Com enmig d’un truc fantàstic envoltat d’una prima cortina de fum, el primer Festival Internacional de Màgia arribava a la ciutat amb certa incertesa. Funcionaria? La resposta l’havia de donar la gent, assistint (o no) a aquesta proposta que es presentava amb espectacles de sala i al carrer, tallers, un sopar màgic i una gran gala internacional. I la gent, millor dit el públic, ha confirmat un sí rotund. Tots els espectacles han assolit una assistència excel·lent.

Raül Black, l’organitzador de la primera edició, ha valorat molt positivament aquesta resposta: «No m’ho esperava. Ha anat molt més bé del que m’imaginava, s’han superat les expectatives». Les paraules reflecteixen el que s’ha pogut veure aquest cap de setmana als carrers de la ciutat de Figueres. La plaça Gala i Salvador Dalí, la plaça de l’Ajuntament i la plaça Josep Pla han acollit espectacles que han deixat bocabadats el més petits però també els més grans. Una reacció similar a la que s’ha viscut dins la Cate amb la Gala de Cartomàgia de Jordi Caps, i també amb la Gala Familiar a càrrec d’El Gran Thurston (Karlus).

Els dos tallers de màgia per a infants a càrrec de J. L. Vilarassau van exhaurir totes les places en unes sessions on nens i nenes van aprendre i desenvolupar habilitats màgiques, practicant trucs senzills i divertits. 

L’ACTE CENTRAL. Dissabte a les vuit del vespre va arrencar al Teatre Jardí el que es podria considerar l’espectacle estrella del festival, la Gala Internacional de Màgia. Set grans i reconeguts artistes d’arreu del món, tots ells de gran prestigi i guardonats amb premis mundials i internacionals, van oferir un espectacle de primeríssim nivell. La gala va aconseguir mostrar el ventall d’estils i formes d’interpretar l’art de la màgia amb espectacles individuals on es van fusionar i combinar la sorpresa, la comèdia i la gran estupefacció del públic que omplia la sala. 

AMB OPTIMISME. L’excel·lent resposta del públic fa que l’organització ja comenci a barrinar idees per a una futura propera edició. La intenció és mantenir, i fins i tot elevar, el nivell d’aquest primer any. I fer-ho sense ampliar les dates, «com a molt afegint alguna cosa més a la programació abans del sopar màgic», apunta Black, que afegeix que «en cas que hi donin el vistiplau i que acabem podent agafar continuïtat, ens agradaria afegir més coses però dins de les mateixes jornades. Em refereixo a espectacles de màgia que la gent no hagi vist mai. Aquest any ens hem limitat a fer-ho en base al pressupost que teníem». Encara és d’hora per llançar les campanes al vol però Black ja pensa a «portar màgia una mica més diferent. Per exemple, oferir en els espectacles de carrer un joc d’alt risc al mig de la Rambla, o un espectacle dins d’una caravana...».