Per entendre la dimensió de la Cursa de la Dona de Figueres: a què es va destinar la recaptació de l’any passat?
Cada any, des de la primera edició, els diners dels donatius, els beneficis, sempre s’han destinat a la mateixa causa: al suport i a la millora de la qualitat de vida de les persones que estan passant per un procés de càncer de mama i dels seus familiars; a la conscienciació d’uns hàbits saludables per a tota la població en general i, també, a la realització de donatius anuals enfocats en la investigació.  A mesura que han anat passant els anys estem més en condicions per anar afegint teràpies i tallers i, per tant, per donar encara més qualitat en els ajuts que intentem oferir.

Què i com seria el Grup Iris sense aquesta iniciativa?
Grup Iris ha anat creixent any rere any amb la cursa. No obstant això, al darrere hi ha un creixement en experiència de les membres de la Junta, un creixement que hauria existit igual amb cursa o sense, perquè el que ens mou és poder estendre les nostres mans a qui ens les demana. 
Ara bé, ben segur que la nostra associació seria ben diferent al que tenim ara, perquè la cursa ens hipoteca molts mesos de feina per tal de poder gaudir de l’activitat tal com la coneixeu. Per tant,  segurament hauríem hagut de trobar alguna altra font d’ingressos per poder complir l’objectiu pel que ens vam crear, que és posar un granet de sorra a les vides de les persones afectades de càncer de mama.  Si alguna cosa hem après en aquests anys és que,  davant de cada pedreta que ens trobem en el camí, aconseguim sortejar-les o passar per dreceres que ens carreguen d’experiència. I ho fem, sempre, acompanyades d’il·lusió.

El Grup Iris s’ha fet gran, doncs?
Hem madurat. Cada any sabem què hem de mantenir perquè funciona molt bé i també sabem què ens cal millorar per tal d’aconseguir la nostra fita d’una manera més senzilla.

L’any passat vau superar les 4.400 inscrites, recuperant així xifres prepandèmiques. Us faria il·lusió arribar a les més de 5.000 persones del 2019?
És clar que ens faria il·lusió, perquè la cursa és el motor econòmic de Grup Iris. De moment, però, el més important és arribar a la màxima difusió possible del que  és i el que representa el Grup Iris: a què ens dediquem per si mai ningú ens necessita. Ens importa molt més aquesta xifra de voluntariat que la resta, sense ells res d’això seria possible. I ens encanta arribar cada any en aquest punt, on recuperem el contacte amb tots ells, gent que sense pensar-s’ho es predisposen a ajudar-nos sense res a canvi.

Vuitena edició. Cap a on s’ha de continuar remant, a partir d’ara?
La Cursa de la Dona de Figueres és un esdeveniment consolidat, que no vol dir que ja funcioni tot sol, sinó que hem d’agrair haver arribat fins aquí i que hem de ser conscients del que això suposa. Encara hem de treballar de valent per a mantenir-ho: si tens cura de les coses, si les cuides igual que a les persones, això genera un retorn més perllongat i ben agradable. Per tant, continuarem remant per agrair a tota la gent que forma part d’aquest esdeveniment el seu esforç i el seu granet de sorra; per recordar-los que l’ajut individual esdevé enorme i és capaç de crear muntanyes de solidaritat.

D’altra banda, estem valorant descongestionar aquesta època de l’any de curses i, per tant, no obligar les persones solidàries a assistir a diverses convocatòries en molt poc temps. Fa vuit anys, quan vam començar, nosaltres vam intentar no trepitjar al calendari a altres curses solidàries –les Curses de la Dona de Roses i de Girona–, i per això vam decidir col·locar la nostra en un altre moment. Als últims anys, però, han sorgit altres curses solidàries organitzades per altres entitats en aquesta època, i el termòmetre de la gent ens indica que potser estem saturant la participació i  que, de vegades, ens poden confondre amb una altra prova nova que hi ha pels vols de la nostra. Aquest és un tema que volem  tractar amb molta cura: valorarem dilatar-la en el temps i canviar la data,  traspassant-la de mes.