En Pau Sala (Vilabertran, 2004) es va fer un fart de córrer al pavelló de Vilafant durant anys i anys. De pista a pista i de cistella a cistella: ja sigui tirant de tres, capturant rebots o defensant els tirs dels rivals. Va vestir el característic color taronja del club local durant gran part de la seva etapa formativa, fins que uns anys més tard, a través del talent i la constància exhibida, li va arribar l’oportunitat de fer un salt considerable. Va ser llavors quan va anar a parar a les files del CEB Girona, i d’allà a l’actual Bàsquet Girona, on actualment juga al conjunt filial, el Salt, a la lliga EBA. Ara bé, per saltar s’ha de tenir en compte la terra des d’on s’agafa l’impuls, i això en Pau ho té molt en compte: «Al Vilafant li dec tot: hi he estat vuit anys, m’he criat allà i tot el que sé de bàsquet ho vaig aprendre allà», diu el jove alt-empordanès, que d’aquells anys recorda especialment «els inicis a la pista dels Pins entrenant a ple hivern» o «els primers entrenaments i partits amb el nou pavelló».

No ha passat gaire temps des de llavors, però d’aquella pista en Pau ha passat recentment a jugar a l’ACB: primer, al feu del Valencia Basket –triomf dels gironins per 85 a 89–, un dels històrics del bàsquet estatal i on el jove basquetbolista local va debutar a l’elit, i després a Fontajau, on el Bàsquet Girona ha vençut al Gran Canaria (88-64, amb assistència inclosa). En el triomf del Girona contra el Granada (91-102) de diumenge, no va jugar.

Però situem-nos en el debut. «En aquell moment no notes res en especial, però després, en fred, t’adones que has debutat amb victòria a un lloc com la Fonteta i davant d’una plantilla d’Eurolliga, i això et fa tenir una sensació brutal», apunta en Pau, que recorda haver «aprofitat els 30 segons al màxim».

PEUS A TERRA. El base reconeix que no s’esperava debutar aquesta temporada a l’ACB. De fet, poder fer la primera setmana de pretemporada va ser una «sorpresa i un regal», i continuar sent part activa de la plantilla és «un privilegi». No obstant això, Sala toca de peus a terra: «Tinc fitxa de l’EBA i em considero jugador de l’EBA». «Els objectius continuen essent els mateixos: amb l’equip d’ACB miro d’aprendre i gaudir al màxim, quedar-me amb cada detall i cada correcció, i quan vagi a EBA miraré de posar en pràctica tot això per poder ajudar l’equip i els companys i per continuar  creixent individualment: el que vull és créixer dia a dia».