionals, les altres poden beneficiar-se d’alguns dels nostres serveis. I el mateix que vam fer amb el Grup Iris, que fa una gran tasca a Figueres, també vam fer-ho amb la Fundació Contra el Càncer de Roses. Entitats així són molt importants per a la comarca i admiro la gran tasca que fan. Nosaltres no volem ser separatistes, el que volem és conglomerar i arribar a tanta gent com sigui possible. A la comarca tenim uns satèl·lits molt actius i és d’agrair la gran tasca que fan i totes les activitats que desenvolupen.  

A banda del sopar, què més duu a terme la junta local de Figueres per a l’entitat?
Hem fet altres activitats com ara un torneig de pàdel, taules informatives, la venda de la loteria de Nadal i, sobretot, ponències i xerrades. De fet, en tenim una de programada per a d’aquí a poc d’allò més interessant sobre sexologia i càncer amb la psicòloga i sexòloga Marina Castro. Serà tota una jornada, ja que hi haurà una mena de debat amb uròlegs i oncòlegs i després un taller. 

La paraula «càncer» ja forma part del nostre vocabulari, però fins no fa tant era un tema tabú. Sembla que finalment ho anem normalitzant. Ho creu així? 
Totalment, de fet, nosaltres intentem normalitzar el càncer. El càncer ha de ser una malaltia que ha de passar cadascú en algun moment de la vida, superar-la i explicar-la com a anecdòtica. Un dels factors dels tallers que fem és intentar normalitzar la situació.

Com deia, una de les tasques de l’associació és l’acompanyament als pacients i a les famílies, oi?
Tenim diversos acompanyaments, tant pot ser el que et dona un servei com ara el psicòleg o el fisioterapeuta com també les persones voluntàries que van a l’hospital a visitar els malalts o bé les d’acompanyament de passeig o acompanyament a casa. En aquest sentit, l’acompanyament s’està obrint moltíssim i hi ha moltes opcions de voluntariat. 

Quin missatge llançaria a la població per intentar aconseguir més voluntariat?
El que dic sempre a la gent: no faig prou per a l’entitat com l’entitat fa per a mi, ho dic des del cor.

Entenc, però, que no és fàcil gestionar-ho, ja que molta gent arriba a l’entitat en un moment emocionalment difícil. 
Explicaré la meva experiència personal: he perdut molta gent de càncer al llarg de la vida, vaig perdre el meu marit amb 47 anys d’un càncer de pulmó i en aquell moment, quan t’adones que has perdut la persona de la teva vida i amb qui hi tenies un projecte de futur, veus on has d’anar. Jo estava a l’Hospital Josep Trueta de Girona i vaig veure el logotip de l’entitat i vaig veue clar que hi havia d’anar. Em van ajudar i al cap d’un temps van venir-me a buscar, va ser la manera de veure que si aquella gent estava allà i van donar-me suport quan ho necessitava, jo també havia de fer alguna cosa. És per això que sempre dic que a mi l’associació em dona més del que jo he pogut donar-li. Hi ha dies que penso que no dono prou per tot el que l’ACC m’ha donat a mi. 

Parlava del logotip, no fa gaire va renovar la seva imatge, oi? 
Vam fer un canvi de marca l’any 2020, quan  vam passar de l’AECC contra el Càncer a Catalunya al nou logotip, que és Associació Contra el Càncer. Això ens ha permès localitzar la marca i ser presents de manera més individual a cada municipi amb el mateix logotip, així la gent reconeix ràpidament la marca. 

"Ho diré vulgarment, però la campanya de prevenció del càncer de còlon que s’ha implementat a la població és gràcies a la nostra entitat, que va fer una recollida de firmes per fer un cribratge a la població i això suposa molta menys inversió a l’Estat espanyol i salvem a molta població"

Quines són les línies de futur que hi ha marcades a l’entitat figuerenca?
Una de les línies és, sobretot, créixer en nombre de voluntaris, ja que els necessitem per a totes les tasques que desenvolupem, i una altra branca on l’entitat ha de caminar amb mirada de futur és la fundació científica, perquè pugui créixer en beneficis i tenir més investigació per superar el càncer. D’altra banda, l’entitat el que vol és estar sempre al costat de la població, per això fem campanyes de prevenció i ho diré vulgarment, però la campanya de prevenció del càncer de còlon que s’ha implementat a la població és gràcies a la nostra entitat, que va fer una recollida de firmes per fer un cribratge a la població i això suposa molta menys inversió a l’Estat espanyol i salvem a molta població. Ara, el que volem és implantar més cribratges, per exemple del càncer de pulmó o els de pàncrees i fetge. Cal destacar una dada important: l’edat de patir càncer s’ha avançat i la franja va cap avall. Abans se situava entre els 60, 70 i 80 anys i ara per sota dels 50-40 anys.